Ja ho han fet, els nostres representants polítics han aprovat la llei Biden-Sinde. Menyspreant al ciutadans que protestaven per l’aprovació de aquesta llei que legalitzarà una nova mena de censura a un país democràtic. Menyspreu que ha provocat que la xarxa hagi posat en marxa un moviment per no votar als partits que van votar a favor de la llei, a les pròximes eleccions.  A la cerimònia dels Goya tant avorrida com sempre, Álex de la Iglesia va fer un discurs que no va agradar als seus companys de professió. A mi si em va agradar, i mes veure per primera vegada en molt de temps com els “artistes” sembla que estan començant a veure que el seu negoci esta caducat. Igual que el de la musica i el de els llibres que esta veient com el llibre electrònic es cada vegada mes present entre els lectors.

Les protestes a Egipte i ara ja a altres països del nord d’africa han tingut un gran seguiment via internet. Malgrat el tall que van sofrir els primers dies. La tecnologia ha esdevingut un eina cada vegada mes democràtica i accessible a la majoria de la població.

Hi ha revolucions també al mon tecnològic, Nokia i Microsoft s’alien per intentar agafar un tren que ja han perdut i que els costarà tornar a agafar. HP i el seu WebOS, que tot i tenir el cor de Linux no es programari lliure. Android cada vegada mes present als smartphones i tablets.

Per sort també hi bones noticies en el mon del programari lliure. Debian ha publicat per fi la seva nova versió desprès de 2 anys. Es diu Debian 6.0 Squeeze, una de les novetats es que han descartat tot el programari, drivers i firmware que no siguin GPL. Des de que vaig instal·lar la la versió 3.0 o Woody el suport de drivers a millorat molt, els fabricants de hardware estan cada dia mes disposats a donar les seves especificacions per que es puguin fer drivers lliures. Instal·lar  Debian o altre distribució avui en dia no es el calvari de fa uns anys i solen donar pocs o cap problema, per culpa dels drivers.

També aquest mes de febrer m’han proposat donar una xerrada sobre programari lliure. Cosa que m’ha alegrat molt, si be em fa molt de respecte donar una xerrada, per que no ho he fet mai. Si que em fa il·lusió i ja tenc una presentació a mig fer, que esper acabar si va be aquest cap de setmana. Molt prest us donaré mes informació d’aquest tema.

M’alegra molt, veure com els ciutadans entenen cada dia mes el profit que poden treure de la xarxa i les seves possibilitats.

El Papyre amb llum natural

La pantalla es perfecta per la lectura, no hi ha reflexos i com mes llum hi ha millor es veu. La llum millor si es difusa, com la llum natural que entra per una finestra filtrada per una cortina. Si tens una llum artificial molt aprop o molt concentrada en un punt, si que poden arribar a molestar els reflexos. Però res que no es pugui solucionar canviant de postura o la inclinació del lector en vers al punt de llum.

Cap perfectament a la ma.

El pes es de un poc mes de 200 grams, desprès de un parell d’hores amb el lector a la ma no es noten molèsties greus, ni per el pes, ni per la postura de la ma. I les mides del aparell permeten agafar-lo còmodament amb una ma. La bateria dura una eternitat, ja que nomes consumeix bateria quant es canvia de pàgina, un cop el text es mostra en pantalla el consum es mínim.

Es pot agafar amb una ma

Facilitat d’us, com tot aparell nou tot d’una no saps per on partir, però un cop acostumat al funcionament, cap problema. El maneig dels menús es clar i senzill. Pots navegar per la biblioteca carregada a la targeta de memòria i un cop localitzat el llibre obrir-lo. Si es deixa la lectura quan es torna a obrir el llibre ho fa a la pàgina on l’havies deixat. Fins i tot hi ha una opció de obrir llibres o arxius recents. Es pot canviar la mida de la font per facilitar la lectura i també es pot rotar la pantalla per llegir en format apaïsat.

Aqui podeu apreciar el gruix

El Papyre pot  llegir la majoria de formats de llibre electrònic, epub, fb2, pdf, etc. Cada format te els seus problemes i avantatges. En teoria també suporta llibres amb DRM de Adobe Digital Editions. Dic en teoria per que no ho he pogut provar,  no hi ha versió de Adobe Digital Editions per Linux. He pogut activar el lector amb ADE però des de VirtualBox on hi tenc un Windows XP a una máquina virtual per casos excepcionals. Ja veurem que passa quan compri algun llibre amb ADE.

