Tagged: administracions públiques

De teatres, equipaments i gestió

Allà per l’any 1984 o 1985 vaig fer les meves primeres col·laboracions en el mon del teatre. Primer col·laborant i ajudant als Amics de la Lírica en el muntatge de sarsueles, desprès Foc i Fum i mes endavant vaig començar a col·laborar amb la companyia Dom Bosco a les hores dirigida per José A. Serra. De la que poc desprès va assumir la direcció Joan Moncada, amb qui vam recórrer quasi be tots el teatres i sales d’espectacles de l’illa de Menorca. Mes tard també amb la companyia Dom Bosco-Mutis Teatre vam fer quatre o cinc muntatges mes que vam presentar a part del  Teatre d’es Born al Teatre Principal de Maó la resta de sales ja no oferien els requisits mínims.

Continua llegint

La punta de l’iceberg

Aquesta setmana s’ha celebrat a el Foro Menorca organitzat per el Diari Menorca. Ho vaig poder seguir a mitges via twitter i els articles a la premsa escrita i digital. La meva primera impressió per el pobre seguiment en línia que vaig poder fer va ser que no s’aprofundia en el tema de referència “Las redes sociales y el desarrollo económico de Menorca”

Dels ponents com es pot veure a l’enllaç lo típic dos representants de la companyia patrocinadora, dos profesionals i un parell de polítics. Els representants de Telefónica van lloar el treball de la companyia per dotar de connectivitat l’illa i donar bones connexions als usuaris. Els professionals un expert en marketing i xarxes socials contrastat en Jimmy Pons i en Tiago Barro president de Acceso (Asociación Empresarial para el Fomento de Informáticos de Menorca). El primer explicant que i com s’ha de moure una empresa per les xarxes socials i les noves oportunitats que se’ls hi obre. I l’altre bàsicament demanant la millora de les infraestructures i sobre tot que es faixi de una vegada el promès Parc Bit d’ Alaior i questionant la qualitat de les connexions a la xarxa actuals. Per part dels polítics la consellera Pilar Pons que va xerrar sobre la xarxa troncal que te projectada el Consell de Menorca i sobre administració electrònica. Per acabar el president José Ramón Bauzá va tancar l’acte dient que ell es usuari de les xarxes socials i que es ell mateix que administra el seu compte de Twitter.

Dels temes tractats només puc dir que crec que tot plegat es la punta de l’iceberg. Internet es molt mes que tot això. Bona iniciativa del Diari Menorca però molt mal gestionada, sobre tot durant i desprès de la celebració de l’acte, pobre el seguiment de l’acte en viu via internet i sobre tot poca informació a l’edició digital del diari i a les xarxes socials els dies següents a l’acte. Per el poc que he pogut esbrinar via twitter van sortir paraules com proximitat, transparència, opengovernment, noves oportunitats de negocis.

Sobre la proximitat dir que Internet i les xarxes socials faciliten la comunicació, aquesta es bi-direccional (a internet la comunicació es així)  cosa que els polítics de moment no tenen massa clara, sembla que confonen aquesta immediatesa, proximitat  i facilitat per comunicar-se en transparència a l’administració. La transparència a l’administració es un altre cosa no hem de confondre tampoc e-Government amb Open Government. Una permet fer gestions que abans requerien de la presencia física del ciutadà a una oficina còmodament des de casa o de les oficines de l’empresa. Open Government va mes enllà, l’administració genera i guarda dades que son de la ciutadania i aquestes dades han de ser accessibles per part dels ciutadans. Amb aquestes dades el ciutadans tenen l’oportunitat de saber exactament que fa l’administració. Per que sigui possible s’han de complir uns requisits que intentaré resumir una mica:

Transparència

  • Dret a saber, dret fonamental de accés públic a la informació amb limitades excepcions.
  • Tota la informació de totes les entitats públiques i totes les que faixin servir doblers públics.
  • De forma gratuïta i lliure per a la seva reutilització.
  • Formats Oberts: La informació emmagatzemada electrònicament han de ser lliurats als que ho sol · licitin per via electrònica i en un format obert. La informació publicada proactivament sempre han d’estar disponibles en formats oberts.
  • Recopilació d’informació: que els organismes públics i les entitats privades ha de recopilar la informació necessària per a la participació pública i la rendició de comptes. S’han d’assegurar que aquesta informació es compila en una manera oportuna, actualitzada periòdicament, i que és clara, completa i comprensible.

