Tagged: llibertat
Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura
Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.
Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.
Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. Continua llegint
Direcció ùnica
Sembla que el Windows 8 serà el mes excloent dels Windows de la història. Per el que es pot llegir a aquest article es podrà tornar a Windows 7 des de un Windows 8 (no ho recomanen) i si hi afegim el nou sistema Secure Boot exigit per Microsoft potser no poguem ni instal·lar GNU/Linux a un ordinador certificat per Windows 8. Tot indica que Microsoft està intentant forçar als usuaris i empreses a emprar Windows 8 si o si.
Ja es va anunciar que Microsoft vol limitar l’instal·lació d’altres sistemes operatius amb el Secure Boot, un sistema per evitar l’instal·lació de codi o programes maliciosos (aquesta es l’excusa). Com sempre la companyia de Redmon es preocupa per els seus usuaris i s’erigeix en el seu guarda-espatlles. Enlloc de fer un sistema segur i robust per disseny el volen fer segur limitant la llibertat dels usuaris i clients de fer amb els seus ordinadors el que vulguin.
Aquesta direcció única marcada per Microsoft potser no la seguirem tots, alguns com jo farà el possible per convertir-la en un carrer de doble direcció o de moltes direccions. Els fabricants d’ordinadors com sempre obligats per el gegant activaran el Secure Boot i els usuaris i hackers com sempre trobaran la solució per evitar-ho. Per exemple no comprant ordinadors i dispositius amb el Secure Boot activat o que no permeti desactivar-lo.
Llibertat d’us, llibertat d’elecció.
Les polítiques d’us dels serveis que donen algunes companyies com Amazon a la xarxa son abusives. Un usuari ho denunciava aquí i en feien un seguiment aquí. Sembla que li van bloquejar el compte i a mes li van esborrar tots els llibres comprats legalment que tenia al dispositiu. L’any 2009 Amazon ja va esborrar 1984 i Rebelió a la granja de George Orwell a un munt d’usuaris que els havien comprat. Van culpar a la companyia que havia afegit els llibres de no tenir els drets sobre les obres.
El problema però no es el copyright, el tema es que els usuaris estan indefensos i els hi neguen la llibertat d’elecció. El Kindle es pot connectar a la xarxa, descarregar els llibres comprats, rebre actualitzacions i Amazon a mes pot esborrar llibres i tal vegada fins i tot bloquejar el dispositiu. També hi ha usuaris que empren el Kindle per carregar-hi els llibres que ells volen, sense comprar llibres a Amazon. El DRM als llibres de Amazon i als de moltes botigues de llibres, a part de retallar la llibertat de llegir el llibre a altres dispositius de la teva propietat. També fan que la compra d’un llibre sigui tota una odissea. Amazon no te aquest problema per que s’ha encarregat que la experiència de compra sigui prou satisfactòria, d’aquí bona part del seu èxit. Comprar un llibre amb Adobe Digital Editions es una experiència que no desig a ningú i menys si no emprau sistemes operatius suportats com es el meu cas. Windows i MacOSX tenen versions pròpies i així i tot comprar un llibre i descarregar-lo es molt complicat, no es estrany que molts usuaris faixin servir canals alternatius per obtenir llibres.
No tant sols s’intenten controlar els dispositius mòbils. Microsoft s’ha tret de la màniga i exigeix que els fabricants de maquinari implantin l’anomenat Secure Boot, per protegir als usuaris de programes maliciosos. Si be el Secure Boot es podrà desactivar per part dels usuaris a la BIOS (sempre que els fabricants de maquinari ho permetin), Microsoft no certificarà els ordinadors com a compatibles amb Windows 8 si no duen el Secure Boot activat de fàbrica. El Secure Boot no deixarà arrancar cap altre sistema operatiu si no s’ha obtingut un certificat i signat el programa d’arranc. Això afectarà sobre tot a Linux, ho denuncien la Free Software Foundation i l’associació Hispalinux. Quin dret te Microsoft en erigir-se en el guarda-espatlles dels seus usuaris?. Quin dret te Microsoft de impedir que altres sistemes operatius hagin d’obtenir un certificat per arrancar un dispositiu que no es propietat seva?.
Richard M. Stallman a El Dret a Llegir ja ho explicava allà per l’any 1996. Ens ha de fer reflexionar que deixem a certes companyies decidir per nosaltres. I que amb les seves polítiques d’us i esgrimint el be i la protecció dels usuaris davant certes amenaces, s’erigeixen en els nostres guarda-espatlles. Impedint-nos que un aparell de la nostra propietat sigui controlat remotament. La veritat es que tot això fa molta por.