El Papyre 6.1 2ª edició, s’entrega amb carregador USB, targeta de memòria SD de 2GB i un munt de llibres carregats, corretja de seguretat, auriculars, funda rígida i un adaptador USB per targetes SD.

El Papyre i tots els complements

Per la classificació i conversió del llibres us recoman Calibre, per la creació el que m’ha funcionat millor ha sigut Sigil. Amb Calibre es senzill organitzar el llibres, modificar les metadades del llibres, portades, etc. Des de Calibre la transferència dels llibres al lector es connectar-lo, seleccionar el llibres a transferir i prémer un botó. També es pot fer llevant la targeta SD del lector i carregar-la  connectada al ordinador amb el Calibre o copiant directament els arxius a la targeta. Amb Sigil he fet un parell de Epub’s, un d’ells del llibre de Cory Doctorow Little Brother, a partir de la traducció del anglès al castellà feta per Claudia de Bella per la revista Axxon. El llibre en format epub el podeu descarregar aqui.  El llibre original, la traducció i el epub tenen  llicència Creative Commons i ja se l’han descarregat mes de 600 usuaris des de el meu servidor, el trobareu també a Cyberdark on també el podreu descarregar.

Estic molt satisfet amb la compra del Papyre 6.1 2ª edició. A la web de Grammata, hi podreu trobar lectors, llibres per comprar o lliures, descarregar nous firmware o utilitats. L’assistència al client també es molt bona i m’han resolt tots els dubtes i petits problemes que he tingut.

Per els romàntics i defensors del llibre en paper podeu llegir aquest article i animar-vos a donar el pas cap al llibre electrònic. També afegir que hi uns quants firmwares alternatius que van molt be i que us recoman, afegeixen funcionalitats o milloren el funcionament del aparell.
]]> http://sbenejam.wordpress.com/2011/01/13/papyre/feed/ 1 sbenejam http://sbenejam.wordpress.com/2011/01/13/reparacions-casolanes/ http://sbenejam.wordpress.com/2011/01/13/reparacions-casolanes/#comments Thu, 13 Jan 2011 16:06:30 +0000 sbenejam http://sbenejam.wordpress.com/?p=329 Continua llegint →]]> Fa un parell de setmanes la meva dona va voler posar música al equip hifi i no ho va poder fer. La veritat es que l’empram molt poc, feia mesos que no escoltàvem un CD al reproductor, el nous formats digitals son molt mes còmodes.

La corretja  casolana.

El reproductor es un Sony CDP-411, quasi be sempre havia funcionat be, encara que a vegades segons amb quins discs fallava, feia renous o no es sentia be. El problema que ens vam trobar era que la safata no s’obria. Això ja havia passat i sabia la solució, una corretja rompuda. Trec les eines, desmunt la tapa del reproductor i el bloc on va muntada la corretja de apertura de la safata. Desprès de uns dies cercant una corretja sense sort al final he trobat la solució, una goma o elàstic com deim a Ciutadella, que es pot trobar a qualsevol papereria o oficina. Torn a muntar-ho tot provisionalment i surten mes problemes.

Quan poses un disc el reproductor es torna boig. La reproducció es accelerada i bota blocs de varis segons. No reconeix segons quins discs. Les pistes que fallen son sempre las primeres, a mesura que es reprodueixen les pistes amb nombre mes alt, que son les mes externes, els errors tendeixen a desaparèixer. Ara un disc ara un altre i tots fallen, uns mes altres manco, impossible escoltar un disc en condicions.

Aquest es el capçal lector, model: KSS240a

Tot d’una he pensat l’òptica del làser deu estar bruta, amb molta paciència l’he netejada i els problemes seguixen. Cercant al Google si be he trobat referencies als errors i al comportament estrany del reproductor. Algunes diuen que el làser ja ha arribat a les darreres, altres que s’han de regular uns potenciòmetres per ajustar el seguiment de pista i altres que canvis el pick-up o capçal lector que es el model KSS240a. No ho tenc gens clar i per fi he trobat un enllaç aclaridor. Sony havia detectat vibracions del mecanisme de uns 800hz que afectaven al funcionament del pick-up de lectura. O sigui que degut a les vibracions el sistema es incapaç de enfocar i llegir el disc. De fet Sony te un kit per solucionar el problema, que consisteix en un pes i un pern. Cal recordar que no tots els discs son iguals en pes, ni estan del tot equilibrats.