Participació

  • Obertura: Donar l’oportunitat de participar en la presa de decisions, incloent a través d’Internet, llistes de correu, anuncis públics i mitjans de comunicació, encoratjant a tots els interessats i especialment clau per participar.
  • Puntualitat: Que els processos participatius estan estructurats per tal de garantir un temps suficient per a permetre que les parts interessades per aprendre sobre la consulta, per revisar el material, i la preparació i qualitat d’entrada considerat.
  • Informació clara i completa: Que els materials de suport disponibles per als servidors públics involucrats en un procés de presa de decisions es posa a disposició, perquè les principals dades i la seva anàlisi s’ha de presentar en una forma que sigui accessible i comprensible per al públic.
  • Col · laboració activa: que els organismes públics són proactius en les seves interaccions amb el públic, l’establiment de canals múltiples per obtenir informació (per exemple, consultes en línia, audiències públiques, grups d’enfocament), garantint així que tots els interessats tinguin l’oportunitat de participar, i que el debat al voltant d’un problema pot evolucionar i madurar amb el temps.
  • Transparència i rendició de comptes: Informes sobre la informació rebuda, en què van participar les comunicacions escrites o en audiències públiques, juntament amb les principals observacions presentades, i el raonament per escrit explicant com els comentaris rebuts es van tenir en compte tots han d’estar disponibles en un lloc que és fàcil per a qualsevol ciutadà de trobar.

Podreu trobar mes informació aquí o aquí.  També ja hi ha iniciatives en marxa com Irekia Gobierno Abierto del Govern Basc o OpenData BCN de la ciutat de Barcelona.

Noves oportunitats de negocis si però sobre tot noves oportunitats de inter-relacionar-se dels ciutadans o de les empreses amb les administracions. D’aquí que sigui molt important una accés universal independent dels programes o sistemes operatius que fan servir els administrats. També l’us de formats oberts per part de l’administració per així garantir que les nostres dades perduraran al llarg dels anys. Cada vegada es mes normal la col·laboració via Internet de petites empreses, per compartir despeses, reutilitzar i compartir coneixement, investigació i programari. Esta agafant molta força el maquinari obert, Arduino, impressores 3D i en general Fes-ho tu mateix (DiY). No es estrany trobar components electrònics de tota mena que podem combinar per fer dispositius mes complexes, les empreses poden crear noves màquines i prototips de productes.

La part visible La punta de l’iceberg no ens ha de enlluernar i hem de mirar per davall del nivell de l’aigua i descobrirem un mon immens d’oportunitats. Oportunitats d’oci, de negoci i per millorar la nostra democràcia.

Incongruències

Vivim a un mon ple de incongruències. Poden semblar futeses però no ho son. Com mes avança la tecnologia pitjor vivim els humans. La culpa però no es de la tecnologia. La culpa es del mal us que se’n fa de la mateixa.

Estem en crisis, en canvi enlloc de aprofitar la tecnologia per sortir de la crisis li donam l’esquena. A un mon cada dia mes inter-connectat deixam de banda la col·laboració per fer cas al que sempre hem fet els humans, els doblers, la rellevància social, el poder de estar per damunt els altres.

Incongruent es que l’estat o alguna autonomia pagui un milionada a empreses que tots coneixem quant amb una mesurada inversió podrien tenir el mateix i a mes donar feina a emprenedors, programadors, investigadors i a empreses d’àmbit local.  Però no, queda millor signar un contracte de col·laboració amb Microsoft per unes llicències que d’aquí a un any tindran que renovar, amb promeses per part de l’empresa de dotar al nostres estudiants de mitjans.  I tot gràcies a la desinteressada ajuda de Microsoft per dotar-los dels darrers sistemes tecnològics que mitjançant pressions i denuncies al jutjats fan que al final la junta d’Andalucia signi un contracte milionari amb Microsoft disfressat de multa per restituir els drets de Microsoft. Tot podria semblar normal si no fos per que la Junta de Andalucia havia creat fa uns anys Guadalinex un distribució Linux per els seus ciutadans i la seva administració. I mentre nosaltres els ciutadans ens hem de pagar la nostra connexió a la xarxa, als diputats del parlament espanyol els hi van donar un kit tecnològic compost de iPad, iPhone i ADSL a casa seva.

