Tagged: GNU/Linux
Free Software, what is this?
“Que es això del programari lliure?”. Pregunta que es fan molta gent i usuaris. Doncs son programes que fan servir llicències lliures com la GPL i altres. Permeten al usuari modificar, compartir i auditar el codi font dels programes segons aquestes quatre llibertats.
- La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
- La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font es una condició prèvia per a això.
- La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
- La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.
Convé tenir en compte que es lliure com a llibertat d’expressió i no tant com lliure de gratuït, encara que si es gratuït. Que sigui gratuït no vol dir que no hi puguis guanyar doblers i tampoc que no generi guanys. Avui en dia moltes empreses l’empren com sistema operatiu a routers, reproductors multimèdia i molts altres que ni ens imaginam. També moltes webs i serveis de la xarxa el fan servir encara que no hi sembli. Molts llenguatges de programació, servidors de bases de dades com MySQL o PostgreSQL son programari lliure. Aquest blog el tenc a un servidor casolà que tenc a casa funciona amb Debian i per el blog WordPress també programari lliure.
“Jo l’empraria però tothom empra Hasefroch (Windows) o Còdol (Mac). Es que necessit el programa super-mega-guai que no funciona a Linux”. Digau-me quin tipus de programa necessitau de veritat i us en donaré un parell o mes de alternatius. Duc prop de vint anys emprant Linux a tots els meus ordinadors particulars i creieu-me puc fer de tot. Editar i gestionar fotos, vídeos i música. Puc per exemple controlar focus i qualsevol aparell d’il·luminació de teatre amb QLC+, programa on col·laboro a traduir-lo al català. Si, pots col·laborar amb altre gent a millorar un programa, no cal ser programador expert per fer-ho es pot fer per exemple traduint-lo a altres llengües o escrivint documentació.
“Es que els programes lliures son de baixa qualitat”. I molts dels programes de pagament també i no hi pots fer res. Amb el programari lliure com deia abans pots ajudar a millorar-lo. Si un programa privatiu i per el que has pagat te un error poc hi pots fer per arreglar-lo, tret que la companyia que l’ha creat ho vulgui fer. Uns bons exemples de programes de qualitat que a lo millor no sabeu que son lliures. Calibre el millor programa per gestionar llibres electrònics. VLC un reproductor multimèdia que funciona a tots els sistemes operatius.
Per anar acabant a la fira Menorca Connecta que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Moltes de les tecnologies presentades o tallers fan servir programari lliure d’una o altre manera. Des de les impressores 3D al Scratch passant per el hackaton o be son programari lliure o l’empren.
Si teniu un ordinador que funciona molt malament, es antic i casi be no els feis servir provau d’instal·lar-hi Debian o Xubuntu, no semblarà el mateix. Al meu portàtil he instal·lat durant el cap de setmana Xubuntu 15.10 fins ara anava amb Ubuntu. Es un portàtil antic un model de mes de vuit anys i que vaig comprar de segona ma, li he ampliat memòria i el disc dur durant els darrers anys i va de primera.
Animeu-vos a fer servir programari lliure, no cal ser un expert i va molt be per aprendre, ho podeu fer també al ordinador que tingueu, molts programes funcionen també a altres sistemes. Podeu començar per Firefox, Openoffice/Libreoffice, VLC o Gimp (editor de imatges i fotos).
Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura
Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.
Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.
Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. Continua llegint
QLC+ a la pràctica.
Ja us havia xerrat de QLC+ en entrades anteriors aquesta i aquesta. Ara m’agradaría explicar la meva experiència duita a la pràctica. El passat mes de maig vaig fer l’il·luminació del espectacle de la Jukebox Band Menorca Tornam a Obrir. L’any passat ja havia col·laborat amb ells a l’espectacle Obrim Avui.
