Desde Menorca, aquella illa que sempre esta darrera l'espatlla del homo del temps.
De teatres, equipaments i gestió
Allà per l’any 1984 o 1985 vaig fer les meves primeres col·laboracions en el mon del teatre. Primer col·laborant i ajudant als Amics de la Lírica en el muntatge de sarsueles, desprès Foc i Fum i mes endavant vaig començar a col·laborar amb la companyia Dom Bosco a les hores dirigida per José A. Serra. De la que poc desprès va assumir la direcció Joan Moncada, amb qui vam recórrer quasi be tots el teatres i sales d’espectacles de l’illa de Menorca. Mes tard també amb la companyia Dom Bosco-Mutis Teatre vam fer quatre o cinc muntatges mes que vam presentar a part del Teatre d’es Born al Teatre Principal de Maó la resta de sales ja no oferien els requisits mínims.
I direu que fa aquest explicant la seva vida i que te a veure amb el títol del article. Doncs be us ho explicaré durant tots aquests anys he vist de tot i molt, des de teatres i sales on es podia fer feina decentment fins a vertaderes barbaritats. Les infraestructures bàsiques mínimes no es complien gaire bé a cap dels llocs on anàvem a actuar. A part les infraestructures tècniques d’il·luminació i tramoia eren molt deficients i antiquades. La gestió de quasi be totes les sales (no els hi dic teatres per que no ho eren), era privada o mixta. El canvi va venir desprès de les rehabilitacions del Teatre Principal de Maó i del Teatre d’es Born de Ciutadella tots dos van passar a gestionar-los entitats públiques. Vam passar de fer feina amb uns mitjans molt precaris a tenir al nostre abast uns equipaments segurs i de una certa qualitat.
Ara la meva opinió sobre les noticies aparegudes sobre la gestió del Teatre d’es Born. Els nombres que publicava el diari sobre la privatització del nostre teatre crec que son exagerats i no poc. Que una entitat cultural hagi de pagar quasi 1700€/dia per fer-la servir es matar la cultura del nostre poble. Tenint en compte que no sabem en quines condicions s’entregarà. Les primeres previsions que xerren de set treballadors en plantilla em semblen també exagerades. Durant molts anys n’hi ha hagut dos o tres i no a temps complert. La quantitat de doblers que es tindrien que invertir per acabar d’equipar-lo no em sembla ni exagerada ni correcte, senzillament no sabem que ens caldrà per fer-ho, per que no s’ha entregat a l’ajuntament, tampoc l’ajuntament sembla que hagi fet un seguiment de les obres com a part interessada. Vull recordar que abans de aquesta rehabilitació, el teatre el gestionava la regidoria de cultura de l’ajuntament de Ciutadella i que es va crear la Fundació Ciutadella Cultura. També contava amb un equipament tècnic que satisfeia la majoria de usos i que no sabem on es o en quin estat es troba.
Com explicava al anterior article d’aquests blog, no calen avui en dia grans despeses en equipaments tècnics per controlar per exemple els llums a un espectacle, amb una petita inversió es poden obtenir resultats professionals. El que si es important son les infraestructures bàsiques com el cablejat elèctric per els focus, de control bàsic dels llums, del só i comunicacions. També la part de tramoia sobre l’escenari es important que estigui ben resolta i dimensionada.
En quant a l’equipament de il·luminació, focus per exemple no cal que es comprin 200 focus s’han de comprar els necessaris per començar o recuperar els que ja hi havia abans de començar les obres, la majoria de muntatges amateurs no necessiten mes de 30 0 40 focus fent llarg, si es compren els adequats segons les dimensions i característiques del teatre. Això si s’han de mantenir, netejar-los i anar-los renovant o comprant de nous a mesura que siguin necessaris i la tecnologia dels materials evolucioni. Els dispositius de control d’il·luminació, só, etc. cada vegada son mes assequibles com explicava al meu anterior article. I solucionen la majoria dels requeriments de les companyies, grups i entitats culturals que els vulguin fer servir. Les companyies professionals son un altre mon amb les seves exigències, moltes fins i tot porten el seu propi material tècnic.
En resum primer hem de saber en quines condicions s’entregarà el teatre, fer nombres i valorar totes les opcions i avantatges de les propostes que es puguin fer tant privades, públiques o de mecenatge. Però sense corre i pensant sobre tot que no podem hipotecar un espai pagat per tots el ciutadans durant 15 anys per que si, sense uns estudis seriosos i rigorosos. Hem de tenir seny i equipar-lo de una manera intel·ligent i adequada.
El que demanen un grup d’entitats culturals de Ciutadella i molts com jo que han donant suport al manifest promogut per elles es resumeixen en els següents punts.
Convocar de manera urgent la Fundació Ciutadella i Cultura. Aquesta sol·licitud va ser aprovada per unanimitat al Ple Municipal el passat dia 13 de març, però encara a dia d’avui no s’ha convocat. Les entitats culturals tenen molt a debatre i a dir sobre el futur del nostre Teatre.
Resulta imprescindible i vital que es facin tots els esforços possibles per aconseguir el Teatre 100% públic. Fa molts anys que es treballa per a aquest fi i ara no ho podem deixar perdre.