Per sort ha casos de iniciatives de implantació o de migració al programari lliure. El darrer cas rellevant que he vist ha passat a una escola dels Estats Units. Si com ho sentiu als Estats Units, tothom es pensa que allà tot es molt polit i que tenen totes les necessitats cobertes. El 2007 aquesta escola no tenia pressupost per una aula informàtica, però tenia un professor preocupat per els seus alumnes. Preocupat per que a pesar de viure a un país amb molts recursos la seva escola no els tenia. Va aconseguir uns ordinadors que s’anavan a tirar i com que els programes de Microsoft que duen no funcionaven be va cercar alternatives. Va començar per cercar-la a Internet i trobar un grup local d’usuaris de Linux. Gràcies a la seva iniciativa amb l’ajut del voluntaris va canviar els sistemes operatius i tot el programari dels vells ordinadors per Linux i el seu programari. A dia d’avui i gràcies a l’ajut d’altres organitzacions que s’han anat involucrant amb el tema tenen ordinadors a les aules que no tindrien per altres mitjans.

I com estem a Menorca?, la veritat es que si be hi ha escoles que si fan us de Linux i programari lliure, l’administració  li dona l’esquena. Quasi be totes les webs institucionals de l’adminsitració local funcionen sobre programari de Microsoft. Uns exemples Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella o l’ajuntament de Maó. I la veritat no s’enten que el servei d’informàtica local de Menorca Silme,  no faixi un us generalitzat de programari lliure sobre tot als serveis web que dona. Silme informa a la seva web dels seus objectius.  Compatibilitat i integració amb quins aplicatius?. Quina es la estrategia de desenvolupar el futur?. La finestreta única sembla que si esta en marxa i funciona, es la anomenada Carpeta Ciutadana, des de on es pot accedir als serveis del Consell o els ajuntaments menorquins. També veig que donen cursos de Libreoffice/Openoffice.  Però la veritat es, que es molt poc bagatge desprès de tants anys. Moltes administracions ja tenen projectes Opendata en funcionament com Opendata Euskadi o l’Ajuntament de Barcelona. Fomentant la transparència de les seves administracions.

Jo també som una mica incongruent, a la feina tenc que fer us de programari privatiu, encara que fem servir bastant programari lliure com Linux, Firefox,  Openoffice/Libreoffice o programes privatius basats en programari lliure. La majoria es privatiu i prou, no hi ha alternativa. A casa ja es un altre tema tots els meus ordinadors i dispositius funcionen amb programari lliure i fins i tot el maquinari es en molts casos reciclat. I si un trist ciutadà com jo apassionat de la tecnologia i gairebé sense formació ho puc fer amb pocs recursos, per que no ho pot fer l’administració?.

 

 

 

Doncs, no els votaré …

El passat 17 de desembre de 2010 vaig enviar un correu als diputats electes per les Illes Balears (diputats del PP i del PSOE), sobre el tema de l’aprovació de la Llei Sinde. Uns dies desprès els vaig tornar a escriure dient-lis que encara no havia rebut resposta i tornant a expressar la meva preocupació per la possible  aprovació de una llei totalment anticonstitucional.

Quatre mesos desprès (cap d’ells s’ha dignat a respondre i han aprovat una llei anticonstitucional) ens demanen els nostre vot per les eleccions locals. Inauguració rere inauguració, per posar-se medalles, pagines i mes pagines de fotos i articles als diaris. Fent veure que pensen amb nosaltres. Doncs per molt que s’hi esforcin senyores i senyors candidats del PP i del PSOE no els votaré. Han acabat amb la meva paciència.

Nomes els hi recordaré alguns temes pendents i deficitaris a la nostra illa.