Enguany però hi havia novetats, per primer cop he pogut emprar el meu ordinador per fer-ho, el meu estimat portàtil amb Ubuntu. A finals de l’any passat vaig descobrir una petita meravella de programa QLC+ que juntament amb un parell de dispositius USB com son el Enttec DMX USB Pro i el Korg nanoKontrol2 converteixen qualsevol ordinador en una consola professional de control d’il·luminació DMX.
L’interfície o consola virtual del QLC+ es pot dissenyar a voluntat i a mida de les necessitats. Durant l’actuació fent clic als botons o fent servir els controls de la nanoKontrol2 podia activar o desactivar escenes, colors, efectes. Amb els controls lliscants i el rotatius, pujar o baixar la intensitat o fer canvis el Fade In, Fade Out o a la durada de les escenes o els passos de una Cue List o dels Chasers. Permetent-me generar o canviar efectes en directe.
Consola Virtual que vaig dissenyar per l’espectacle.
Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.
Amb QLC+ es poden emprar multitud de dispositius d’entrada i sortida com consoles de control MIDI, USB, DMX, rebre i enviar senyals via ArtNet, OLA o OSC. Fins i tot es pot controlar des de una tauleta Android. iPad o un navegador web. Pot enviar senyals DMX i MIDI a altres ordinadors, dispositius i instruments per reproduir àudios, vídeos o altres efectes sincronitzats. Totalment configurables a la pantalla de Entrades/Sortides que podeu veure mes avall.
Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.
A la pantalla de Fixtures o dispositius d’il·luminació. Es poden afegir i configurar els focus i altres dispositius a controlar amb QLC+. Molts usuaris van compartint les seves plantilles de focus que fa que la llibreria de focus de QLC+ sigui molt complerta agilitzant la feina de crear de ajustar les escenes. Tenc que dir que QLC+ està orientat als focus, o sigui s’afegeixen els focus a la llista, es configuren i ja estan disponibles des de qualsevol altre pantalla o finestra del programa. A la pantalla Funcions es poden crear les escenes, chasers i EFX necessaris per l’espectacle. També crear grups i col·leccions per tenir-les organitzades.
Hi ha dues pantalles mes a QLC+ son la Taula Simple i Shows. Amb la Taula Simple es poden controlar manualment o crear escenes i/o llistes d’escenes (cue list) per un control mes manual. La pantalla Shows serveix per sincronitzar efectes de llum amb qualsevol clip d’àudio i molt prest també amb clips de vídeo. Es una mena de editor reproductor lineal a l’estil de molts editors d’àudio i vídeo moderns, es van afegint clips i efectes de llum a la línia de temps per desprès poder-los reproduir sincronitzats.
Com veis el programa compleix perfectament, es pot adaptar i cobreix les necessitats del espectacle ja sigui musical o teatral, fins i tot hi ha usuaris que el fan servir per il·luminació ambiental a sales i locals. QLC+ igualment que Ubuntu es programari lliure i multi-plataforma, funciona sota Linux, MacOSX i Windows. Cosa que permet que una petita comunitat d’usuaris del programa, programadors, tant professionals com aficionats col·laborar en el projecte, publicant les plantilles de focus, exemples dels espais de treball, idees per millorar el programa, correcció d’errors, traduccions a diferents llengües. Per cert la traducció al català es meva, no se si havíeu vist a les captures que està en català.
Fitxa Tècnica General:
- Lloc: Teatre Casino 17 de gener.
- Interprets: Jukebox Band Menorca
- Espectacle: Tornam a obrir.
- Producció: Artistes per Menorca, Dau Produccions i Jukebox Band Menorca
Fitxa Tècnica Ilu·luminació:
- Disseny i control: Santi Benejam
- Portàtil HP-550
- Sistema operatiu Ubuntu 13.10
- QLC+ 4.6.1.
- Enttec DMX USB Pro.