És necessari comptar amb un informe tècnic de viabilitat, encomanat a un equip professional i extern, per saber amb detall i rigor quina seria la previsió real de despeses un cop funcioni l’equipament teatral.
Una vegada sigui 100% públic, ja se’n decidirà la gestió, que podria ser municipal (a través de la Fundació Ciutadella i Cultura) o privada; però que, en qualsevol cas, l’Ajuntament n’haurà de posar les condicions.
Demanam que, abans de prendre una decisió d’aquesta envergadura -la qual hipotecaria el Teatre com a mínim per 15 anys-, l’ajuntament escolti les entitats i les persones implicades, i cerqui altres solucions tant per a l’equipament com per a la seva gestió futura.
La tecnologia i Jo 
Allà per l’any 1984 o 1985 vaig fer les meves primeres col·laboracions en el mon del teatre. Primer col·laborant i ajudant als Amics de la Lírica en el muntatge de sarsueles, desprès Foc i Fum i mes endavant vaig començar a col·laborar amb la companyia Dom Bosco a les hores dirigida per José A. Serra. De la que poc desprès va assumir la direcció Joan Moncada, amb qui vam recórrer quasi be tots el teatres i sales d’espectacles de l’illa de Menorca. Mes tard també amb la companyia Dom Bosco-Mutis Teatre vam fer quatre o cinc muntatges mes que vam presentar a part del Teatre d’es Born al Teatre Principal de Maó la resta de sales ja no oferien els requisits mínims.
I direu que fa aquest explicant la seva vida i que te a veure amb el títol del article. Doncs be us ho explicaré durant tots aquests anys he vist de tot i molt, des de teatres i sales on es podia fer feina decentment fins a vertaderes barbaritats. Les infraestructures bàsiques mínimes no es complien gaire bé a cap dels llocs on anàvem a actuar. A part les infraestructures tècniques d’il·luminació i tramoia eren molt deficients i antiquades. La gestió de quasi be totes les sales (no els hi dic teatres per que no ho eren), era privada o mixta. El canvi va venir desprès de les rehabilitacions del Teatre Principal de Maó i del Teatre d’es Born de Ciutadella tots dos van passar a gestionar-los entitats públiques. Vam passar de fer feina amb uns mitjans molt precaris a tenir al nostre abast uns equipaments segurs i de una certa qualitat.
Ara la meva opinió sobre les noticies aparegudes sobre la gestió del Teatre d’es Born. Els nombres que publicava el diari sobre la privatització del nostre teatre crec que son exagerats i no poc. Que una entitat cultural hagi de pagar quasi 1700€/dia per fer-la servir es matar la cultura del nostre poble. Tenint en compte que no sabem en quines condicions s’entregarà. Les primeres previsions que xerren de set treballadors en plantilla em semblen també exagerades. Durant molts anys n’hi ha hagut dos o tres i no a temps complert. La quantitat de doblers que es tindrien que invertir per acabar d’equipar-lo no em sembla ni exagerada ni correcte, senzillament no sabem que ens caldrà per fer-ho, per que no s’ha entregat a l’ajuntament, tampoc l’ajuntament sembla que hagi fet un seguiment de les obres com a part interessada. Vull recordar que abans de aquesta rehabilitació, el teatre el gestionava la regidoria de cultura de l’ajuntament de Ciutadella i que es va crear la Fundació Ciutadella Cultura. També contava amb un equipament tècnic que satisfeia la majoria de usos i que no sabem on es o en quin estat es troba.
Com explicava al anterior article d’aquests blog, no calen avui en dia grans despeses en equipaments tècnics per controlar per exemple els llums a un espectacle, amb una petita inversió es poden obtenir resultats professionals. El que si es important son les infraestructures bàsiques com el cablejat elèctric per els focus, de control bàsic dels llums, del só i comunicacions. També la part de tramoia sobre l’escenari es important que estigui ben resolta i dimensionada.
En quant a l’equipament de il·luminació, focus per exemple no cal que es comprin 200 focus s’han de comprar els necessaris per començar o recuperar els que ja hi havia abans de començar les obres, la majoria de muntatges amateurs no necessiten mes de 30 0 40 focus fent llarg, si es compren els adequats segons les dimensions i característiques del teatre. Això si s’han de mantenir, netejar-los i anar-los renovant o comprant de nous a mesura que siguin necessaris i la tecnologia dels materials evolucioni. Els dispositius de control d’il·luminació, só, etc. cada vegada son mes assequibles com explicava al meu anterior article. I solucionen la majoria dels requeriments de les companyies, grups i entitats culturals que els vulguin fer servir. Les companyies professionals son un altre mon amb les seves exigències, moltes fins i tot porten el seu propi material tècnic.
En resum primer hem de saber en quines condicions s’entregarà el teatre, fer nombres i valorar totes les opcions i avantatges de les propostes que es puguin fer tant privades, públiques o de mecenatge. Però sense corre i pensant sobre tot que no podem hipotecar un espai pagat per tots el ciutadans durant 15 anys per que si, sense uns estudis seriosos i rigorosos. Hem de tenir seny i equipar-lo de una manera intel·ligent i adequada.
El que demanen un grup d’entitats culturals de Ciutadella i molts com jo que han donant suport al manifest promogut per elles es resumeixen en els següents punts.