Tagged: programari lliure

Free Software, what is this?

“Que es això del programari lliure?”. Pregunta que es fan molta gent i usuaris. Doncs son programes que fan servir llicències lliures com la GPL i altres. Permeten al usuari modificar, compartir i auditar el codi font dels programes segons aquestes quatre llibertats.

  • La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font es una condició prèvia per a això.
  • La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
  • La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Convé tenir en compte que es lliure com a llibertat d’expressió i no tant com lliure de gratuït, encara que si es gratuït. Que sigui gratuït no vol dir que no hi puguis guanyar doblers i tampoc que no generi guanys. Avui en dia moltes empreses l’empren com sistema operatiu a routers, reproductors multimèdia i molts altres que ni ens imaginam. També moltes webs i serveis de la xarxa el fan servir encara que no hi sembli. Molts llenguatges de programació, servidors de bases de dades com MySQL o PostgreSQL son programari lliure. Aquest blog el tenc a un servidor casolà que tenc a casa funciona amb Debian i per el blog WordPress també programari lliure.

“Jo l’empraria però tothom empra Hasefroch (Windows) o Còdol (Mac). Es que necessit el programa super-mega-guai que no funciona a Linux”. Digau-me quin tipus de programa necessitau de veritat i us en donaré un parell o mes de alternatius. Duc prop de vint anys emprant Linux a tots els meus ordinadors particulars i creieu-me puc fer de tot. Editar i gestionar fotos, vídeos i música. Puc per exemple controlar focus i qualsevol aparell d’il·luminació de teatre amb QLC+, programa on col·laboro a traduir-lo al català. Si, pots col·laborar amb altre gent a millorar un programa, no cal ser programador expert per fer-ho es pot fer per exemple traduint-lo a altres llengües o escrivint documentació.

“Es que els programes lliures son de baixa qualitat”. I molts dels programes de pagament també i no hi pots fer res. Amb el programari lliure com deia abans pots ajudar a millorar-lo. Si un programa privatiu i per el que has pagat te un error poc hi pots fer per arreglar-lo, tret que la companyia que l’ha creat ho vulgui fer. Uns bons exemples de programes de qualitat que a lo millor no sabeu que son lliures. Calibre el millor programa per gestionar llibres electrònics. VLC un reproductor multimèdia que funciona a tots els sistemes operatius.

Per anar acabant a la fira Menorca Connecta que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Moltes de les tecnologies presentades o tallers fan servir programari lliure d’una o altre manera. Des de les impressores 3D al Scratch passant per el hackaton o be son programari lliure o l’empren.

Si teniu un ordinador que funciona molt malament, es antic i casi be no els feis servir provau d’instal·lar-hi Debian o Xubuntu, no semblarà el mateix. Al meu portàtil he instal·lat durant el cap de setmana Xubuntu 15.10 fins ara anava amb Ubuntu. Es un portàtil antic un model de mes de vuit anys i que vaig comprar de segona ma, li he ampliat memòria i el disc dur durant els darrers anys i va de primera.

Animeu-vos a fer servir programari lliure, no cal ser un expert i va molt be per aprendre, ho podeu fer també al ordinador que tingueu, molts programes funcionen també a altres sistemes. Podeu començar per Firefox, Openoffice/Libreoffice, VLC o Gimp (editor de imatges i fotos).

 

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. Continua llegint

QLC+ fet per a l’espectacle

Feia temps que anava darrera d’un programa així, QLC+ es un programa per controlar dispositius d’il·luminació DMX 512 majoritàriament emprats als teatres, concerts i espectacles de tota mena. Amb l’entrada al mon de la il·luminació teatral  dels focus  LED cada vegada es mes necessària una eina versàtil i adaptable als nous focus i aparells.

Aquest darrer mes he estat aprenent a fer-lo funcionar i com el puc fer servir en futurs espectacles i funcions teatrals. El programa en si no m’ha sorprès per ell mateix,  el que mes m’ha sobtat es la força que hi ha darrera, dels seus desenvolupadors i col·laboradors. El protocol DMX 512 es un estàndard i hi ha multitud de dispositius i aplicacions que el fan servir. La majoria de teatres i equips que es poden llogar a empreses especialitzades tenen les seves consoles de control, però tenen un problema les has d’aprendre a fer servir. Amb QLC+ pots tenir el teu espectacle prèviament programat i fer petits ajustos per adaptar-lo a les característiques del teatre, espectacle i material d’il·luminació disponible in-situ.