- Korg nanoKontrol2
- 2 x Martin MAC-500
- 4 x Cameo LED RGB PAR56 Can
- 3 x PC
- 6 x PAR 64
- Aquest es l’espai de treball que vaig dissenyar: JukeBox-2014-backup-final
Fitxa Tècnica So i Vídeo:
El so estava controlat amb una Soundcraft per Luca Pedregosa. El vídeos i alguns efectes de so es reproduïen a una pantalla al fons del escenari amb un portàtil amb Windows i un programa VJ controlat per Manu Torrico. No us puc donar mes detalls.
Els PAR 64 i els PC els emprava per il·luminació frontal, lateral i puntual. Els Cameo LED estaven de contrallums i per crear ambients diferents. Els Mac 500 estaven al terra darrera els tres cantants de primer terme just davant la bateria. Al fons hi havia una pantalla de vídeo on es reproduïen clips relacionats en cada cançó, lletres de karaoke o efectes visuals.
Amb els controls lliscants de la nanoKontrol2 controlava la il·luminació frontal i lateral. Al botons estaven assignats a les escenes i moviments dels Mac 500, tenia unes escenes prefixades “vuit”, “cercle”, “diamant”, etc creades amb el generador de EFX del QLC+, a mes d’unes posicions fixes. Els canvis de colors i gobos els feia amb el ratolí. A mes tenia quatre controls rotatius assignats al Fade In, Fade Out, Durada dels passos dels chasers, amb lo que podia sincronitzar els Cameo LED al ritme de la música generant transicions suaus o mes brusques i ràpides tipus strobe. L’altre control rotatiu controlava la durada/velocitat dels EFX dels Mac500, que anava ajustant segons la conveniència.
El QLC+ el podeu baixar a la pàgina del projecte. Els dispositius Enttec DMX USB Pro i la nanoKontrol2 els vaig comprar a Thomman.
A continuació us deix unes quantes fotos del dia del l’espectacle tant del equipament com del resultat final durant l’actuació.
Ubuntu 13.10 , QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2
El portàtil al costat de una Soundcraft. 😉
I el resultat final força espectacular, us deix unes fotos i un petit vídeo de l’espectacle.
Programant amb Python
Molts ja sabeu de la meva afició per la tecnologia. Des de petit intentava comprendre com i per que funcionaven les coses. Una de les meves diguem-ne mancances de sempre ha sigut la programació. No tenc formació específica sobre programació, he intentat aprendre una mica durant aquests anys i sobre tot d’ençà faig servir GNU/Linux que te totes les eines i llenguatges de programació que us pugueu imaginar.
Fa unes setmanes a la feina em van proposar extreure dades de una web per fer-la servir a un dels programes de gestió de la empresa. La idea era que enlloc de que els usuaris tinguessin que anar consultant la web fent cerques i anar d’enllaç en enllaç per veure l’estat o unes determinades dades, rebessin la informació ja estructurada i llesta a un formulari de l’aplicació, per que d’un cop d’ull poguessin prendre les decisions adequades.
Ja fa un temps que vaig fent coses amb Python tant a casa com a la feina. A casa tot son proves i a la feina sobre tot tractament i conversió de dades, per exemple agafar un arxiu csv o de text (tarifes o llistes de preus) i poder importa-lo al nostres programes de gestió. Davant la proposta tot d’una vaig dir m’ho tenc que mirar amb calma. Python te llibreries i exemples per fer quasi be de tot. Desprès d’unes quantes proves em vaig decidir per la llibreria BeautifulSoup per extreure dades de la web, pymssql per connectar amb els servidor de bases de dades MS SQL Server i algunes utilitats mes.
A dia d’avui tenc una versió funcional del programa que segons les dades que demanen els usuaris a l’aplicació de gestió, es connecta a la base de dades, mira quines dades es necessiten, es connecta a la web extreu les dades i les actualitza a la base de dades per que els usuaris les puguin consultar.
Python es un llenguatge de programació molt clar i net, la seva sintaxis es de fàcil lectura. Es molt bo per aprendre a programar, sobre tot per els qui com jo no tenen formació específica en programació. Es molt recomanable per els joves com a introducció a la programació. Permet fer programes de tota casta, de consola, per entorn gràfic, entorns web i te multitud de mòduls i llibreries que te faciliten no haver de reinventar la roda cada vegada que has de fer-ne un de nou o per una aplicació determinada. Es multiplataforma i els programes es poden fer funcionar en diferents sistemes operatius amb poques modificacions.
