Tagged: cultura lliure

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. Continua llegint

Sis anys

Sis anys fa que vaig començar aquest blog, era el 8 de desembre de 2006 quan el vaig obrir a Blogger. La meva intenció inicial com diu el nom La Tecnologia i Jo era intentar relatar la meva relació amb la tecnologia que tant m’agrada i també promocionar dins les meves possibilitats el programari lliure i tot el que l’envolta i s’en deriva. I a mes ho volia fer en la meva llengua el català, llengua que no vaig poder aprendre a escriure a l’escola.

Han passat moltes coses des de llavors, no he rellegit tots els meus escrits i tal vegada me’n penediria d’algunes opinions que hi vaig expressar en el seu moment. La tecnologia ha avançat molt i ens ha canviat la vida. La relació i l’ús que en fan els usuaris de internet i les noves tecnologies crec que es bona, no així l’ús que en fan les administracions en general i moltes empreses. El programari lliure si que gaudeix de bona salut a pesar dels intents de marginar-lo per part de les grans marques com Apple, Microsoft i altres, amb l’ajut de les administracions.

Internet ha rebut molts atacs durant aquests anys, el canon digital, la llei Sinde (finalment llei Sinde-Wert), el cables de Wikileaks així ho demostraven. Els intents de recentralitzar els serveis de internet o sigui el núvol tant de moda els darrers anys, son intents de canviar la internet descentralitzada i resilient a una xarxa centralitzada i controlada per uns pocs. Empreses i governs intenten tenir control del que passa a la xarxa que no han tingut mai, per guanyar mes doblers, per censurar, per espiar i manipular. Per sort el disseny de internet permet que a cada intent de control, la xarxa respongui amb noves maneres de mantenir la xarxa lliure de control centralitzat.

Les xarxes socials tant de moda els darrers anys, son un reflex de la societat i en aquests temps de crisi econòmica s’han convertit en una eina molt important per la societat. Els nous moviments i protestes socials com #nolesvotes, #15m, #stopdeshaucios, els #iaioflautes i molts altres que em deix. Els ciutadans les han aprofitades per organitzar i canalitzar les seves protestes al carrer. O per exercir una mica de control sobre els cercles de poder. Als polítics i administracions no els ha agradat i son ben coneguts els intents per tallar aquestes protestes, desautoritzar-les i desvirtuar-les. El fet es però que la gent ha sortit al carrer a protestar com feia anys que no feia.

Els partits polítics i administracions que no han volgut entendre que la comunicació a internet va en els dos sentits, els mitjans tradicionals premsa, televisió i radio no permeten la interacció, ni la retroalimentació per part dels ciutadans o si la permeten es de una manera controlada i sempre en el seu profit. Ara la xarxa els hi ha romput els esquemes, aquests cercles de poder son endogàmics i han donat l’esquena a la societat a la que han de servir. La societat els ha intentat recordar que han de canviar i tornar a fer feina per a la societat. Han sorgit moviments com OpenData o OpenGovernment que intenten que aquestes noves eines s’apliquin al bon govern i a fomentar la transparència, accès a les dades públiques per permetre auditar contínuament les administracions i a mes que els ciutadans puguin col·laborar a fer millors les lleis que els han de governar. Seria una bona manera d’evitar la corrupció dels governants i tenir la transparència necessària per evitar abusos.

Ja per acabar, mantenir el blog aquests anys ha sigut una bona experiència didàctica per mi. A la xarxa cada dia un descobreix alguna cosa nova o un nou amic. Que m’han ajudat a tenir una visió molt mes ampla de la nostra societat. El blog el vaig passar de Blogger on inicialment al vaig obrir a un WordPress al meu servidor casolà que funciona amb Debian GNU/Linux, per no ser tant depenent del núvol i com que vaig renovar una mica el servidor, tenc mes espai i mes potència per fer-ho funcionar tot. També com haureu vist vaig resgistrar un domini (benejam.cat). Esper que els propers anys em quedin ganes i salut per tirar endavant aquest blog o altres iniciatives que se’m puguin ocorre. I sobre tot esper poder fer-ho en la meva llengua.

Javier de la Cueva, copyright, pro-comú, coneixement lliure i democràcia

Via twitter m’arriba un enllaç sobre la intervenció de Javier de la Cueva al Parlament Europeu (advocat especialitzat en propietat intel·lectual, hacker i molt mes), xerrant sobre copyright, pro-comú, coneixement lliure i democràcia. Aprofito per donar-li la enhorabona des de aquí. Com sempre les seves intervencions i documents son interessants i aquesta no ho es manco.