Hi ha aplicacions sobre tot per OS X d’Apple i Windows que fan el mateix, però QLC+ te una sèrie d’avantatges, es multi-plataforma, programari lliure, empra pocs recursos, està en desenvolupament continu, i a cada versió s’hi afegeixen noves funcionalitats. Te plugins per poder manejar la majoria de dispositius USB del mercat, protocols com ArtNet, Open Lighting Architecture i molts mes.  Te extensions també per manejar dispositius d’entrada DMX, Midi, Audio i OSC.

El programa te  sis pestanyes principals,

  • Fixtures on afegir els equips o accesoris a controlar (dimmers, focus LED, focus robotitzats o mòbils).
  • Funcions, on es creen les escenes, efectes, chasers
  • Shows, on es poden reproduir les escenes, efectes i audio sincronitzats en el temps.
  • Consola Virtual, on es pot dissenyar els controls al teu gust.
  • Taula Simple. On es tenen tots els controls i es pot emprar per programar i reproduir escenes seqüencialment.
  • Entrades/Sortides. Per seleccionar els dispositius de sortida o a controlar i els dispositius d’entrada.

Per crear un nou projecte s’han d’afegir els accessoris o fixtures, dimmers, focus, etc. ( n’hi ha un 300 de predefinits organitzats per marques), es poden organitzar en grups i universos. Desprès a la pestanya Funcions es creen les escenes, efectes especials i les seqüències. A la Consola Virtual es pot dissenyar al gust els controls, botons necessaris. Segons com vulguem o podem connectar amb els focus i accessoris a la pestanya Entrades/Sortides podem fer les combinacions necessàries per controlar un o altre univers de accesoris. Es necessari tenir un dispositiu DMX compatible per enviar els senyal DMX als equips connectats.  A la web del programa trobareu moltíssima informació i tutorials per fer-lo funcionar.

En definitiva un bon programa en continu desenvolupament i programari lliure (Apache 2.0). Us el podreu baixar aquí, on també i trobareu el manual i els fòrums de discussió on us podran resoldre els dubtes.

 

Programant amb Python

Molts ja sabeu de la meva afició per la tecnologia. Des de petit intentava comprendre com i per que funcionaven les coses. Una de les meves diguem-ne mancances de sempre ha sigut la programació. No tenc formació específica sobre programació, he intentat aprendre una mica durant aquests anys i sobre tot d’ençà faig servir GNU/Linux que te totes les eines i llenguatges de programació que us pugueu imaginar.

Fa unes setmanes a la feina em van proposar extreure dades de una web per fer-la servir a un dels programes de gestió de la empresa. La idea era que enlloc de que els usuaris tinguessin que anar consultant la web fent cerques i anar d’enllaç en enllaç per veure l’estat o unes determinades dades, rebessin la informació ja estructurada i llesta a un formulari de l’aplicació, per que d’un cop d’ull poguessin prendre les decisions adequades.

Ja fa un temps que vaig fent coses amb Python tant a casa com a la feina. A casa tot son proves i a la feina sobre tot tractament i conversió de dades, per exemple agafar un arxiu csv o de text (tarifes o llistes de preus) i poder importa-lo al nostres programes de gestió. Davant la proposta tot d’una vaig dir m’ho tenc que mirar amb calma. Python te llibreries i exemples per fer quasi be de tot. Desprès d’unes quantes proves em vaig decidir per la llibreria BeautifulSoup per extreure dades de la web, pymssql per connectar amb els servidor de bases de dades MS SQL Server i algunes utilitats mes.

A dia d’avui tenc una versió funcional del programa que segons les dades que demanen els usuaris a l’aplicació de gestió, es connecta a la base de dades, mira quines dades es necessiten, es connecta a la web extreu les dades i les actualitza a la base de dades per que els usuaris les puguin consultar.

Python es un llenguatge de programació molt clar i net, la seva sintaxis es de fàcil lectura. Es molt bo per aprendre a programar, sobre tot per els qui com jo no tenen formació específica en programació. Es molt recomanable per els joves com a introducció a la programació. Permet fer programes de tota casta, de consola, per entorn gràfic, entorns web i te multitud de mòduls i llibreries que te faciliten no haver de reinventar la roda cada vegada que has de fer-ne un de nou o per una aplicació determinada. Es multiplataforma i els programes es poden fer funcionar en diferents sistemes operatius amb poques modificacions.

Estic convençut que així com es important aprendre idiomes i llengües estrangeres a l’escola, també ho es tenir nocions de programació i llenguatges informàtics com HTML des de petits. Un bon exemple es el que han implantat  a l’escola la Salle d’Alaior a Menorca on com activitat extraescolar fan uns tallers de Scratch. Scratch es una plataforma per ensenyar i aprendre a programar jugant i incentivant la imaginació del joves.