Estic convençut que així com es important aprendre idiomes i llengües estrangeres a l’escola, també ho es tenir nocions de programació i llenguatges informàtics com HTML des de petits. Un bon exemple es el que han implantat a l’escola la Salle d’Alaior a Menorca on com activitat extraescolar fan uns tallers de Scratch. Scratch es una plataforma per ensenyar i aprendre a programar jugant i incentivant la imaginació del joves.
M’ha vingut molt be també aquesta mena d’immersió per donar-me compte que si be el meu nivell de programació no es molt bo. Si que li he perdut la por i el que abans de posar-mi em semblava una muntanya molt alta i difícil de pujar ara es un petit turó. A mes m’ho he passat molt be i he de dir que he aprés molt.
Professionals Linux
Llegesc a Linux Foundation aquest article i la seva infografia i me’n alegro molt. La demanda de professionals especialitzats en Linux creix i sembla que seguirà creixent. Creix la demanda de administradors de sistemes, programadors i desenvolupadors especialitzats en Linux i llenguatges de programació que corren sobre aquests sistemes.
No em ve de nou, va començar Apache dominant el mon dels servidors web i la majoria corrien sobre Unix i els seus derivats Linux i BSD. Amb els anys Linux s’ha fet amb una quota cada vegada mes gran. Desprès els llenguatges de programació web HTML, PHP i altres. PHP es programari lliure i cada vegada te mes presència i també guanya presència Python, sobre tot per part de Google. Desprès el gestors de continguts WordPress, Joomla i Drupal, tots ells programari lliure i programats amb llenguatges de programació que també son programari lliure. Aquests conjunt d’eines tecnològiques beneficien a molta gent i molts professionals també se’n poden beneficiar. Ara nomes ens queda que les administracions públiques obrin els ulls, que vegin que seguint per el camí del programari privatiu i les llicències abusives no anam enlloc.
Us deix uns enllaços d’estadístiques d’us de servidors web, sistemes operatius, llenguatges de programació i gestors de continguts. En quant als gestors de bases dades no he trobat cap comparativa d’us als servidors web, però Mysql i Postgresql que son programari lliure gaudeixen de bona salut.
Us a servidors web. http://news.netcraft.com/archives/2013/02/01/february-2013-web-server-survey.html
Us a servidors web. http://w3techs.com/technologies/overview/web_server/all
Sistemes operatius. http://w3techs.com/technologies/overview/operating_system/all
Llenguatges de programació. http://w3techs.com/technologies/overview/programming_language/all
Gestors de continguts. http://w3techs.com/technologies/overview/content_management/all
Nou any, nous reptes.
Acabam un any 2012 convuls, el 2013 no es que tengui mes bona pinta a primera vista. Esper al 2013 seguir amb aquest aprenentatge que es la vida, també serà un any significatiu per mi, compliré 50 anys. Posats a demanar, m’agradaria que per fi el programari lliure i tot el que l’envolta es faixi mes present a les nostres vides.
Us desitjo tot el millor per el nou any.
Sis anys
Sis anys fa que vaig començar aquest blog, era el 8 de desembre de 2006 quan el vaig obrir a Blogger. La meva intenció inicial com diu el nom La Tecnologia i Jo era intentar relatar la meva relació amb la tecnologia que tant m’agrada i també promocionar dins les meves possibilitats el programari lliure i tot el que l’envolta i s’en deriva. I a mes ho volia fer en la meva llengua el català, llengua que no vaig poder aprendre a escriure a l’escola.