Per acabar una recomanació, emprau programari lliure, viureu mes tranquils. Al programari lliure el codi font es contínuament auditat, per tant que ens esborrin arxius o ens puguin controlar els nostres dispositius remotament es fa molt difícil i quasi be impossible. I quant compreu un ordinador o altres dispositius assegurau-vos que les polítiques d’us respectin la vostre llibertat d’elecció.
Software Freedom Day
Ahir dissabte 15 de setembre es celebrava el dia del programari lliure (Software Freedom Day). Justament ahir vaig trobar una nova recopilació de programari lliure en CD, es diu OpenDisc, es tracte de una recopilació de programari lliure per sistemes Windows. Un altre bona recopilació de programari lliure es CD-Libre aquesta es multiplataforma s’hi pot trobar programari per Linux, Windows i Mac.
Per altre banda la Free Software Foundation sempre te campanyes en marxa per promocionar el programari lliure o per protestar per les manipulacions que fan tant empreses de programari privatiu com els fabricant de maquinari. Així com també les fa en contra dels formats tancats i/o amb DRM. Un dels temes mes controvertits ara mateix es el Secure Boot, resulta que Microsoft no donarà ni certificarà (el logo Windows Compatible) a cap fabricant de maquinari si no fa servir Secure Boot. Mesura que segons Microsoft impediria executar programes maliciosos. Secure Boot podria impedir o limitar que no es pogués arrancar al inici del sistema cap programa no certificat i aprovat per Microsoft. En principi podria limitar la llibertat dels usuaris de fer servir altres sistemes operatius o els seus propis programes al seus ordinadors. La FSF canvia el nom Secure Boot per Resticted Boot, afirmant que no es un sistema per protegir als usuaris si no per restringir la llibertat dels usuaris de fer al que vulguin amb un dispositiu de la seva propietat.
No son noves aquestes iniciatives el Trusted Computing Group fa uns anys ja van voler implantar el Trusted Computing Appliance com a mesura de seguretat fins que han arribat al Secure Boot. El que no deien però es que també serviria per controlar els continguts amb DRM que fins i tot podrien esborrar a distancia si era un arxiu piratejat o una copia il·legal de una cançó, vídeo o un llibre. Per tant es deixaven portes obertes per que es poguessin controlar els ordinadors a distancia per part de les empreses i fins i tot governs. Richard Stallman pare del programari lliure ja augurava l’any 1996 aquests moviments al seu conte El dret a llegir. On els governs i grans empreses tenien el control dels dispositius, programes i continguts que els ciutadans podien o no podien fer servir. En definitiva censura i control institucional amb la excusa de la seguretat de la societat.
La qüestió no es imposar que tothom empri programari lliure, si no que tothom empri el que vulgui, que l’usuari tengui la llibertat de triar el que vol emprar. Els ordinadors i dispositius son de la nostra propietat i per el nostre propi profit. Us recomano la lectura de El dret a llegir, que explica en paraules senzilles els perills de l’ús de aquests sistemes de control per part de empreses i governs.
Innovació a petita escala
El que m’ha cridat l’atenció aquestes setmanes son els nous moviment sorgits a la xarxa. Que proposen alternatives per innovar. Els estats i grans corporacions s’han convertit en monstres inefectius. Hem passat durant els anys de una xarxa centralitzada a una descentralitzada i ara a una de distribuïda. Ara tenim una economia a gran escala i la xarxa distribuïda proposa una economia de petita escala.
El telègraf, el telèfon i altres noves tecnologies van crear una xarxa descentralitzada. Els estats i grans corporacions avui en dia son descentralitzats, que no vol dir que siguin efectius. Si falla el node central la resta queda incomunicat, si en falla un de perifèric tots els nodes que depenen d’ell queden incomunicats. Internet es una xarxa distribuïda si falla un node la comunicació es possible, simplement es derivada cap a altres nodes per arribar al seu destí.
Les estructures centralitzades van caure i van donar pas a estructures descentralitzades, mes eficients i que ara estan en crisi. Que cauran com van caure les centralitzades en el seu dia. Les estructures actuals descentralitzades fan tot el que poden per tornar a agafar el control que han perdut en favor de la xarxa distribuïda i tornar-la a convertir en descentralitzada. La xarxa distribuïda a permès que el coneixement flueixi i arribi a indrets on abans no arribava. La xarxa distribuïda fa possible a petites empreses competir contra les grans. També que petites empreses col·laborin amb altres com elles per generar llocs de feina i innovar. El coneixement es a la xarxa i es fàcil compartir-lo entre nodes. Per innovar ja no es necessiten grans infraestructures, els nodes es poden posar en contacte amb altres i compartir la seva experiència, coneixement i feina per crear nous productes, nous llocs de feina o donar nous serveis. On les tecnologies lliures, el programari lliure hi tenen molt a veure. Es poden adquirir coneixements a la xarxa que abans només estaven reservats a classes socials amb gran poder adquisitiu.
