Tagged: internet

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. Continua llegint →

Biblioteques públiques electròniques

Aquesta setmana s’anunciava a la premsa i a la web del Cime la creació d’un portal de lloguer de llibres electrònics. Fins aquí tot molt be les sorpreses venen quant comences a aprofundir en el tema.

Segons la noticia al Diari Menorca es una gran novetat i posarà a l’abast del socis de les biblioteques públiques de Menorca de les principals novetats editorials. El mes xocant de tot son les dades que donen. Resulta que son 300 els títols els que es poden llogar. I mes xocant son els 10.000€ el que ha costat la broma. Tot el sistema es proveït per Libranda, una empresa privada que te els drets de distribució de e-books de un munt d’editorials.  A la web del Consell Insular l’informació no aclareix massa el tema.

Que inclouen aquests 10.000€, les despeses de manteniment de la web, durant quant temps?. No he pogut trobar mes informació sobre el tema ni a la web del CIMe, ni a la de les biblioteques públiques.  I mes quant te trobes amb noticies com aquesta on es posen en dubte la qualitat i els termes dels serveis de préstec.

Libranda des de els seus inicis acusada de no voler vendre llibres mes be de voler mantenir un sistema absurd de distribució dels mateixos. El DRM de Adobe Digitals Editions es potser la pitjor experiència d’usuari que te pots trobar a la WEB per adquirir productes o serveis.  I ho dic amb totes les lletres per que l’he sofert d’ençà vaig comprar-me un lector de llibres ja fa uns tres anys. A part de que l’usuari s’ha d’instal·lar un programa de Adobe i tenir un lector compatible, son les voltes que ha donar l’usuari per poder llegir el llibre comprat o llogat al seu lector. I si no fas servir Apple o Windows, com es el meu cas,  es pot convertir es tot un problema. També es permet la lectura del llibres sense haver-los de descarregar i llegir-los al “núvol”.

Per poder llogar llibres d’aquesta biblioteca virtual t’has de registrar a una de les biblioteques públiques de Menorca, però no ho pots fer via WEB. A aquestes alçades que per emprar  un servei WEB te tenguis que registrar presencialment a unes oficines es impresentable.  Seguiré investigant a veure si puc esbrinar res mes sobre el tema.

Per acabar, dubt molt que aquesta iniciativa sigui eficient, per els cost, 10.000€ son molts i segur que serien mes necessaris per millorar altres serveis de les biblioteques.

 

 

 

Innovació a petita escala

El que m’ha cridat l’atenció aquestes setmanes son els nous moviment sorgits a la xarxa. Que proposen alternatives per innovar. Els estats i grans corporacions s’han convertit en monstres inefectius. Hem passat durant els anys de una xarxa centralitzada a una descentralitzada i ara a una de distribuïda. Ara tenim una economia a gran escala i la xarxa distribuïda proposa una economia de petita escala.

El telègraf, el telèfon i altres noves  tecnologies van crear una xarxa descentralitzada. Els estats i grans corporacions avui en dia son descentralitzats, que no vol dir que siguin efectius. Si falla el node central la resta queda incomunicat, si en falla un de perifèric tots els nodes que depenen d’ell queden incomunicats. Internet es una xarxa distribuïda si falla un node la comunicació es possible, simplement es derivada cap a altres nodes per arribar al seu destí.

Les estructures centralitzades van caure i van donar pas a estructures descentralitzades, mes eficients i que ara estan en crisi. Que cauran com van caure les centralitzades en el seu dia. Les estructures actuals descentralitzades fan tot el que poden per tornar a agafar el control que han perdut en favor de la xarxa distribuïda i tornar-la a convertir en descentralitzada. La xarxa distribuïda a permès que el coneixement flueixi i arribi a indrets on abans no arribava. La xarxa distribuïda fa possible a petites empreses competir contra les grans. També que petites empreses col·laborin amb altres com elles per generar llocs de feina i innovar. El coneixement es a la xarxa i es fàcil compartir-lo entre nodes. Per innovar  ja no es necessiten grans infraestructures, els nodes es poden posar en contacte amb altres i compartir la seva experiència, coneixement i feina per crear nous productes, nous llocs de feina o donar nous serveis. On les tecnologies lliures, el programari lliure hi tenen molt a veure. Es poden adquirir coneixements a la xarxa que abans només estaven reservats a classes socials amb gran poder adquisitiu.

Una interessant lectura sobre el tema es El modo de producción P2P. On es dona un repàs a la historia i es fan prediccions sobre el futur.