Aqui es veu on ha quedat la bateria fixada al circuit

Com que no he trobat com era el pes que Sony fabrica per solucionar-ho. I desprès de moltes proves intentant posar un pes a un lloc on no molestàs al funcionament del mecanisme, per dins un calaix he trobat una bateria d’un antic telefon mòbil Nokia, plana, rectangular i encaixa perfectament. La he fixada al circuit imprès de sota el lector, proves i mes proves i per fi he trobat la posició idònia. Unes proves mes amb diferents discs i sembla que torna a funcionar. Encara que he detectat un altre petit error. Per que segons quins discs funcionin s’ha d’apagar el reproductor i tornar a engegar-lo, per el que es veu així fa una mena de reset, el sistema de control electrònic torna a calcular l’enfocament i els paràmetres de lectura del làser, i el disc es reconegut i reproduït correctament.

A vegades val la pena perdre una mica de temps i estalviar uns doblers. De segur que si hagués duit el reproductor a un servei tècnic m’haguessin recomanat que en compres un de nou. Un reproductor de CD HiFi nou es pot trobar a partir d’uns 160€ en canvi un reproductor de DVD, DivX amb entrades usb es troba a partir de 50€. Supòs que en la qualitat del so es deu notar, però val la pena?.

Avui en dia reciclam tots tipus de material, però no perdem ni un minut quan un aparell s’ens espanya el tiram directament. L’altre dia vaig veure un documental molt recomanable a TV3.cat “Comprar, Llençar, Comprar” tracta de la obsolescència programada que fan servir els fabricants per vendre, vendre i vendre. Mantenint i augmentant cada vegada mes el seu volum de producció.

També trobareu a Internet webs com aquesta i el manifest que fan.

• Reparar es millor que reciclar.
• Reparar salva el planeta.
• Reparant estalviaràs.
• Reparant aprens com funcionen les coses.
• Si no t’ho pots reparar no te pertany.

Aquestes coses ens han de fer reflexionar i ajudar a valorar els bens que tenim.

Benvolguda Senyoria:

Estic molt preocupat per l’imminent aprovació sense debat al Congrés
dels Diputats de la Llei d’economia sostenible, que inclou la Disposició
Final Segona. Disposició Final Segona que inclou eines per permetre la
censura de Internet. Passant per damunt de uns quants drets dels
ciutadans recollits per la Constitució Espanyola, com la presumpció
d’innocència, la llibertat d’expressió i algun dret mes.

Tant o mes greu es que dita llei es vulgui aprovar amb premeditació i
alevosia mitjançant procediment d’urgència a una comissió parlamentaria,
enlloc de dur la llei a debat al congrés, per els procediments normals.

Sàpiga vostè que en el cas que dita llei s’aprovi, ja sigui per el
procediment d’urgència o per el congrés dels Diputats, a les pròximes
eleccions no contara amb el meu vot cap partit, candidat o coalició que
hagi permès aquest atracament als drets dels ciutadans.

Li he de recordar que les seves obligacions son las de defensar els
drets dels ciutadans, no els interessos de cap empresa, ni de cap grup
de pressió o lobbies. Tampoc han de posar els interessos de països
estrangers per damunt dels drets dels ciutadans espanyols.

Atentament s’acomiada

Santiago Benejam Torres
Ciutadella de Menorca

El programari lliure i Linux estan cada vegada estar mes arrelats. No tant sols als ordinadors i servidors, també a un munt de dispositius mòbils, electrònica de consum i fins i tot a els nostres electrodomèstics.

• Linux es manté fort als servidors, als ordinadors d’escriptori no arrasa però creix. Ja duc unes quantes migracions d’ordinadors infectats amb windows a Ubuntu. Hi ha hagut forks importants com el de Mandriva cap a Mageia i el de Openoffice a Libreoffice, motivats per el descontent de la comunitat d’usuaris amb les empreses propietàries.
• Els lectors de llibres electrònics quasi be tots fan servir un Linux adaptat a aquests aparells. Que permet que es vagin afegint funcionalitats a mesura que s’han de menester. I no sempre es el fabricant qui les fa, moltes son fetes per els propis usuaris, que a la fi son els qui troben a faltar alguna funcionalitat o volen millorar el seu funcionament.
• Els smartphones amb Android estar arrasant, tindrà els seus defectes però es programari lliure com la majoria de les seves aplicacions.  Nokia segueix amb Symbian i estar perdent mercat a marxes forçades. L’iPhone arrasa, això si estàs fermat a la tenda de Apple per instal·lar qualsevol programa.
• Els tablets, també n’hi molts amb Android o altres versions de Linux modificades. El tablet per excel·lència l’iPad o iPhone de Bilbao com el seu germà petit arrasa també i pateix dels mateixos problemes, estàs fermat a la tenda d’Apple i al seu maquinari tancat.