M’ha vingut molt be també aquesta mena d’immersió per donar-me compte que si be el meu nivell de programació no es molt bo. Si que li he perdut la por i el que abans de posar-mi em semblava una muntanya molt alta i difícil de pujar ara es un petit turó. A mes m’ho he passat molt be i he de dir que he aprés molt.

Professionals Linux

Llegesc a Linux Foundation aquest article i la seva infografia i me’n alegro molt. La demanda de professionals especialitzats en Linux creix i sembla que seguirà creixent. Creix la demanda de administradors de sistemes, programadors i desenvolupadors especialitzats en Linux i llenguatges de programació que corren sobre aquests sistemes.

No em ve de nou, va començar Apache dominant el mon dels servidors web i la majoria corrien sobre Unix i els seus derivats Linux i BSD. Amb els anys Linux s’ha fet amb una quota cada vegada mes gran. Desprès els llenguatges de programació web HTML, PHP i altres. PHP es programari lliure i cada vegada te mes presència i també guanya presència Python, sobre tot per part de Google. Desprès el gestors de continguts WordPress, Joomla i Drupal, tots ells programari lliure i programats amb llenguatges de programació que també son programari lliure. Aquests conjunt d’eines tecnològiques beneficien a molta gent i molts professionals també se’n poden beneficiar. Ara nomes ens queda que les administracions públiques obrin els ulls, que vegin que seguint per el camí del programari privatiu i les llicències abusives no anam enlloc.

Us deix uns enllaços d’estadístiques d’us de servidors web, sistemes operatius, llenguatges de programació i gestors de continguts. En quant als gestors de bases dades no he trobat cap comparativa d’us als servidors web, però Mysql i Postgresql que son programari lliure gaudeixen de bona salut.

Us a servidors web. http://news.netcraft.com/archives/2013/02/01/february-2013-web-server-survey.html

Us a servidors web. http://w3techs.com/technologies/overview/web_server/all

Sistemes operatius. http://w3techs.com/technologies/overview/operating_system/all

Llenguatges de programació. http://w3techs.com/technologies/overview/programming_language/all

Gestors de continguts. http://w3techs.com/technologies/overview/content_management/all

OpenXC

Ford Motor Company i Bug Labs han creat una plataforma programari i maquinari obert que es diu OpenXC. Serveix per interactuar amb les dades de la xarxa del automòbil. Mes que interactuar per accedir als valors que indiquen l’estat del cotxe, posició del volant, angle de les rodes, GPS, velocitat i passar-los a dispositius basats en una combinació de Arduino i Android.

S’obre un mon nou per afegir noves funcionalitats als cotxes i permet a tercers desenvolupar aquests nous dispositius per permetre connectivitat sense fils, accés a xarxes socials, dispositius musicals. Les possibilitats que s’obren son molt grans i no tant sols per els fabricants del vehicles també per la resta. Els beneficiats sens dubte serem els usuaris.

Nou any, nous reptes.

Acabam un any 2012  convuls, el 2013 no es que tengui mes bona pinta a primera vista. Esper al 2013 seguir amb aquest aprenentatge que es la vida, també serà un any significatiu per mi, compliré 50 anys. Posats a demanar, m’agradaria que per fi el programari lliure i tot el que l’envolta es faixi mes present a les nostres vides.

Us desitjo tot el millor per el nou any.

La punta de l’iceberg

Aquesta setmana s’ha celebrat a el Foro Menorca organitzat per el Diari Menorca. Ho vaig poder seguir a mitges via twitter i els articles a la premsa escrita i digital. La meva primera impressió per el pobre seguiment en línia que vaig poder fer va ser que no s’aprofundia en el tema de referència “Las redes sociales y el desarrollo económico de Menorca”

Dels ponents com es pot veure a l’enllaç lo típic dos representants de la companyia patrocinadora, dos profesionals i un parell de polítics. Els representants de Telefónica van lloar el treball de la companyia per dotar de connectivitat l’illa i donar bones connexions als usuaris. Els professionals un expert en marketing i xarxes socials contrastat en Jimmy Pons i en Tiago Barro president de Acceso (Asociación Empresarial para el Fomento de Informáticos de Menorca). El primer explicant que i com s’ha de moure una empresa per les xarxes socials i les noves oportunitats que se’ls hi obre. I l’altre bàsicament demanant la millora de les infraestructures i sobre tot que es faixi de una vegada el promès Parc Bit d’ Alaior i questionant la qualitat de les connexions a la xarxa actuals. Per part dels polítics la consellera Pilar Pons que va xerrar sobre la xarxa troncal que te projectada el Consell de Menorca i sobre administració electrònica. Per acabar el president José Ramón Bauzá va tancar l’acte dient que ell es usuari de les xarxes socials i que es ell mateix que administra el seu compte de Twitter.