  • Transport public amb la península, car i insuficient. Sent com es un punt de primera necessitat, per la nostre societat i la nostre economia. 
  • Connexions a la xarxa de qualitat. Ara van i a Maó volen donar wifi gratis. Com sempre malament i tard. Jo fa molts anys que don wifi en les mateixes condicions que volen donar, gracies a Fon.
  • Nous serveis web de l’administració pública a les illes, els donaran la mateixa importància que a les seves comptes de correu quan un ciutadà els hi demana explicacions o senzillament els hi vol fer una consulta?.
  • Els doblers mal gastats, si qualsevol empresa fes el mateix, els inspectors d’hisenda ja els haguessin embargat. En canvi compten amb immunitat i impunitat per el seu propi profit.
  • La TDT havia de ser el futur i resulta que no podem veure res de mes enllà, ni TV3, ni Canal Nou, tampoc d’altres comunitats. Per sort (de moment) internet si ens ho permet.

Potser el meu vot no serà decisiu a l’hora de la veritat, però ja estar be de riure’s  de nosaltres. Recordar-lis senyores i senyors candidats que es a nosaltres que han de servir no als seus interessos. Que han de mirar per les nostres butxaques no per les seves. Que han de tenir cura de las nostre illa i els seus ciutadans.

Per tot el que he exposat i moltes coses que me he deixat, no els votaré senyores i senyors del PP i PSOE.

 

Administració, política i empresa al mon 2.0

Tant l’administració com els polítics s’omplen la boca amb la Web 2.0 i les noves tecnologies. La veritat però, es que no en tenen ni idea del que vol dir Web 2.0.  Segueixen els seus intents de controlar lo incontrolable, la xarxa. Els seus intents de controlar l’opinió pública a la xarxa, donen resultats inesperats que moltes vegades no comprenen ni saben digerir.

Per començar il·luminats de l’administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.

Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s’han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant  crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l’anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se’ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.

Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l’us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.

Però no tot son males noticies, a Menorca s’ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d’alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.
 

Llibertat i Neutralitat Tecnològica

Els darrers dies han estat molt moguts a la xarxa. Entre l’intent de control d’internet promogut pels “lobbys” del entreteniment, les votacions al Parlament Europeu del paquet Telecom i les seves esmenes “torpedo”, això pinta molt malament. El projecte estatal de dotar a tots els al·lots espanyols d’un ordinador amb Microsoft Windows. Per sort les negociacions de Redtel i les societats de gestió de drets d’autor, per desconnectar als usuaris d’internet sense ordre judicial, no han arribat a bon port. Dels interessos creats de la nova ministra de cultura no diré res que no conegui tothom. I de la TDT a Menorca millor ho deixaré anar, que es mereix un article apart. Anem per parts.

Al Parlament Europeu s’estan intentant aprovar lleis, que permetin desconnectar usuaris de la xarxa sense intervenció d’un jutge. En que ens afecta açò, senzillament els estats podran espiar i controlar les nostres comunicacions. Amb l’excusa del mal que estar fent els usuaris de P2P al “artistes”. El mes greu de tot açò es que es podràfer sense ordre judicial. El secret de les comunicacions es sagrat i esta recollit a la nostre constitució. Dons no, ara podran fer el que vulguin, fins i tot callar veus critiques amb ells.

Per altre banda Redtel (ONO, Orange, Telefónica i Vodafone) i les societats de gestió de drets d’autors i editors, han romput les negociacions. Bàsicament els gestor de drets, volien el mateix que es vol aprovar al Parlament Europeu, la possibilitat de espiar i arribar a desconnectar usuaris de la xarxa, que no farien ells si no els ISP, cosa que els ISP no volen fer, els ISP no proporcionen continguts, proporcionen les infraestructures per accedir a la xarxa. A mes d’implantar un possible cànon a les connexions ADSL.

El nostre actual president, sense convocar un concurs public per el subministrament dels equips i afavorint a certes empreses estrangeres. Vol regalar a tots els alumnes espanyols mini-portàtils amb Windows i Office instal·lats. Evidentment aprendran a fer servir Office, quan el que haurien d’aprendre es a llegir i escriure. No dic que no es puguin emprar eines modernes per l’educació. S’han de emprar però d’una manera neutral. Si un aprèn a redactar correctament un document, tant sera que faixi servir MS Office o Openoffice.
El cost diuen que sera de 100 milions d’euros i els beneficis per empreses estrangeres. Quan a Espanya hi ha comunitats, que fan servir el programari lliure a la educació com Extremadura. Estalviant molts diners i amb la llibertat de adaptar el programari al les seves necessitats.