Han passat moltes coses des de llavors, no he rellegit tots els meus escrits i tal vegada me’n penediria d’algunes opinions que hi vaig expressar en el seu moment. La tecnologia ha avançat molt i ens ha canviat la vida. La relació i l’ús que en fan els usuaris de internet i les noves tecnologies crec que es bona, no així l’ús que en fan les administracions en general i moltes empreses. El programari lliure si que gaudeix de bona salut a pesar dels intents de marginar-lo per part de les grans marques com Apple, Microsoft i altres, amb l’ajut de les administracions.
Internet ha rebut molts atacs durant aquests anys, el canon digital, la llei Sinde (finalment llei Sinde-Wert), el cables de Wikileaks així ho demostraven. Els intents de recentralitzar els serveis de internet o sigui el núvol tant de moda els darrers anys, son intents de canviar la internet descentralitzada i resilient a una xarxa centralitzada i controlada per uns pocs. Empreses i governs intenten tenir control del que passa a la xarxa que no han tingut mai, per guanyar mes doblers, per censurar, per espiar i manipular. Per sort el disseny de internet permet que a cada intent de control, la xarxa respongui amb noves maneres de mantenir la xarxa lliure de control centralitzat.
Les xarxes socials tant de moda els darrers anys, son un reflex de la societat i en aquests temps de crisi econòmica s’han convertit en una eina molt important per la societat. Els nous moviments i protestes socials com #nolesvotes, #15m, #stopdeshaucios, els #iaioflautes i molts altres que em deix. Els ciutadans les han aprofitades per organitzar i canalitzar les seves protestes al carrer. O per exercir una mica de control sobre els cercles de poder. Als polítics i administracions no els ha agradat i son ben coneguts els intents per tallar aquestes protestes, desautoritzar-les i desvirtuar-les. El fet es però que la gent ha sortit al carrer a protestar com feia anys que no feia.
Els partits polítics i administracions que no han volgut entendre que la comunicació a internet va en els dos sentits, els mitjans tradicionals premsa, televisió i radio no permeten la interacció, ni la retroalimentació per part dels ciutadans o si la permeten es de una manera controlada i sempre en el seu profit. Ara la xarxa els hi ha romput els esquemes, aquests cercles de poder son endogàmics i han donat l’esquena a la societat a la que han de servir. La societat els ha intentat recordar que han de canviar i tornar a fer feina per a la societat. Han sorgit moviments com OpenData o OpenGovernment que intenten que aquestes noves eines s’apliquin al bon govern i a fomentar la transparència, accès a les dades públiques per permetre auditar contínuament les administracions i a mes que els ciutadans puguin col·laborar a fer millors les lleis que els han de governar. Seria una bona manera d’evitar la corrupció dels governants i tenir la transparència necessària per evitar abusos.
Ja per acabar, mantenir el blog aquests anys ha sigut una bona experiència didàctica per mi. A la xarxa cada dia un descobreix alguna cosa nova o un nou amic. Que m’han ajudat a tenir una visió molt mes ampla de la nostra societat. El blog el vaig passar de Blogger on inicialment al vaig obrir a un WordPress al meu servidor casolà que funciona amb Debian GNU/Linux, per no ser tant depenent del núvol i com que vaig renovar una mica el servidor, tenc mes espai i mes potència per fer-ho funcionar tot. També com haureu vist vaig resgistrar un domini (benejam.cat). Esper que els propers anys em quedin ganes i salut per tirar endavant aquest blog o altres iniciatives que se’m puguin ocorre. I sobre tot esper poder fer-ho en la meva llengua.
Direcció ùnica
Sembla que el Windows 8 serà el mes excloent dels Windows de la història. Per el que es pot llegir a aquest article es podrà tornar a Windows 7 des de un Windows 8 (no ho recomanen) i si hi afegim el nou sistema Secure Boot exigit per Microsoft potser no poguem ni instal·lar GNU/Linux a un ordinador certificat per Windows 8. Tot indica que Microsoft està intentant forçar als usuaris i empreses a emprar Windows 8 si o si.