Una interessant lectura sobre el tema es El modo de producción P2P. On es dona un repàs a la historia i es fan prediccions sobre el futur.
Ebooks i pirateria
Avui al cotxe escoltant la radio, “descens de les vendes de llibres tant en paper com electrònics”, “els editors demanen mes protecció per la propietat intel·lectual”, “sense aquesta protecció no poden crear, editar, publicar nous llibres”.
M’he quedat esbadalit, diuen mentides una darrera l’altre i ni s’immuten. I els mitjans no diguem, avui era a la radio, altres vegades es a la televisió o al diaris, l’ùnic que fan es de transmissors d’aquestes mentides i informacions parcials. Fa devers un any i mig que tenc un lector de llibres electrònics, durant aquest temps he llegit com mai havia llegit en quantitat de llibres i en qualitat de lectura. També m’enduit moltes decepcions, per començar la poca oferta de llibres tant en castellà com en català que ofereixen les editorials i botigues online. El preu dels ebooks també es una de les mancances, preus exagerats tan per el que fa a llibres antics com de les darreres novetats i best-sellers. Per exemple Les bodes del diable de Pau Faner em va costar uns 18,€ quant en paper en costava uns 22€ (ho acabo de comprovar i els preus segueixen igual) i a mes el format electrònic ve amb DRM (de Adobe Digital Editions).
Si ajuntam la pobre oferta de títols, els preus abusius, la dificultat per comprar un llibre electrònic online i a mes que el llibre ve amb DRM — cosa que fa que potser compris un llibre i no el puguis llegir per que tenguis un lector incompatible —. No es d’estranyar que els usuaris de lectors s’espabilin per cercar continguts per llegir. Hi ha molta oferta totalment legal, gratis i lliure. Hi ha molta oferta de copies mal anomenada il·legal — al·legal seria un terme mes just—. Amb els fons literaris que tenen les editorials, per que no publiquen llibres antics o descatalogats a preus raonables?. La majoria de les empreses fan ofertes per guanyar clients, tenir els clients satisfets, per que aquestes editorials no ho fan?. Les novetats i best-seller no els han de regalar però comparat amb el cost de publicar distribuir en paper els preus son abusius.
Sincerament crec que si la industria editorial espanyola no canvia les editorials, llibreries físiques i online estrangeres se’ls menjaran. Si molts usuaris prefereixen un llibre electrònic no oficial moltes vegades no es per que no el vulgui comprar oficial, la majoria de vegades es per que no el troba per els canals “oficials” o per que ve amb restriccions (DRM) que impedeixen fer-lo servir al dispositiu que l’usuari vulgui . I ho tornaré a dir no som pirates volem aprendre i compartir i això es cultura.
Aniversari retardat
Avui m’he adonat que se m’ha passat per alt el cinquè aniversari de La Tecnologia i Jo. Cada any el mes de desembre coincidint amb l’aniversari del blog, feia una entrada resum de l’any i dels temes mes rellevants. Enguany, -millor dit l’any passat- no se si per deixadesa o per tenir el cap en altres temes no l’he feta.
Han passat moltes coses al 2011, la crisis, la Llei Sinde, el discurs de Alex de la Iglesia als Goya, #nolesvotes que va derivar a #15m, l’explosió d’Android, la guerra de aniquil·lació total de patents en que les grans empreses s’han obcecat i moltes mes, totes molt relacionades amb la xarxa. Particularment les que recordaré sempre son les dues xerrades, “Programari lliure, una experiència personal” i “Propietat intel·lectual a l’era digital”, la primera per al Col·lectiu Rissaga el mes de març i la segona als Sopars a la Fresca del PSM al passat mes de juliol.
De la crisis no en parlaré massa, també m’ha tocat com a tothom. De la xarxa puc dir que estic content de les noves iniciatives tant les socials, com les tecnològiques. De la part social la idea de comunitat ciutadana que han creat les protestes del darrer any. De la tecnològica hi ha moltes raons. Cada vegada es mes fàcil l’accés a la xarxa i cada vegada el sistema operatiu GNU/Linux te mes força i es mes conegut. Son molts els coneguts que m’han demanat per ajudar-los a instal·lar-lo o que m’han demanant consells sobre el tema. L’explosió de Android, derivat de Linux, encara que no es lliure del tot si que permet el que altres no permeten, fer amb els teus aparells i gadgets el que vulguis, que per això son propietat nostra. La generalització del llibre electrònic que per fi sembla que va agafant força al nostre país, també es un tema que segueixo amb interès, si be encara va una mica endarrerit comparat a altres països va agafant força.