Incongruències

Vivim a un mon ple de incongruències. Poden semblar futeses però no ho son. Com mes avança la tecnologia pitjor vivim els humans. La culpa però no es de la tecnologia. La culpa es del mal us que se’n fa de la mateixa.

Estem en crisis, en canvi enlloc de aprofitar la tecnologia per sortir de la crisis li donam l’esquena. A un mon cada dia mes inter-connectat deixam de banda la col·laboració per fer cas al que sempre hem fet els humans, els doblers, la rellevància social, el poder de estar per damunt els altres.

Incongruent es que l’estat o alguna autonomia pagui un milionada a empreses que tots coneixem quant amb una mesurada inversió podrien tenir el mateix i a mes donar feina a emprenedors, programadors, investigadors i a empreses d’àmbit local.  Però no, queda millor signar un contracte de col·laboració amb Microsoft per unes llicències que d’aquí a un any tindran que renovar, amb promeses per part de l’empresa de dotar al nostres estudiants de mitjans.  I tot gràcies a la desinteressada ajuda de Microsoft per dotar-los dels darrers sistemes tecnològics que mitjançant pressions i denuncies al jutjats fan que al final la junta d’Andalucia signi un contracte milionari amb Microsoft disfressat de multa per restituir els drets de Microsoft. Tot podria semblar normal si no fos per que la Junta de Andalucia havia creat fa uns anys Guadalinex un distribució Linux per els seus ciutadans i la seva administració. I mentre nosaltres els ciutadans ens hem de pagar la nostra connexió a la xarxa, als diputats del parlament espanyol els hi van donar un kit tecnològic compost de iPad, iPhone i ADSL a casa seva.

Per sort ha casos de iniciatives de implantació o de migració al programari lliure. El darrer cas rellevant que he vist ha passat a una escola dels Estats Units. Si com ho sentiu als Estats Units, tothom es pensa que allà tot es molt polit i que tenen totes les necessitats cobertes. El 2007 aquesta escola no tenia pressupost per una aula informàtica, però tenia un professor preocupat per els seus alumnes. Preocupat per que a pesar de viure a un país amb molts recursos la seva escola no els tenia. Va aconseguir uns ordinadors que s’anavan a tirar i com que els programes de Microsoft que duen no funcionaven be va cercar alternatives. Va començar per cercar-la a Internet i trobar un grup local d’usuaris de Linux. Gràcies a la seva iniciativa amb l’ajut del voluntaris va canviar els sistemes operatius i tot el programari dels vells ordinadors per Linux i el seu programari. A dia d’avui i gràcies a l’ajut d’altres organitzacions que s’han anat involucrant amb el tema tenen ordinadors a les aules que no tindrien per altres mitjans.

I com estem a Menorca?, la veritat es que si be hi ha escoles que si fan us de Linux i programari lliure, l’administració  li dona l’esquena. Quasi be totes les webs institucionals de l’adminsitració local funcionen sobre programari de Microsoft. Uns exemples Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella o l’ajuntament de Maó. I la veritat no s’enten que el servei d’informàtica local de Menorca Silme,  no faixi un us generalitzat de programari lliure sobre tot als serveis web que dona. Silme informa a la seva web dels seus objectius.  Compatibilitat i integració amb quins aplicatius?. Quina es la estrategia de desenvolupar el futur?. La finestreta única sembla que si esta en marxa i funciona, es la anomenada Carpeta Ciutadana, des de on es pot accedir als serveis del Consell o els ajuntaments menorquins. També veig que donen cursos de Libreoffice/Openoffice.  Però la veritat es, que es molt poc bagatge desprès de tants anys. Moltes administracions ja tenen projectes Opendata en funcionament com Opendata Euskadi o l’Ajuntament de Barcelona. Fomentant la transparència de les seves administracions.

Jo també som una mica incongruent, a la feina tenc que fer us de programari privatiu, encara que fem servir bastant programari lliure com Linux, Firefox,  Openoffice/Libreoffice o programes privatius basats en programari lliure. La majoria es privatiu i prou, no hi ha alternativa. A casa ja es un altre tema tots els meus ordinadors i dispositius funcionen amb programari lliure i fins i tot el maquinari es en molts casos reciclat. I si un trist ciutadà com jo apassionat de la tecnologia i gairebé sense formació ho puc fer amb pocs recursos, per que no ho pot fer l’administració?.