Gràcies Javier per la teva bona feina. 😉

Innovació a petita escala

El que m’ha cridat l’atenció aquestes setmanes son els nous moviment sorgits a la xarxa. Que proposen alternatives per innovar. Els estats i grans corporacions s’han convertit en monstres inefectius. Hem passat durant els anys de una xarxa centralitzada a una descentralitzada i ara a una de distribuïda. Ara tenim una economia a gran escala i la xarxa distribuïda proposa una economia de petita escala.

El telègraf, el telèfon i altres noves  tecnologies van crear una xarxa descentralitzada. Els estats i grans corporacions avui en dia son descentralitzats, que no vol dir que siguin efectius. Si falla el node central la resta queda incomunicat, si en falla un de perifèric tots els nodes que depenen d’ell queden incomunicats. Internet es una xarxa distribuïda si falla un node la comunicació es possible, simplement es derivada cap a altres nodes per arribar al seu destí.

Les estructures centralitzades van caure i van donar pas a estructures descentralitzades, mes eficients i que ara estan en crisi. Que cauran com van caure les centralitzades en el seu dia. Les estructures actuals descentralitzades fan tot el que poden per tornar a agafar el control que han perdut en favor de la xarxa distribuïda i tornar-la a convertir en descentralitzada. La xarxa distribuïda a permès que el coneixement flueixi i arribi a indrets on abans no arribava. La xarxa distribuïda fa possible a petites empreses competir contra les grans. També que petites empreses col·laborin amb altres com elles per generar llocs de feina i innovar. El coneixement es a la xarxa i es fàcil compartir-lo entre nodes. Per innovar  ja no es necessiten grans infraestructures, els nodes es poden posar en contacte amb altres i compartir la seva experiència, coneixement i feina per crear nous productes, nous llocs de feina o donar nous serveis. On les tecnologies lliures, el programari lliure hi tenen molt a veure. Es poden adquirir coneixements a la xarxa que abans només estaven reservats a classes socials amb gran poder adquisitiu.

Una interessant lectura sobre el tema es El modo de producción P2P. On es dona un repàs a la historia i es fan prediccions sobre el futur.

Nova època

Ahir vaig aturar l’ordinador que fins ara feia servir de servidor. Aquest post ja el servirà el nou servidor, nou es una manera de xerrar, el nou es un ordinador muntat a partir de peces recuperades d’altres. La veritat es que el nou funciona bastant mes ràpid sobre tot per moure el WordPress que es el gestor del blog i també de la pàgina personal.

L’antic servidor n’ha passat de tot color, te un rècord de uptime (temps arrancat sense reiniciar) de 411 dies, ha arribat a funcionar  amb només 160V per mor de una avaria de la companyia elèctrica que va durar unes 12 hores i fins i tot ha patit fa poc una mena de DNS DDoS  sembla ser per culpa de una botnet. Se n’ha sortit de totes i també m’ha servit per aprendre moltes coses. Ha estat en funcionament des de l’any 2000 fins divendres 3 d’agost de 2012.

Aprofitant que vaig registrar un domini (benejam.cat) he fet els canvis pertinents al servidor i a part de mantenir-hi els serveis de escomposlinux.org, dns, IRC, news de usenet, el faré servir també per compartir tots el continguts que pugui, gravacions de concerts de la Capella Davídica, documents de les xerrades, fotos, i altres continguts. El convertiré en una mena de núvol particular. Allotjarà també el blog La Tecnologia i Jo, que vaig començar a Blogger a finals de 2006. Tots els articles els he importat al nou blog per tant es podran consultar les entrades antigues als dos. El servidor com sempre funciona amb Debian GNU/Linux 6.0 i el programari lliure que inclou.

Per suposat seguiré promocionant i divulgant el programari lliure, la cultura lliure i tot lo relacionat amb la tecnologia i la llibertat dels usuaris. Esper que aquesta nova època que comença sigui tant profitosa com la que deixo enrere.

 

Hello Democracy, Goodbye ACTA

Els lobbies del copyright deuen estar molt maleits. Ni el propi PPE que va intentar fins el darrer moment anular o ajornar la votació per que estava clar que la proposta seria derrotada.  Ni les pressions la l’industria nord americana han pogut impedir que la majoria del parlament europeu per una vegada hagi pensat primer amb Europa i no amb interessos privats.

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/07/04/actualidad/1341384852_955656.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/05/navegante/1341470560.html

http://www.enriquedans.com/2012/07/hola-democracia-adios-acta.html

 

Ebooks i pirateria

Avui al cotxe escoltant la radio, “descens de les vendes de llibres tant en paper com electrònics”, “els editors demanen mes protecció per la propietat intel·lectual”, “sense aquesta protecció no poden crear, editar, publicar nous llibres”.