Tenc un amic que es demanava, si el fet de no emprar programari de Microsoft, podria arribar a ser contraproduent, demanant-se si “el mon es pot permetre passar del moviment economic que genera”, que si es faguès servir programari lliure. Jo particularment, crec que el moviment que genera l’industria informàtica, seria mes beneficiós per les economies locals si hi hagués llibertat. Cent milions d’euros donarien per molt si s’hagués convocat un concurs de lliure accés a totes les empreses. Cent milions podrien fer molt be a la industria informàtica nacional. A mes de respectar la nostre llibertat. No tot ha de ser programari lliure, no vull que s’exclogui ningú, el programari privatiu pot conviure perfectament amb el programari lliure. La neutralitat tecnològica es primordial per aconseguir-ho.

Arran de tots aquests esdeveniments, m’estic plantejant com i a qui votar a les pròximes eleccions europees. No votant als partits que no hem garanteixin les meves llibertats. Internet va néixer per compartir informació acadèmica entre investigadors i estudiants de diferents universitats. El fet de compartir ha estat sempre a la nostra societat, per que venguin uns a dir-nos que compartir no es bo. I a mes fer-ho per mitjans anticonstitucionals, per no dir il·legals.

Com a mesura de protesta pens reduir les meves despeses en musica, llibres i altres suports amb copyright. Gaudir dels continguts culturals de lliure accés a la xarxa, procuraré fugir dels continguts amb copyright. Per suposat seguir gaudint de la llibertat que em proporciona el programari lliure, l’accés lliure a internet i el secret de les telecomunicacions.

Eleccions i Software Lliure

A la entrada anterior del blog, parlava de neutralitat tecnológica. I se m’ha acudit fer una volta per la xarxa, per cercar informació sobre els candidats al ajuntament de Ciutadella.

Del candidat del Partit Popular Llorenç Brondo no he trobat res especific de la seva campanya. De Joan Gorrias candidat del PSOE, si he trobat una web personal dedicada a ell i la seva candidatura a alcalde. De la candidata del PSM-Entesa Nacionalista Maite Salord tampoc he trobat cap página personal.

De la web del partit popular poca cosa a dir, no hi he trobat res de la candidatura de Llorenç Brondo, ni del seu programa electoral. La web del Partit Popular de Menorca l’he trobada una mica anticuada, però si es funcional i no masa carregada de coses superfluas.

La web de Joan Gorrias está feta amb Joomla, un CMS (Content Management System) sistema de gestió de continguts, que es software lliure. Ho podeu veure visualitzant el codi font de la página amb qualsevol navegador web. S’ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, tampoc la llicencia del software de Joomla (GNU General Public License) surt enlloc i s’ha afegit un avís legal personalitzat per el contingut de la web. Si he trobat el programa del candidat on per cert s’hi fa referencia al software lliure, el següent text pertany al document programa.pdf, disponible a la web i segons diu l’avis legal de la web es propietat del PSOE Menorca. No he demanat permis als autors del document per reproduir una part del mateix, tampoc crec que pasi res. Aqui hi ha la referencia al software lliure.

Afavorirem la implantació de les infrastructures necessàries per a la consolidació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment el software lliure. Fomentarem la integració de les petites empreses a través de xarxes de cooperació. Estimularem la capacitat creativa, el disseny i la formació, vers la recerca i el descobriment.

A la web del PSM-Entesa no he trobat res molt concret de la candidata Maite Salord. Només un document anomenat contracte_per_ciutadella_240107.pdf. El document es de tres págines i no hi ha cap referencia al software lliure, ni a la neutralitat tecnológica. La web també esta feta o basada en Joomla i l’adaptació esta feta per Dinamic Studi. També s’ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, menys al codi font de la mateixa on si surt el copyright de Joomla com a la web de Joan Gorrias.

En resum, un us de la web sencill per part dels candidats. S’empra software lliure en dues de les tres webs sense cap referencia a la GPL (GNU General Public License). Que diu resumidament el següent:

  • Llibertat per executar el programa, amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat per modificar el programa per adaptar-lo a les seves necessitats. (Per que aquesta llibertat sigui efectiva en la práctica, s’ha de tenir accés al codi font del programa, modificar un programa sense disposa del codi font es molt dificultos. Es com modificar una construcció o una maquina y no tenir els plànols).
  • Llibertat per redistribuir copies, tant gratis com a pagant.
  • Llibertat per distribuir versions modificades del programa, de tal manera que la comunitat es pugi aprofitar-se de les millores.