Ha sigut també un any important en el tema de la llibertat a la xarxa. Intents de censura, legislació en contra de la llibertat a la xarxa de tots conegudes. El darrer es la guerra contra Wikileaks. Atacs informàtics, denegació de hosting per part de empreses com Amazon i EveryDNS. I la darrera l’anul·lació del compte a Paypal. Ara mateix Wikileaks estar hostatjada a un hosting de França i OVH ja ha rebut pressions per part del govern francès, per que faixi fora Wikileaks. De moment OVH ha dit que fins que un jutge ho mani, ells no faran res en contra de Wikileaks.

Al nostre país la LES encara no s’aprovat i aquesta mateixa setmana han sortit a la llum publicats per El País, els cables on es fa referencia a les pressions dels E.U.A duen a terme des de l’any 2004, presionant als nostres representants polítics, grans empreses i lobbys, per mirar de legislar retallant les nostres llibertats. Tot per defensar la caduca industria dels continguts de la mal anomenada pirateria.

Per sort i no sense polèmica el Senat espanyol ha aprovat mocions, que de moment garanteixen la neutralitat de la xarxa a Espanya. Caldrà estar atents a la evolució del tema i no afluixar en les protestes i accions a favor de la neutralitat.  Els diputats i senadors van veure col·lapsades no fa massa, les seves comptes de correu electrònic, amb un munt de correus que van enviar els ciutadans protestant per les mocions que es volien aprovar en contra de la neutralitat. Davant l’allau de missatges, ens van arribar a qualificar de spammers, quin morro que tenen. Viuen d’esquena als ciutadans fins que s’apropen eleccions i quant reben critiques o se’ls demanen explicacions es fan els desentesos.

Twitter i Facebook estan cada vegada mes presents a les nostres vides. Altres serveis degans a internet pateixen les conseqüències. Usenet i les llistes de correu, estan cada dia mes abandonades per els usuaris, quan vaig començar a internet eren imprescindibles per ampliar i trobar informació dels temes mes variats,  i feien també funcions de xarxes socials tant de moda avui en dia. M’agradaria que se’ls hi dones una segona oportunitat. Però no se si serà possible.

Esper que el nou any que tenim a les portes sigui tant o mes positiu que el que estem acabant. Al menys que deixin a la xarxa lliure, distribuïda i en pau, tal com va ser concebuda i creada.



1. Que Internet és una Xarxa Neutral per el seu disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.
5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.
6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha de escometre de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.
10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
11. Que cal i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.
Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, ia un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinar, gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Nota: el text en català del manifest esta copiat de aqui, http://blocs.xtec.cat/ticb7/2010/11/30/manifest-per-una-xarxa-neutral/

Enrique Dans i molts altres llocs han publicat aquest manifest.

El Manifest per una Xarxa Neutral per TICB7, a no ser que s’indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5

No fa massa vaig trobar la traducció al castellà de Little Brother de Cory Doctorow. L’havia mal llegit en anglès (mes que res per el meu nivell d’anglès)  descarregat des de la mateixa web de Doctorow, que publica tots els seus llibres sota llicencies Creative Commons, a mes de fer-ho en paper.  Vaig descarregar el text en castellà de la web i amb Sigil vaig editar el meu primer epub, totalment legal gracies a la llicencia Creative Commons. Tot d’una em va costar fer-me amb el Sigil, un cop apressos els trucs i el maneig del programa tot va anar sobre rodes. El primer es netejar el codi html/xhtml de etiquetes supèrflues i innecessàries. Desprès ja pots anar aplicant estils amb css, editar els paràgrafs i tot el que te puguis imaginar. El resultat el podeu descarregar aquí, s’admeten correccions i suggeriments.
Si un particular pot crear un epub i publicar-lo, que impedeix als escriptors fer el mateix?. Probablement l’inèrcia del mercat i els costums adquirits. Ja comencen a haver-hi escriptors que auto-editen i auto-publiquen les seves creacions. L’industria de moment calla, potser esperant les prebendes dels estats davant una crisi de la industria editorial. Pèrdues milionàries, pèrdua de llocs de treball i donant les culpes a les descarregues il·legals.  I ells sense fer res per possar-hi remei, incapaços de reciclar-se, ni innovar.
De moment jo ja he encarregat un Papyre 6.1 als Reis Mags d’Orient. Aniré contant les noves experiències al mon de la lectura digital. Ens espera un nou mon per descobrir.