 

 

 

Aniversari retardat

Avui m’he adonat que se m’ha passat per alt  el cinquè aniversari de La Tecnologia i Jo. Cada any el mes de desembre coincidint amb l’aniversari del blog, feia una entrada resum de l’any i dels temes mes rellevants. Enguany, -millor dit l’any passat- no se si per deixadesa o per tenir el cap en altres temes no l’he feta.

Han passat moltes coses al 2011, la crisis, la Llei Sinde,  el discurs de Alex de la Iglesia als Goya, #nolesvotes que va derivar a #15m, l’explosió d’Android, la guerra de aniquil·lació total de patents en que les grans empreses s’han obcecat i moltes mes, totes molt relacionades amb la xarxa. Particularment les que recordaré sempre son les dues xerrades, “Programari lliure, una experiència personal” i “Propietat intel·lectual a l’era digital”, la primera per al Col·lectiu Rissaga el mes de març i la segona als Sopars a la Fresca del PSM al passat mes de juliol.

De la crisis no en parlaré massa, també m’ha tocat com a tothom. De la xarxa puc dir que estic content de les noves iniciatives tant les socials, com les tecnològiques. De la part social la idea de comunitat ciutadana que han creat les protestes del darrer any. De la tecnològica hi ha moltes raons. Cada vegada es mes fàcil l’accés a la xarxa i cada vegada el sistema operatiu GNU/Linux te mes força i es mes conegut. Son molts els coneguts que m’han demanat per ajudar-los a instal·lar-lo o que m’han demanant consells sobre el tema. L’explosió de Android, derivat de Linux, encara que no es lliure del tot si que permet el que altres no permeten, fer amb els teus aparells i gadgets el que vulguis, que per això son propietat nostra. La generalització del llibre electrònic que per fi sembla que va agafant força al nostre país, també es un tema que segueixo amb interès, si be encara va una mica endarrerit comparat a altres països va agafant força.

En quant a les xerrades vull tornar a agrair tant el Col·lectiu Rissaga com al PSM la confiança que van dipositar amb mi. A la classe política del bipartidisme, els vull recordar que en han donat l’esquena a la societat i a la ciutadania, que per part meva i de molta altre gent els seguirem amargant la vida.

Voldria acabar aquest post agraint a la gent que he conegut des de l’any 1996 quant vaig començar les meves aventures i desventures a la xarxa. A la gent de escomposlinux.org, als followers de Twitter que aguanten estoicament les meves divagacions, i a tanta gent que he conegut durant la meva vida “digital” dels que he aprés molt i esper seguir aprenent. A les xarxes socials i també a serveis avui oblidats però que encara empro com el IRC, les llistes de correu, Usenet i grups d’usuaris. Als moviments del programari lliure, a Creative Commons i Cultura Lliure, en general a tots els moviment i col·lectius que defensen i advoquen per la llibertat del ciutadans fugint de la tirania de les empreses lobbies i governants.

PD: Els documents de les xerrades els trobareu aquí:
http://es.scribd.com/documents
http://www.slideshare.net/sbenejam/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerrada/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerradapsm/

Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle

Apreciado Ministro Wert, apreciado Secretario de Estado Sr.Lassalle,
Desde RedSOS, queremos expresar nuestra comprensión hacia su voluntad de actuar rápidamente contra los casos de competencia desleal en lo concerniente a la creación de contenidos culturales. Igualmente estamos convencidos de que los métodos de secretismo y de parcheo parcial del Gobierno anterior no se reproducirán en esta nueva legislatura.
Tenemos la firme esperanza de que finalmente el debate en torno a la adaptación de los derechos de autor al contexto de la era digital y de la expansión de Internet se produzca de modo ágil, aunque siempre desde la coherencia jurídica, la transparencia y el respeto de todos los intereses en juego.
Como ustedes saben, Internet es un espacio de negocio, del que muchos emprendedores se benefician, y del que se pueden generar miles de puestos de trabajo; algo de lo que no podemos prescindir para salir de la crisis. La industria de contenidos sufre una crisis de su sector -previa a la crisis económica mundial- provocada por su incapacidad de adaptarse a las nuevas formas de negocio. La actual redacción de la conocida como “Ley Sinde” promueve un enfrentamiento de los innovadores tecnológicos y los consumidores frente a las actuales industrias culturales; sin embargo, es posible proponer un cuerpo jurídico que garantice la seguridad jurídica y la libertad de desarrollo a ambos sectores.

#RedResiste

Nou manifest i noves movilitzacions a la xarxa #RedResiste. Ara no es cas de fer-nos enrere. Aquí us deix el text del manifest. 