M’he quedat esbadalit, diuen mentides una darrera l’altre i ni s’immuten. I els mitjans no diguem, avui era a la radio, altres vegades es a la televisió o al diaris, l’ùnic que fan es de transmissors d’aquestes mentides i informacions parcials. Fa devers un any i mig que tenc un lector de llibres electrònics, durant aquest temps he llegit com mai havia llegit en quantitat de llibres i en qualitat de lectura. També m’enduit moltes decepcions, per començar la poca oferta de llibres tant en castellà com en català que ofereixen les editorials i botigues online. El preu dels ebooks també es una de les mancances, preus exagerats tan per el que fa a llibres antics com de les darreres novetats i best-sellers. Per exemple Les bodes del diable de Pau Faner em va costar uns 18,€ quant en paper en costava uns 22€ (ho acabo de comprovar i els preus segueixen igual) i a mes el format electrònic ve amb DRM (de Adobe Digital Editions).

Si ajuntam la pobre oferta de títols, els preus abusius, la dificultat per comprar un llibre electrònic online i a mes que el llibre ve amb DRM — cosa que fa que potser compris un llibre i no el puguis llegir per que tenguis un lector incompatible —. No es d’estranyar que els usuaris de lectors s’espabilin per cercar continguts per llegir. Hi ha molta oferta totalment legal, gratis i lliure. Hi ha molta oferta de copies mal anomenada il·legal — al·legal seria un terme mes just—. Amb els fons literaris que tenen les editorials, per que no publiquen llibres antics o descatalogats a preus raonables?. La majoria de les empreses fan ofertes per guanyar clients, tenir els clients satisfets, per que aquestes editorials no ho fan?.  Les novetats i best-seller no els han de regalar però comparat amb el cost de publicar distribuir en paper els preus son abusius.

Sincerament crec que si la industria editorial espanyola no canvia les editorials, llibreries físiques i online estrangeres se’ls menjaran.  Si molts usuaris prefereixen un llibre electrònic no oficial moltes vegades no es per que no el vulgui comprar oficial, la majoria de vegades es per que no el troba per els canals “oficials” o per que ve amb restriccions (DRM) que impedeixen fer-lo servir al dispositiu que l’usuari vulgui .  I ho tornaré a dir no som pirates volem aprendre i compartir i això es cultura.

 

 

Xerrades

Durant el darrer any vaig encetar una faceta que mai havia practicat. Donar xerrades, divulgar i compartir les meves experiències i humils coneixements. Tot baix el lema compartir es bo.

Des de que allà per l’any 1996 vaig donar les meves primeres passes en el mon del programari lliure he evolucionat. La veritat es que m’he tornat molt radical en alguns temes com la defensa del programari lliure, la critica a les lleis del copyright i patents, i als atacs a la meva llengua.
He radicalitzat la meva actitud i critiques als serveis i programes que puc o no puc fer funcionar als meus ordinadors. Arribant a no fer servir serveis tant populars com Spotify tot per que no tenen un client per GNU/Linux (a dia d’avui ja han publicat un client per GNU/Linux). No comprar cap dispositiu o complement per els meus ordinadors que no sigui capaç de funcionar amb GNU/Linux. No posar la meva ubicació a Facebook per que no me permet posar el nom en català de la meva ciutat. 
Gràcies a la filosofia del programari lliure he descobert que compartir es bo. I no tant sols compartir el programari, també compartir i donar a conèixer la meva cultura i els coneixements adquirits tots aquests anys. Les xerrades que he donat durant el darrer any tal vegada son la culminació de aquest afany de compartir i fer arribar a mes gent el programari lliure i la cultura lliure. Cultura lliure no vol dir cultura gratis, vol dir compartir coneixements. Uns grans enemics de la compartició de la cultura son els lobbies de la “propietat intel·lectual”, les lleis del copyright i de patents. Lleis que a dia d’avui son obsoletes i que enlloc de generar riquesa generen pobresa. Pobresa als innovadors que han de anar molt en compte per que una reclamació de violació de copyright no acabi amb els seus projectes o empreses.

A les xerrades “Programari lliure, una experiència personal”, “Propietat intel·lectual a l’era digital” i “Eines lliures, Societat Lliure”. He intentat transmetre les meves experiències, el que anat aprenent aquests darrers anys. També m’ha servit per aprendre a emprar programes que havia fet servir poc com LyX i LaTex o Impressive, que son les eines que he fet servir per generar les presentacions i repdroduïr-les. Tots son programari lliure de prou qualitat.

Per acabar vull tornar a agrair al Col·lectiu Rissaga, al PSM i a Cas Vesins de Ferreries que em donessin l’oportunitat de donar les xerrades. Gràcies també a tota la gent que he anat coneixent tots aquest anys a la xarxa per compartir els seus coneixèments.