Dels temes tractats només puc dir que crec que tot plegat es la punta de l’iceberg. Internet es molt mes que tot això. Bona iniciativa del Diari Menorca però molt mal gestionada, sobre tot durant i desprès de la celebració de l’acte, pobre el seguiment de l’acte en viu via internet i sobre tot poca informació a l’edició digital del diari i a les xarxes socials els dies següents a l’acte. Per el poc que he pogut esbrinar via twitter van sortir paraules com proximitat, transparència, opengovernment, noves oportunitats de negocis.

Sobre la proximitat dir que Internet i les xarxes socials faciliten la comunicació, aquesta es bi-direccional (a internet la comunicació es així)  cosa que els polítics de moment no tenen massa clara, sembla que confonen aquesta immediatesa, proximitat  i facilitat per comunicar-se en transparència a l’administració. La transparència a l’administració es un altre cosa no hem de confondre tampoc e-Government amb Open Government. Una permet fer gestions que abans requerien de la presencia física del ciutadà a una oficina còmodament des de casa o de les oficines de l’empresa. Open Government va mes enllà, l’administració genera i guarda dades que son de la ciutadania i aquestes dades han de ser accessibles per part dels ciutadans. Amb aquestes dades el ciutadans tenen l’oportunitat de saber exactament que fa l’administració. Per que sigui possible s’han de complir uns requisits que intentaré resumir una mica:

Transparència

  • Dret a saber, dret fonamental de accés públic a la informació amb limitades excepcions.
  • Tota la informació de totes les entitats públiques i totes les que faixin servir doblers públics.
  • De forma gratuïta i lliure per a la seva reutilització.
  • Formats Oberts: La informació emmagatzemada electrònicament han de ser lliurats als que ho sol · licitin per via electrònica i en un format obert. La informació publicada proactivament sempre han d’estar disponibles en formats oberts.
  • Recopilació d’informació: que els organismes públics i les entitats privades ha de recopilar la informació necessària per a la participació pública i la rendició de comptes. S’han d’assegurar que aquesta informació es compila en una manera oportuna, actualitzada periòdicament, i que és clara, completa i comprensible.

Participació

  • Obertura: Donar l’oportunitat de participar en la presa de decisions, incloent a través d’Internet, llistes de correu, anuncis públics i mitjans de comunicació, encoratjant a tots els interessats i especialment clau per participar.
  • Puntualitat: Que els processos participatius estan estructurats per tal de garantir un temps suficient per a permetre que les parts interessades per aprendre sobre la consulta, per revisar el material, i la preparació i qualitat d’entrada considerat.
  • Informació clara i completa: Que els materials de suport disponibles per als servidors públics involucrats en un procés de presa de decisions es posa a disposició, perquè les principals dades i la seva anàlisi s’ha de presentar en una forma que sigui accessible i comprensible per al públic.
  • Col · laboració activa: que els organismes públics són proactius en les seves interaccions amb el públic, l’establiment de canals múltiples per obtenir informació (per exemple, consultes en línia, audiències públiques, grups d’enfocament), garantint així que tots els interessats tinguin l’oportunitat de participar, i que el debat al voltant d’un problema pot evolucionar i madurar amb el temps.
  • Transparència i rendició de comptes: Informes sobre la informació rebuda, en què van participar les comunicacions escrites o en audiències públiques, juntament amb les principals observacions presentades, i el raonament per escrit explicant com els comentaris rebuts es van tenir en compte tots han d’estar disponibles en un lloc que és fàcil per a qualsevol ciutadà de trobar.

Podreu trobar mes informació aquí o aquí.  També ja hi ha iniciatives en marxa com Irekia Gobierno Abierto del Govern Basc o OpenData BCN de la ciutat de Barcelona.

Noves oportunitats de negocis si però sobre tot noves oportunitats de inter-relacionar-se dels ciutadans o de les empreses amb les administracions. D’aquí que sigui molt important una accés universal independent dels programes o sistemes operatius que fan servir els administrats. També l’us de formats oberts per part de l’administració per així garantir que les nostres dades perduraran al llarg dels anys. Cada vegada es mes normal la col·laboració via Internet de petites empreses, per compartir despeses, reutilitzar i compartir coneixement, investigació i programari. Esta agafant molta força el maquinari obert, Arduino, impressores 3D i en general Fes-ho tu mateix (DiY). No es estrany trobar components electrònics de tota mena que podem combinar per fer dispositius mes complexes, les empreses poden crear noves màquines i prototips de productes.