Hace exactamente dos años tuvimos conocimiento del anteproyecto de Ley Sinde. Gran parte de la ciudadanía señaló de inmediato su rechazo en las redes a través del #manifiesto por los derechos fundamentales en Internet. En estos 24 meses el debate social sobre esta iniciativa ha sido intenso y ha aglutinado a ciudadanos y organizaciones preocupados por la merma de derechos y libertades. Ahora, pocos días después de haber sido deslegitimado por las urnas, un gobierno moribundo pretende aprobar el reglamento que desarrolla esta ley en abierta connivencia con el gobierno entrante.

La Ley Sinde tendrá numerosos efectos indeseados: al introducir una fuerte inseguridad jurídica en la regulación de Internet, se dificulta gravemente la actividad de los emprendedores tecnológicos que el Partido Popular pretende que contribuyan a reactivar la economía. La redacción de la Ley Sinde señala claramente que se aplica a todos los servicios de la sociedad de la información; no deben confundirnos los mensajes que afirman que su única razón es la de cerrar webs de descargas. Nada es peor para el crecimiento de un mercado que la inseguridad de no saber si al día siguiente un negocio puede ser cerrado por la aplicación arbitraria de una norma en manos del gobierno de turno.

El panorama de la propiedad intelectual en nuestro país es atroz: la Embajada de los Estados Unidos ha impuesto la aprobación de la Ley Sinde, el canon digital a empresas y administraciones fue declarado ilegal por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea pero tras año y medio se sigue pagando, los antiguos dirigentes de la SGAE -siempre defendida por el Ministerio de Cultura- se hallan imputados en la Audiencia Nacional por el saqueo generalizado del dinero de los autores. Este panorama cuadra con el general: una corrupción política extendida y no censurada en las urnas, unida a la subordinación de la democracia a los intereses de unos pocos con nombres y apellidos a los que sin embargo se les llama “mercados”.

Sólo con inteligencia, diálogo y trabajo se pueden resolver los actuales retos de la propiedad intelectual y comenzar a construir una salida a la preocupante situación económica actual. Como el Tribunal Europeo de Justicia, entendemos que la tensión entre la propiedad intelectual y la libertad de empresa, el derecho a la privacidad y el derecho a recibir o emitir información ha de resolverse en favor de estos tres últimos derechos. Será la única manera de crear riqueza y de mantener las libertades que tanto ha costado conseguir.

Frente a la arbitrariedad, la defensa histórica de la ciudadanía ha consistido en asegurar la garantía de los derechos fundamentales sustrayéndolos de la política, esto es, de los poderes de la mayoría y del mercado: se trata de derechos inviolables, indisponibles e inalienables.


Los gobiernos van y vienen. La red resiste.

Llibertat d’expressió, d’informació i el dret d’accès a la cultura

Seguim igual que el desembre passat i l’anterior. Sembla ser que avui un govern en funcions aprovarà el reglament de la Llei Sinde. Ja havia publicat a aquest blog sobre el tema de la Llei Sinde, avui hi tornam a ser.

Via el blog de Enrique Dans al seu article Un gobierno en funciones no puede aprobar hoy la ley Sinde m’assabent que la ministra sortint al final es sortirà amb la seva. Dans torna a publicar els 10 punts del manifest que es va publicar el desembre de 2009, del que aquest blog també en fa fer difusió. Desprès del que ha passat l’ultim any les protestes als Goya, el discurs de Alex de la Iglesia també als Goya, seguit del escàndol SGAE. Aquest govern no estar moralment legitimat per aprovar una llei del tot anti-constitucional, promoguda i fomentada per un govern estranger.

Als següents enllaços als articles us en podeu fer una idea del tema. En defensa dels drets fonamentals, Aquesta no es la meva constitució, Article 20 de la constitucio espanyola, Benvolgudes senyories.

I desprès alguns polítics del “PPSOE” es demanen o no entenen que han fet malament. Doncs per coses com aquestes  i moltes altres que em deix. La xarxa però resistirà, la xarxa te memòria i s’en recordarà d’aquests fets a les pròximes eleccions.

Xerrada Propietat intel·lectual a l’era digital

El proper dijous dia 21 de juliol a les 20:30 hrs.  donaré una xerrada, amb el títol “Propietat intel·lectual a l’era digital”. Esta inclosa dins els Sopars a la fresca del PSM.  I tindrà lloc al Barracó de Dalt Sa Quintana a Ciutadella.