Ja es va anunciar que Microsoft vol limitar l’instal·lació d’altres sistemes operatius amb el Secure Boot, un sistema per evitar l’instal·lació de codi o programes maliciosos (aquesta es l’excusa). Com sempre la companyia de Redmon es preocupa per els seus usuaris i s’erigeix en el seu guarda-espatlles. Enlloc de fer un sistema segur i robust per disseny el volen fer segur limitant la llibertat dels usuaris i clients de fer amb els seus ordinadors el que vulguin.
Aquesta direcció única marcada per Microsoft potser no la seguirem tots, alguns com jo farà el possible per convertir-la en un carrer de doble direcció o de moltes direccions. Els fabricants d’ordinadors com sempre obligats per el gegant activaran el Secure Boot i els usuaris i hackers com sempre trobaran la solució per evitar-ho. Per exemple no comprant ordinadors i dispositius amb el Secure Boot activat o que no permeti desactivar-lo.
Software Freedom Day
Ahir dissabte 15 de setembre es celebrava el dia del programari lliure (Software Freedom Day). Justament ahir vaig trobar una nova recopilació de programari lliure en CD, es diu OpenDisc, es tracte de una recopilació de programari lliure per sistemes Windows. Un altre bona recopilació de programari lliure es CD-Libre aquesta es multiplataforma s’hi pot trobar programari per Linux, Windows i Mac.
Per altre banda la Free Software Foundation sempre te campanyes en marxa per promocionar el programari lliure o per protestar per les manipulacions que fan tant empreses de programari privatiu com els fabricant de maquinari. Així com també les fa en contra dels formats tancats i/o amb DRM. Un dels temes mes controvertits ara mateix es el Secure Boot, resulta que Microsoft no donarà ni certificarà (el logo Windows Compatible) a cap fabricant de maquinari si no fa servir Secure Boot. Mesura que segons Microsoft impediria executar programes maliciosos. Secure Boot podria impedir o limitar que no es pogués arrancar al inici del sistema cap programa no certificat i aprovat per Microsoft. En principi podria limitar la llibertat dels usuaris de fer servir altres sistemes operatius o els seus propis programes al seus ordinadors. La FSF canvia el nom Secure Boot per Resticted Boot, afirmant que no es un sistema per protegir als usuaris si no per restringir la llibertat dels usuaris de fer al que vulguin amb un dispositiu de la seva propietat.
No son noves aquestes iniciatives el Trusted Computing Group fa uns anys ja van voler implantar el Trusted Computing Appliance com a mesura de seguretat fins que han arribat al Secure Boot. El que no deien però es que també serviria per controlar els continguts amb DRM que fins i tot podrien esborrar a distancia si era un arxiu piratejat o una copia il·legal de una cançó, vídeo o un llibre. Per tant es deixaven portes obertes per que es poguessin controlar els ordinadors a distancia per part de les empreses i fins i tot governs. Richard Stallman pare del programari lliure ja augurava l’any 1996 aquests moviments al seu conte El dret a llegir. On els governs i grans empreses tenien el control dels dispositius, programes i continguts que els ciutadans podien o no podien fer servir. En definitiva censura i control institucional amb la excusa de la seguretat de la societat.
La qüestió no es imposar que tothom empri programari lliure, si no que tothom empri el que vulgui, que l’usuari tengui la llibertat de triar el que vol emprar. Els ordinadors i dispositius son de la nostra propietat i per el nostre propi profit. Us recomano la lectura de El dret a llegir, que explica en paraules senzilles els perills de l’ús de aquests sistemes de control per part de empreses i governs.
Incongruències
Vivim a un mon ple de incongruències. Poden semblar futeses però no ho son. Com mes avança la tecnologia pitjor vivim els humans. La culpa però no es de la tecnologia. La culpa es del mal us que se’n fa de la mateixa.
Estem en crisis, en canvi enlloc de aprofitar la tecnologia per sortir de la crisis li donam l’esquena. A un mon cada dia mes inter-connectat deixam de banda la col·laboració per fer cas al que sempre hem fet els humans, els doblers, la rellevància social, el poder de estar per damunt els altres.