La part visible La punta de l’iceberg no ens ha de enlluernar i hem de mirar per davall del nivell de l’aigua i descobrirem un mon immens d’oportunitats. Oportunitats d’oci, de negoci i per millorar la nostra democràcia.

Javier de la Cueva, copyright, pro-comú, coneixement lliure i democràcia

Via twitter m’arriba un enllaç sobre la intervenció de Javier de la Cueva al Parlament Europeu (advocat especialitzat en propietat intel·lectual, hacker i molt mes), xerrant sobre copyright, pro-comú, coneixement lliure i democràcia. Aprofito per donar-li la enhorabona des de aquí. Com sempre les seves intervencions i documents son interessants i aquesta no ho es manco.

Gràcies Javier per la teva bona feina. 😉

Llibertat d’us, llibertat d’elecció.

Les polítiques d’us dels serveis que donen algunes companyies com Amazon a la xarxa son abusives. Un usuari ho denunciava aquí i en feien un seguiment aquí.  Sembla que li van bloquejar el compte i a mes li van esborrar tots els llibres comprats legalment que tenia al dispositiu. L’any 2009 Amazon ja va esborrar 1984 i Rebelió a la granja de George Orwell a un munt d’usuaris que els havien comprat. Van culpar a la companyia que havia afegit els llibres de no tenir els drets sobre les obres.

El problema però no es el copyright, el tema es que els usuaris estan indefensos i els hi neguen la llibertat d’elecció. El Kindle es pot connectar a la xarxa, descarregar els llibres comprats, rebre actualitzacions i Amazon a mes pot esborrar llibres i tal vegada fins i tot bloquejar el dispositiu. També hi ha usuaris que empren el Kindle per carregar-hi els llibres que ells volen, sense comprar llibres a Amazon. El DRM als llibres de Amazon i als de moltes botigues de llibres, a part de retallar la llibertat de llegir el llibre a altres dispositius de la teva propietat. També fan que la compra d’un llibre sigui tota una odissea. Amazon no te aquest problema per que s’ha encarregat que la experiència de compra sigui prou satisfactòria, d’aquí bona part del seu èxit. Comprar un llibre amb Adobe Digital Editions es una experiència que no desig a ningú i menys si no emprau sistemes operatius suportats com es el meu cas. Windows i MacOSX tenen versions pròpies i així i tot comprar un llibre i descarregar-lo es molt complicat, no es estrany que molts usuaris faixin servir canals alternatius per obtenir llibres.

No tant sols s’intenten controlar els dispositius mòbils. Microsoft s’ha tret de la màniga i exigeix que els fabricants de maquinari implantin l’anomenat Secure Boot, per protegir als usuaris de programes maliciosos. Si be el Secure Boot es podrà desactivar per part dels usuaris a la BIOS (sempre que els fabricants de maquinari ho permetin), Microsoft no certificarà els ordinadors com a compatibles amb Windows 8 si no duen el Secure Boot activat de fàbrica. El Secure Boot no deixarà arrancar cap altre sistema operatiu si no s’ha obtingut un certificat i signat el programa d’arranc. Això afectarà sobre tot a Linux, ho denuncien la Free Software Foundation i l’associació Hispalinux. Quin dret te Microsoft en erigir-se en el guarda-espatlles dels seus usuaris?. Quin dret te Microsoft de impedir que altres sistemes operatius hagin d’obtenir un certificat per arrancar un dispositiu que no es propietat seva?.

Richard M. Stallman a El Dret a Llegir ja ho explicava allà per l’any 1996. Ens ha de fer reflexionar que deixem a certes companyies decidir per nosaltres. I  que amb les seves polítiques d’us i esgrimint el be i la protecció dels usuaris davant certes amenaces, s’erigeixen en els nostres guarda-espatlles. Impedint-nos que un aparell de la nostra propietat sigui controlat remotament. La veritat es que tot això fa molta por.

Per acabar una recomanació, emprau programari lliure, viureu mes tranquils. Al programari lliure el codi font es contínuament auditat, per tant que ens esborrin arxius o ens puguin controlar els nostres dispositius remotament es fa molt difícil i quasi be impossible. I quant compreu un ordinador o altres dispositius assegurau-vos que les polítiques d’us respectin la vostre llibertat d’elecció.