Com deia Ramon Trecet al seu programa de Radio 3 Dialogos 3, “cercau la bellesa, es l’única protesta que mereix la pena en aquest fastigós mon”.

   

Aniversari retardat

Avui m’he adonat que se m’ha passat per alt  el cinquè aniversari de La Tecnologia i Jo. Cada any el mes de desembre coincidint amb l’aniversari del blog, feia una entrada resum de l’any i dels temes mes rellevants. Enguany, -millor dit l’any passat- no se si per deixadesa o per tenir el cap en altres temes no l’he feta.

Han passat moltes coses al 2011, la crisis, la Llei Sinde,  el discurs de Alex de la Iglesia als Goya, #nolesvotes que va derivar a #15m, l’explosió d’Android, la guerra de aniquil·lació total de patents en que les grans empreses s’han obcecat i moltes mes, totes molt relacionades amb la xarxa. Particularment les que recordaré sempre son les dues xerrades, “Programari lliure, una experiència personal” i “Propietat intel·lectual a l’era digital”, la primera per al Col·lectiu Rissaga el mes de març i la segona als Sopars a la Fresca del PSM al passat mes de juliol.

De la crisis no en parlaré massa, també m’ha tocat com a tothom. De la xarxa puc dir que estic content de les noves iniciatives tant les socials, com les tecnològiques. De la part social la idea de comunitat ciutadana que han creat les protestes del darrer any. De la tecnològica hi ha moltes raons. Cada vegada es mes fàcil l’accés a la xarxa i cada vegada el sistema operatiu GNU/Linux te mes força i es mes conegut. Son molts els coneguts que m’han demanat per ajudar-los a instal·lar-lo o que m’han demanant consells sobre el tema. L’explosió de Android, derivat de Linux, encara que no es lliure del tot si que permet el que altres no permeten, fer amb els teus aparells i gadgets el que vulguis, que per això son propietat nostra. La generalització del llibre electrònic que per fi sembla que va agafant força al nostre país, també es un tema que segueixo amb interès, si be encara va una mica endarrerit comparat a altres països va agafant força.

En quant a les xerrades vull tornar a agrair tant el Col·lectiu Rissaga com al PSM la confiança que van dipositar amb mi. A la classe política del bipartidisme, els vull recordar que en han donat l’esquena a la societat i a la ciutadania, que per part meva i de molta altre gent els seguirem amargant la vida.

Voldria acabar aquest post agraint a la gent que he conegut des de l’any 1996 quant vaig començar les meves aventures i desventures a la xarxa. A la gent de escomposlinux.org, als followers de Twitter que aguanten estoicament les meves divagacions, i a tanta gent que he conegut durant la meva vida “digital” dels que he aprés molt i esper seguir aprenent. A les xarxes socials i també a serveis avui oblidats però que encara empro com el IRC, les llistes de correu, Usenet i grups d’usuaris. Als moviments del programari lliure, a Creative Commons i Cultura Lliure, en general a tots els moviment i col·lectius que defensen i advoquen per la llibertat del ciutadans fugint de la tirania de les empreses lobbies i governants.

PD: Els documents de les xerrades els trobareu aquí:
http://es.scribd.com/documents
http://www.slideshare.net/sbenejam/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerrada/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerradapsm/

Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle

Apreciado Ministro Wert, apreciado Secretario de Estado Sr.Lassalle,
Desde RedSOS, queremos expresar nuestra comprensión hacia su voluntad de actuar rápidamente contra los casos de competencia desleal en lo concerniente a la creación de contenidos culturales. Igualmente estamos convencidos de que los métodos de secretismo y de parcheo parcial del Gobierno anterior no se reproducirán en esta nueva legislatura.
Tenemos la firme esperanza de que finalmente el debate en torno a la adaptación de los derechos de autor al contexto de la era digital y de la expansión de Internet se produzca de modo ágil, aunque siempre desde la coherencia jurídica, la transparencia y el respeto de todos los intereses en juego.
Como ustedes saben, Internet es un espacio de negocio, del que muchos emprendedores se benefician, y del que se pueden generar miles de puestos de trabajo; algo de lo que no podemos prescindir para salir de la crisis. La industria de contenidos sufre una crisis de su sector -previa a la crisis económica mundial- provocada por su incapacidad de adaptarse a las nuevas formas de negocio. La actual redacción de la conocida como “Ley Sinde” promueve un enfrentamiento de los innovadores tecnológicos y los consumidores frente a las actuales industrias culturales; sin embargo, es posible proponer un cuerpo jurídico que garantice la seguridad jurídica y la libertad de desarrollo a ambos sectores.