De neutralitat tecnológica tampoc se’n parla, tant PSOE com PSM sembla que tenen una visió mes oberta de lo que es i que es pot fer a Internet.

Aqui deix els enllaços:

http://www.ppmenorca.com/es/portada/
http://www.joangorrias.com/
http://www.joangorrias.com/psoe/programa.pdf
http://www.psm-menorca.org/
http://www.psm-menorca.org/component/option,com_docman/task,doc_download/gid,21/Itemid,28/

Neutralitat tecnológica a les administracions públiques.

La comissió europea va aprovar el passat any 2006, l’adopció del format Oasis-ODF (Open Document Format for Office Applications-Format Obert per Documents per Aplicacions de Oficina). A mes Oasis-ODF va ser elegit com el nou estàndard per aquests tipus i format de documents electrònics. Convertint-se en l’estàndard ISO/IEC 26300, per documents escrits, fulls de calcul, presentacions, etc.

A Espanya i a les Balears veig que no se’n han adonat de tot això. A la pagina web del Parlament de les Illes Balears, se hi publiquen les bases d’un concurs per el subministrament de 70 ordinadors portàtils per als grups parlamentaris. Tot això no seria xocant si no fos per les caracteristicas que demanen per els ordinadors i el software a instal·lar-hi als mateixos.

Els ordinadors han de complir amb les següents característiques mínimes:

Processador Intel Core 2 Duo o amb rendiment similar a 1,83GHz o superior
2GB de memòria RAM DDR2
Tarja de Xarxa Ethernet 10/100 amb suport per PXE
Tarja de Xarxa sense fils compatible amb IEEE 802.11b/g, IEEE 802.1i i 802.1X amb EAP-TLS
Modem 56kb
Disc dur de 80 GB a 5.400rpm o superior
Pantalla TFT de 15,4″ amb resolucio WXGA o superior
Lectora / Gravadora de DVD±RW DL
2 Ports USB 2.0
Sistema operatiu Microsoft Windows Vista Business o similar
Paquet Ofimàtic Microsoft Office Small Business 2007 o superior instal·lat
3 anys de garantia en peces i mà d’obra
2.7 Kg pes màxim
Maletí de transport

El software que demanen no compleix amb l’estàndard Oasis-ODF/ISO26300. No tenc res en contra de Microsoft, però els formats de les seves aplicacions per oficina no compleixen l’estàndard europeu.

Les administracions públicas tindrien que facilitar l’accés a la documentació oficial, dades personals dels administrats, d’una manera transparent, no triant formats no estàndard, tancats i que no asseguren l’accés en un futur a les nostres dades. Deixant-nos en les mans d’un monopoli de fet, que en qualsevol moment pot canviar les especificacions i deixar-nos sense accés a les dades i documents guardats.

A mes de tot això, al ser el software privatiu no sens pot assegurar la confidencial·litat de les nostres dades personals. Microsoft s’ha caracteritzat per arreglarse-les per modificar estàndards de protocols de comunicació i fer-los incompatibles per el seu benefici propi, negant als qui no empren els seus programes i protocols modificats, la comunicació transparent i en igualtat de condicions.

Si repasam la llista de caracteristicas dels ordinadors que es demanen, veurem que si be en quant al hardware es demanen un certa quantitat de memoria, de disc dur, etc. O també que una tarja i el monitor compleixi unas caracteristiques o un estàndard determinat. En el software es demana una marca i versió determinada, del procesador també es demana una marca determinada com es Intel. Crec que això es menys greu, per que amb aquest procesador hi pot funcionar software d’altres marcas, inclús el software lliure.

Els ciutadans i les empreses han de complir amb les normes, certificacions, homologacions i en canvi l’administració pot fer el que vulgui. I a mes gastar-se quasi be 350.000€ en 70 ordinadors portàtils per els nostres representants al parlament.

Tota l’informació la podeu trobar a les següents adreças:

http://www.oasis-open.org/home/index.php

http://ec.europa.eu/idabc/en/document/6324

http://www.parlamentib.es/

http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=43485&scopelist=PROGRAMME