Tagged: Cultura

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. Continua llegint →

De teatres, equipaments i gestió

Allà per l’any 1984 o 1985 vaig fer les meves primeres col·laboracions en el mon del teatre. Primer col·laborant i ajudant als Amics de la Lírica en el muntatge de sarsueles, desprès Foc i Fum i mes endavant vaig començar a col·laborar amb la companyia Dom Bosco a les hores dirigida per José A. Serra. De la que poc desprès va assumir la direcció Joan Moncada, amb qui vam recórrer quasi be tots el teatres i sales d’espectacles de l’illa de Menorca. Mes tard també amb la companyia Dom Bosco-Mutis Teatre vam fer quatre o cinc muntatges mes que vam presentar a part del  Teatre d’es Born al Teatre Principal de Maó la resta de sales ja no oferien els requisits mínims.

Continua llegint →

Biblioteques públiques electròniques

Aquesta setmana s’anunciava a la premsa i a la web del Cime la creació d’un portal de lloguer de llibres electrònics. Fins aquí tot molt be les sorpreses venen quant comences a aprofundir en el tema.

Segons la noticia al Diari Menorca es una gran novetat i posarà a l’abast del socis de les biblioteques públiques de Menorca de les principals novetats editorials. El mes xocant de tot son les dades que donen. Resulta que son 300 els títols els que es poden llogar. I mes xocant son els 10.000€ el que ha costat la broma. Tot el sistema es proveït per Libranda, una empresa privada que te els drets de distribució de e-books de un munt d’editorials.  A la web del Consell Insular l’informació no aclareix massa el tema.

Que inclouen aquests 10.000€, les despeses de manteniment de la web, durant quant temps?. No he pogut trobar mes informació sobre el tema ni a la web del CIMe, ni a la de les biblioteques públiques.  I mes quant te trobes amb noticies com aquesta on es posen en dubte la qualitat i els termes dels serveis de préstec.

Libranda des de els seus inicis acusada de no voler vendre llibres mes be de voler mantenir un sistema absurd de distribució dels mateixos. El DRM de Adobe Digitals Editions es potser la pitjor experiència d’usuari que te pots trobar a la WEB per adquirir productes o serveis.  I ho dic amb totes les lletres per que l’he sofert d’ençà vaig comprar-me un lector de llibres ja fa uns tres anys. A part de que l’usuari s’ha d’instal·lar un programa de Adobe i tenir un lector compatible, son les voltes que ha donar l’usuari per poder llegir el llibre comprat o llogat al seu lector. I si no fas servir Apple o Windows, com es el meu cas,  es pot convertir es tot un problema. També es permet la lectura del llibres sense haver-los de descarregar i llegir-los al “núvol”.

Per poder llogar llibres d’aquesta biblioteca virtual t’has de registrar a una de les biblioteques públiques de Menorca, però no ho pots fer via WEB. A aquestes alçades que per emprar  un servei WEB te tenguis que registrar presencialment a unes oficines es impresentable.  Seguiré investigant a veure si puc esbrinar res mes sobre el tema.

Per acabar, dubt molt que aquesta iniciativa sigui eficient, per els cost, 10.000€ son molts i segur que serien mes necessaris per millorar altres serveis de les biblioteques.

 

 

 

Hello Democracy, Goodbye ACTA

Els lobbies del copyright deuen estar molt maleits. Ni el propi PPE que va intentar fins el darrer moment anular o ajornar la votació per que estava clar que la proposta seria derrotada.  Ni les pressions la l’industria nord americana han pogut impedir que la majoria del parlament europeu per una vegada hagi pensat primer amb Europa i no amb interessos privats.

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/07/04/actualidad/1341384852_955656.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/05/navegante/1341470560.html

http://www.enriquedans.com/2012/07/hola-democracia-adios-acta.html

 

Ebooks i pirateria

Avui al cotxe escoltant la radio, “descens de les vendes de llibres tant en paper com electrònics”, “els editors demanen mes protecció per la propietat intel·lectual”, “sense aquesta protecció no poden crear, editar, publicar nous llibres”.

M’he quedat esbadalit, diuen mentides una darrera l’altre i ni s’immuten. I els mitjans no diguem, avui era a la radio, altres vegades es a la televisió o al diaris, l’ùnic que fan es de transmissors d’aquestes mentides i informacions parcials. Fa devers un any i mig que tenc un lector de llibres electrònics, durant aquest temps he llegit com mai havia llegit en quantitat de llibres i en qualitat de lectura. També m’enduit moltes decepcions, per començar la poca oferta de llibres tant en castellà com en català que ofereixen les editorials i botigues online. El preu dels ebooks també es una de les mancances, preus exagerats tan per el que fa a llibres antics com de les darreres novetats i best-sellers. Per exemple Les bodes del diable de Pau Faner em va costar uns 18,€ quant en paper en costava uns 22€ (ho acabo de comprovar i els preus segueixen igual) i a mes el format electrònic ve amb DRM (de Adobe Digital Editions).