Incongruent es que l’estat o alguna autonomia pagui un milionada a empreses que tots coneixem quant amb una mesurada inversió podrien tenir el mateix i a mes donar feina a emprenedors, programadors, investigadors i a empreses d’àmbit local. Però no, queda millor signar un contracte de col·laboració amb Microsoft per unes llicències que d’aquí a un any tindran que renovar, amb promeses per part de l’empresa de dotar al nostres estudiants de mitjans. I tot gràcies a la desinteressada ajuda de Microsoft per dotar-los dels darrers sistemes tecnològics que mitjançant pressions i denuncies al jutjats fan que al final la junta d’Andalucia signi un contracte milionari amb Microsoft disfressat de multa per restituir els drets de Microsoft. Tot podria semblar normal si no fos per que la Junta de Andalucia havia creat fa uns anys Guadalinex un distribució Linux per els seus ciutadans i la seva administració. I mentre nosaltres els ciutadans ens hem de pagar la nostra connexió a la xarxa, als diputats del parlament espanyol els hi van donar un kit tecnològic compost de iPad, iPhone i ADSL a casa seva.
Per sort ha casos de iniciatives de implantació o de migració al programari lliure. El darrer cas rellevant que he vist ha passat a una escola dels Estats Units. Si com ho sentiu als Estats Units, tothom es pensa que allà tot es molt polit i que tenen totes les necessitats cobertes. El 2007 aquesta escola no tenia pressupost per una aula informàtica, però tenia un professor preocupat per els seus alumnes. Preocupat per que a pesar de viure a un país amb molts recursos la seva escola no els tenia. Va aconseguir uns ordinadors que s’anavan a tirar i com que els programes de Microsoft que duen no funcionaven be va cercar alternatives. Va començar per cercar-la a Internet i trobar un grup local d’usuaris de Linux. Gràcies a la seva iniciativa amb l’ajut del voluntaris va canviar els sistemes operatius i tot el programari dels vells ordinadors per Linux i el seu programari. A dia d’avui i gràcies a l’ajut d’altres organitzacions que s’han anat involucrant amb el tema tenen ordinadors a les aules que no tindrien per altres mitjans.
I com estem a Menorca?, la veritat es que si be hi ha escoles que si fan us de Linux i programari lliure, l’administració li dona l’esquena. Quasi be totes les webs institucionals de l’adminsitració local funcionen sobre programari de Microsoft. Uns exemples Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella o l’ajuntament de Maó. I la veritat no s’enten que el servei d’informàtica local de Menorca Silme, no faixi un us generalitzat de programari lliure sobre tot als serveis web que dona. Silme informa a la seva web dels seus objectius. Compatibilitat i integració amb quins aplicatius?. Quina es la estrategia de desenvolupar el futur?. La finestreta única sembla que si esta en marxa i funciona, es la anomenada Carpeta Ciutadana, des de on es pot accedir als serveis del Consell o els ajuntaments menorquins. També veig que donen cursos de Libreoffice/Openoffice. Però la veritat es, que es molt poc bagatge desprès de tants anys. Moltes administracions ja tenen projectes Opendata en funcionament com Opendata Euskadi o l’Ajuntament de Barcelona. Fomentant la transparència de les seves administracions.
Jo també som una mica incongruent, a la feina tenc que fer us de programari privatiu, encara que fem servir bastant programari lliure com Linux, Firefox, Openoffice/Libreoffice o programes privatius basats en programari lliure. La majoria es privatiu i prou, no hi ha alternativa. A casa ja es un altre tema tots els meus ordinadors i dispositius funcionen amb programari lliure i fins i tot el maquinari es en molts casos reciclat. I si un trist ciutadà com jo apassionat de la tecnologia i gairebé sense formació ho puc fer amb pocs recursos, per que no ho pot fer l’administració?.
La tecnologia i Jo 