En quant a les xerrades vull tornar a agrair tant el Col·lectiu Rissaga com al PSM la confiança que van dipositar amb mi. A la classe política del bipartidisme, els vull recordar que en han donat l’esquena a la societat i a la ciutadania, que per part meva i de molta altre gent els seguirem amargant la vida.
Voldria acabar aquest post agraint a la gent que he conegut des de l’any 1996 quant vaig començar les meves aventures i desventures a la xarxa. A la gent de escomposlinux.org, als followers de Twitter que aguanten estoicament les meves divagacions, i a tanta gent que he conegut durant la meva vida “digital” dels que he aprés molt i esper seguir aprenent. A les xarxes socials i també a serveis avui oblidats però que encara empro com el IRC, les llistes de correu, Usenet i grups d’usuaris. Als moviments del programari lliure, a Creative Commons i Cultura Lliure, en general a tots els moviment i col·lectius que defensen i advoquen per la llibertat del ciutadans fugint de la tirania de les empreses lobbies i governants.
PD: Els documents de les xerrades els trobareu aquí:
http://es.scribd.com/documents
http://www.slideshare.net/sbenejam/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerrada/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerradapsm/
Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle
Us queda alguna raó per no passar-vos a Linux?
Llegia fa uns dies que Microsoft al futur Windows 8 podrà eliminar programes no desitjables dels ordinadors dels usuaris, tal com explica a les condicions d’us de Windows Store. Sembla que també podrà eliminar aplicacions legals o ilegals instal·lades per els usuaris, que siguin sospitoses de poder malmetre el sistema operatiu, també les dades personals associades a aquestes aplicacions. No queda clar si podrà esborrar altres tipus d’arxius (musica, vídeo, documents), que no siguin del gust de Microsoft.
Can Microsoft remove apps or data from my device? We may change or discontinue certain apps or content offered in the Windows Store at any time, for any reason. Sometimes, we do so to respond to legal or contractual requirements. In cases where your security is at risk, or where we’re required to do so for legal reasons, you may not be able to run apps or access content that you previously acquired or purchased a license for. In cases where we remove a paid app from your Windows 8 Beta device not at your direction, we may refund to you the amount you paid for the license. Some apps may also stop working if you update or change your Windows 8 Beta device, or if you attempt to use those apps on a Windows 8 Beta device with different features or processor type. You are responsible for backing up the data that you store in apps that you acquire via the Windows Store, including content you upload using those apps. If the Windows Store, an app, or any content is changed or discontinued, your data could be deleted or you may not be able to retrieve data you have stored. We have no obligation to return data to you. If sign in information or other data is stored with an expiration date, we may also delete the data as of that date.
Us queda alguna raó per no passar-vos a Linux?. Tenint en compte que Microsoft no dona cap garantia ni es fa responsable del mal funcionament de les seves aplicacions com explica a les condicions d’us al punt 10 que podeu veure aquí baix.
10. DISCLAIMER OF WARRANTY. The application is licensed “as-is”, “with all faults” and “as available”. You bear all risk of using it. The application provider, on behalf of itself, Microsoft (if Microsoft isn’t the application provider), and each of our respective affiliates, vendors, agents and suppliers, gives no express warranties, guarantees, or conditions in relation to the application. You may have additional consumer rights under your local laws that this agreement cannot change. To the extent permitted under your local laws, the application provider and Microsoft exclude any implied warranties of conditions, including those of merchantability, fitness for a particular purpose and non-infringement.
Que voleu que us digui, donar permís a una empresa per que faixi amb un aparell de la meva propietat el que vulgui sense el meu permís no m’inspira cap confiança. Tenint altres opcions a l’abast, lliures i sense control remot per part d’una empresa. Una de les critiques que es fan de GNU/Linux per part de empreses com Microsoft, es que ningú te dona cap garantia ni suport, No es deuen haver llegit les seves pròpies condicions d’us dels seus sistemes operatius i aplicacions.
Tinc moltes raons per que tots els meus ordinadors funcionin amb GNU/Linux.
- La llibertat que em dona GNU/Linux per fer el que vulgui i com vulgui amb ells.
- Que funciona amb maquinari antic perfectament, la majoria dels meus ordinadors son antics, que he anat actualitzant amb nou maquinari o peces reciclades d’altres ordinadors.
- La qualitat i la diversitat de programari disponible per GNU/Linux que avui en dia no te res a envejar dels seus equivalents dels altres sistemes operatius.
#RedResiste
Nou manifest i noves movilitzacions a la xarxa #RedResiste. Ara no es cas de fer-nos enrere. Aquí us deix el text del manifest.
La tecnologia i Jo 