Si ajuntam la pobre oferta de títols, els preus abusius, la dificultat per comprar un llibre electrònic online i a mes que el llibre ve amb DRM — cosa que fa que potser compris un llibre i no el puguis llegir per que tenguis un lector incompatible —. No es d’estranyar que els usuaris de lectors s’espabilin per cercar continguts per llegir. Hi ha molta oferta totalment legal, gratis i lliure. Hi ha molta oferta de copies mal anomenada il·legal — al·legal seria un terme mes just—. Amb els fons literaris que tenen les editorials, per que no publiquen llibres antics o descatalogats a preus raonables?. La majoria de les empreses fan ofertes per guanyar clients, tenir els clients satisfets, per que aquestes editorials no ho fan?.  Les novetats i best-seller no els han de regalar però comparat amb el cost de publicar distribuir en paper els preus son abusius.

Sincerament crec que si la industria editorial espanyola no canvia les editorials, llibreries físiques i online estrangeres se’ls menjaran.  Si molts usuaris prefereixen un llibre electrònic no oficial moltes vegades no es per que no el vulgui comprar oficial, la majoria de vegades es per que no el troba per els canals “oficials” o per que ve amb restriccions (DRM) que impedeixen fer-lo servir al dispositiu que l’usuari vulgui .  I ho tornaré a dir no som pirates volem aprendre i compartir i això es cultura.

 

 

Micro-mecenatge

El passat divendres 9 de març el Cercle Artístic va presentar una nova iniciativa per duu a bon port el Premi Born de Teatre. L’any passat i amb l’excusa de la crisi econòmica que diuen que patim el Cercle va haver de fer malabars per poder lliurar el premi.

En uns comentaris fets al twitter o al Facebook (no he sigut capaç de trobar cap enllaç), amb en Pau Gener amic i ex-president del Cercle Artístic, vaig dir que a lo millor el crowdfunding o micromecenatge podria ser una sortida, una ajuda o una alternativa a les subvencions perdudes per els retalls del Consell Insular de Menorca i altres institucions. No se ben cert si em van fer cas a jo o ja ho tenien pensat. Crec que es una bona iniciativa i que amb una bona promoció i per descomptat amb la col·laboració de tots arribarà a bon port.

Ens cal però una mica de promoció, a les xarxes socials, a blogs i a tots els llocs que faixi falta. De moment ja duen recaptats un 300 i pico d’euros. Hi queda quasi un any per endavant, encara no hi he contribuït però esper fer-ho prest i triï una de les varies opcions que hi ha per fer-ho, des de 10 euros ja es pot ser un mecenes. A pesar que soc soci del Cercle Artístic i ja pago una quota anual, aquest esdeveniment es mereix la col·laboració de tots, la societat menorquina no pot deixar de banda un dels seus referents culturals. En temps difícils es quan la societat ha d’empenya per evolucionar i desenvolupar-se.

Si els ciutadans no sabem defensar la nostra cultura no ho farà ningú per nosaltres, ans al contrari miraran de retallar-nos-la.

A les webs Crec en el Premi Born i el Cercle Artístic hi trobareu tota la informació de com contribuir al Premi Born de Teatre.

M’agradaria

M’agradaria que de veritat tots els ciutadans fóssim iguals.
M’agradaria que els polítics, els partits i en general l’administració ens tractessin per igual a tots els ciutadans.
M’agradaria poder conèixer el nostre país fàcilment, com poden fer la resta d’espanyols.
M’agradaria que per fi s’arregles el tema del transport aeri a Menorca i ser tractats dignament no com una comunitat marginal.
M’agradaria que el meu vot servis per qualque cosa, no per que el segrestin els partits per servir-se a ells mateixos.
M’agradaria que els diputats, senadors, regidors i consellers, fessin un us raonable de la disciplina de vot dintre els seus respectius partits i sabessin plantar-se per defensar el pro-comú de Menorca.
M’agradaria no estar sempre en una campanya electoral continua i el cost associat que suposa.
M’agradaria poder veure els canals autonòmics de tot l’estat sense restriccions.
M’agradaria que se’ns respectes al nostre propi “país”, si com diuen som espanyols, per que ens diuen “polacos” o ens equiparan amb el “mandinga”?, (amb tots els respectes per el mandinga).
M’agradaria que el mon fos mes just.
M’agradarien tantes coses bones i justes que ara ens neguen, que aquest post no acabaria mai, per això ho deixo aquí.

Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle

Apreciado Ministro Wert, apreciado Secretario de Estado Sr.Lassalle,
Desde RedSOS, queremos expresar nuestra comprensión hacia su voluntad de actuar rápidamente contra los casos de competencia desleal en lo concerniente a la creación de contenidos culturales. Igualmente estamos convencidos de que los métodos de secretismo y de parcheo parcial del Gobierno anterior no se reproducirán en esta nueva legislatura.
Tenemos la firme esperanza de que finalmente el debate en torno a la adaptación de los derechos de autor al contexto de la era digital y de la expansión de Internet se produzca de modo ágil, aunque siempre desde la coherencia jurídica, la transparencia y el respeto de todos los intereses en juego.
Como ustedes saben, Internet es un espacio de negocio, del que muchos emprendedores se benefician, y del que se pueden generar miles de puestos de trabajo; algo de lo que no podemos prescindir para salir de la crisis. La industria de contenidos sufre una crisis de su sector -previa a la crisis económica mundial- provocada por su incapacidad de adaptarse a las nuevas formas de negocio. La actual redacción de la conocida como “Ley Sinde” promueve un enfrentamiento de los innovadores tecnológicos y los consumidores frente a las actuales industrias culturales; sin embargo, es posible proponer un cuerpo jurídico que garantice la seguridad jurídica y la libertad de desarrollo a ambos sectores.

#RedResiste

Nou manifest i noves movilitzacions a la xarxa #RedResiste. Ara no es cas de fer-nos enrere. Aquí us deix el text del manifest. 

Hace exactamente dos años tuvimos conocimiento del anteproyecto de Ley Sinde. Gran parte de la ciudadanía señaló de inmediato su rechazo en las redes a través del #manifiesto por los derechos fundamentales en Internet. En estos 24 meses el debate social sobre esta iniciativa ha sido intenso y ha aglutinado a ciudadanos y organizaciones preocupados por la merma de derechos y libertades. Ahora, pocos días después de haber sido deslegitimado por las urnas, un gobierno moribundo pretende aprobar el reglamento que desarrolla esta ley en abierta connivencia con el gobierno entrante.

La Ley Sinde tendrá numerosos efectos indeseados: al introducir una fuerte inseguridad jurídica en la regulación de Internet, se dificulta gravemente la actividad de los emprendedores tecnológicos que el Partido Popular pretende que contribuyan a reactivar la economía. La redacción de la Ley Sinde señala claramente que se aplica a todos los servicios de la sociedad de la información; no deben confundirnos los mensajes que afirman que su única razón es la de cerrar webs de descargas. Nada es peor para el crecimiento de un mercado que la inseguridad de no saber si al día siguiente un negocio puede ser cerrado por la aplicación arbitraria de una norma en manos del gobierno de turno.

El panorama de la propiedad intelectual en nuestro país es atroz: la Embajada de los Estados Unidos ha impuesto la aprobación de la Ley Sinde, el canon digital a empresas y administraciones fue declarado ilegal por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea pero tras año y medio se sigue pagando, los antiguos dirigentes de la SGAE -siempre defendida por el Ministerio de Cultura- se hallan imputados en la Audiencia Nacional por el saqueo generalizado del dinero de los autores. Este panorama cuadra con el general: una corrupción política extendida y no censurada en las urnas, unida a la subordinación de la democracia a los intereses de unos pocos con nombres y apellidos a los que sin embargo se les llama “mercados”.

Sólo con inteligencia, diálogo y trabajo se pueden resolver los actuales retos de la propiedad intelectual y comenzar a construir una salida a la preocupante situación económica actual. Como el Tribunal Europeo de Justicia, entendemos que la tensión entre la propiedad intelectual y la libertad de empresa, el derecho a la privacidad y el derecho a recibir o emitir información ha de resolverse en favor de estos tres últimos derechos. Será la única manera de crear riqueza y de mantener las libertades que tanto ha costado conseguir.

Frente a la arbitrariedad, la defensa histórica de la ciudadanía ha consistido en asegurar la garantía de los derechos fundamentales sustrayéndolos de la política, esto es, de los poderes de la mayoría y del mercado: se trata de derechos inviolables, indisponibles e inalienables.


Los gobiernos van y vienen. La red resiste.

Llibertat d’expressió, d’informació i el dret d’accès a la cultura

Seguim igual que el desembre passat i l’anterior. Sembla ser que avui un govern en funcions aprovarà el reglament de la Llei Sinde. Ja havia publicat a aquest blog sobre el tema de la Llei Sinde, avui hi tornam a ser.

Via el blog de Enrique Dans al seu article Un gobierno en funciones no puede aprobar hoy la ley Sinde m’assabent que la ministra sortint al final es sortirà amb la seva. Dans torna a publicar els 10 punts del manifest que es va publicar el desembre de 2009, del que aquest blog també en fa fer difusió. Desprès del que ha passat l’ultim any les protestes als Goya, el discurs de Alex de la Iglesia també als Goya, seguit del escàndol SGAE. Aquest govern no estar moralment legitimat per aprovar una llei del tot anti-constitucional, promoguda i fomentada per un govern estranger.

Als següents enllaços als articles us en podeu fer una idea del tema. En defensa dels drets fonamentals, Aquesta no es la meva constitució, Article 20 de la constitucio espanyola, Benvolgudes senyories.

I desprès alguns polítics del “PPSOE” es demanen o no entenen que han fet malament. Doncs per coses com aquestes  i moltes altres que em deix. La xarxa però resistirà, la xarxa te memòria i s’en recordarà d’aquests fets a les pròximes eleccions.