Tenc clar qui es un troll i qui no ho es, no vull caure en un bucle infinit. Per això no els contestaré. No deixa de fer però que escrigui al meu blog el que vulgui. Precisament aquesta setmana he vist a altres blogs un diagrama de flux del funcionament dels trolls. Aquest diagrama no m’acaba de convèncer. Es mes clar aquest altre que com es pot veure acaba en un bucle infinit, mentre es segueix alimentant al troll, contestant els comentaris que fa.

Els trolls normalment son insaciables, intolerants. El millor que es pot fer amb ells es ignorar-los. També faran servir l’excusa de la llibertat d’expressió i que s’els censura si s’esborren els seus missatges. Del que son incapaços però es de obrir els seu propi blog per expressar i difondre les seves idees. Segur que es sentirien sols i perduts en el seu mon ideal.

Per això no em queda mes que dir: “Do not feed the troll”, “No alimenteu al troll”

Primer s’ha de registrar una nova aplicació al twitter http://twitter.com/oauth_clients emplenar el formulari amb les dades pertinents. Un cop registrat s’han de copiar  aquestes claus al següent script per acabar el registre.


import tweepy
CONSUMER_KEY = 'Consumer Key del formulari web anterior'
CONSUMER_SECRET = 'Consumer Secret dle formulari web anterior'
auth = tweepy.OAuthHandler(CONSUMER_KEY, CONSUMER_SECRET)
auth_url = auth.get_authorization_url()
print 'Please authorize: ' + auth_url
verifier = raw_input('PIN: ').strip()
auth.get_access_token(verifier)
print "ACCESS_KEY = '%s'" % auth.access_token.key
print "ACCESS_SECRET = '%s'" % auth.access_token.secret

Executam l’script i si tot va be tindrem una resposta com aquesta a la consola:


Please Authorize: URL
PIN:

Hem d’obrir la url al navegador, haurem d’autoritzar l’aplicació i ens retornará un PIN que hem de copiar i entrar a la consola on hem executat l’script. Un cop fet això l’script ens retornara un parell de claus que tindrem que guardar per fer-les servir al pròxim script.


import sys
import tweepy
import dbus
bus = dbus.SessionBus()
obj = bus.get_object('org.mpris.amarok', '/Player')
metadata = obj.get_dbus_method('GetMetadata', 'org.freedesktop.MediaPlayer')
info = metadata()
print 'Escoltant', info['title'], 'per', info['artist'], 'del album', info['album']
CONSUMER_KEY = 'Consumer key'
CONSUMER_SECRET = 'Consumer Secret'
ACCESS_KEY = 'Access Key retornada per l'script anterior'
ACCESS_SECRET = 'Access Secret retornada per l'script anterior'
auth = tweepy.OAuthHandler(CONSUMER_KEY, CONSUMER_SECRET)
auth.set_access_token(ACCESS_KEY, ACCESS_SECRET)
api = tweepy.API(auth)
comentari = raw_input('Comentari: ')
comentari = comentari.decode('utf-8')
messg = 'Escoltant amb #amarok ' + info['title'] + ' per ' + info['artist'] + ' del album ' + info['album'] + ' : ' + comentari
print messg
api.update_status(messg)


Un cop editat i executat ens demana si volem entrar un comentari, acceptam prement intro i s’enviara l’informació de la pista que estiguem escoltant al Amarok.


Escoltant amb #amarok Nom de la peça musical per Cantant o interpret del album Nom del Album: comentari


Si tot va be en uns instants tindrem publicat al twitter. Tota l’informació l’he trobada a internet, la llibreria tweepy, els exemples de python OAuth també. Com que no som programador em podeu criticar sense pietat. La part de OAuth ha sigut dificil de solucionar fins que no he trobat la llibreria tweepy. La part de llegir els missatges de Amarok a dbus no m’he ha duit massa problemes. Tant la part de Amarok com la de Twitter poden tenir altres funcionalitats. Com el control de reproducció de Amarok o obtenir informació del nostre compte de twitter.

Que quedi clar que no som programador, encara que si he fet coses senzilles  amb bash, python i altres llenguatges. Sou lliures de criticar-me, emprar o millorar els scripts. De moment a mi em va molt be per enviar les cançons al twitter. Si es pogués integrar i executar amb un botó des de Amarok ja seria fantàstic.