Allà per el mes de desembre passat, desprès que la Llei Sinde fos rebutjada a una comissió parlamentaria, vaig enviar un correu electrònic a na Maite Salord, demanat-li quina opinió tenia sobre el tema. La seva resposta va ser clara, tenia dubtes i reconeixia que necessita-va algú que la il·lustrés. Li vaig enviar un correu intentant explicant i ampliant el tema. Desprès el mes de febrer la Llei Sinde es va aprovar al parlament amb els vots de PSOE, PP i CiU.

A principis de juny vaig rebre un correu de na Maite demanant-me si volia donar una xerrada sobre el tema i li vaig contestar que si. Estarà inclosa dins el programa Sopars a la Fresca del PSM, sopars que organitza el PSM  tots els estius. Xerraré de propietat intel·lectual, internet, programari lliure i Creative Commons, esper que agradi i ajudi a entendre o aclarir dubtes als assistents.

Desprès de la celebració de la xerrada penjaré com vaig fer amb la xerrada que vaig donar sobre programari lliure, la presentació i tots els arxius emprats per preparar-la.

De moment us deix el programa del Sopars a la Fresca del PSM d’enguany.

Aniversari 2010

Acabam l’any 2010 i s’atraca l’aniversari de La Tecnologia i Jo. Quatre anys han passat ja des de aquella primera entrada del 8 de desembre de 2006. Cada any per aquests dies de desembre faig una entrada intentant resumir el que ha passat a la xarxa durant l’any. Enguany però no se ben be per on començar, han sigut tantes les noticies i esdeveniments bons i dolents, que estic com a bloquejat però ho intentaré.

El programari lliure i Linux estan cada vegada estar mes arrelats. No tant sols als ordinadors i servidors, també a un munt de dispositius mòbils, electrònica de consum i fins i tot a els nostres electrodomèstics.

  • Linux es manté fort als servidors, als ordinadors d’escriptori no arrasa però creix. Ja duc unes quantes migracions d’ordinadors infectats amb windows a Ubuntu. Hi ha hagut forks importants com el de Mandriva cap a Mageia i el de Openoffice a Libreoffice, motivats per el descontent de la comunitat d’usuaris amb les empreses propietàries.
  • Els lectors de llibres electrònics quasi be tots fan servir un Linux adaptat a aquests aparells. Que permet que es vagin afegint funcionalitats a mesura que s’han de menester. I no sempre es el fabricant qui les fa, moltes son fetes per els propis usuaris, que a la fi son els qui troben a faltar alguna funcionalitat o volen millorar el seu funcionament. 
  • Els smartphones amb Android estar arrasant, tindrà els seus defectes però es programari lliure com la majoria de les seves aplicacions.  Nokia segueix amb Symbian i estar perdent mercat a marxes forçades. L’iPhone arrasa, això si estàs fermat a la tenda de Apple per instal·lar qualsevol programa.
  • Els tablets, també n’hi molts amb Android o altres versions de Linux modificades. El tablet per excel·lència l’iPad o iPhone de Bilbao com el seu germà petit arrasa també i pateix dels mateixos problemes, estàs fermat a la tenda d’Apple i al seu maquinari tancat.

Ha sigut també un any important en el tema de la llibertat a la xarxa. Intents de censura, legislació en contra de la llibertat a la xarxa de tots conegudes. El darrer es la guerra contra Wikileaks. Atacs informàtics, denegació de hosting per part de empreses com Amazon i EveryDNS. I la darrera l’anul·lació del compte a Paypal. Ara mateix Wikileaks estar hostatjada a un hosting de França i OVH ja ha rebut pressions per part del govern francès, per que faixi fora Wikileaks. De moment OVH ha dit que fins que un jutge ho mani, ells no faran res en contra de Wikileaks.

Al nostre país la LES encara no s’aprovat i aquesta mateixa setmana han sortit a la llum publicats per El País, els cables on es fa referencia a les pressions dels E.U.A duen a terme des de l’any 2004, presionant als nostres representants polítics, grans empreses i lobbys, per mirar de legislar retallant les nostres llibertats. Tot per defensar la caduca industria dels continguts de la mal anomenada pirateria.

Per sort i no sense polèmica el Senat espanyol ha aprovat mocions, que de moment garanteixen la neutralitat de la xarxa a Espanya. Caldrà estar atents a la evolució del tema i no afluixar en les protestes i accions a favor de la neutralitat.  Els diputats i senadors van veure col·lapsades no fa massa, les seves comptes de correu electrònic, amb un munt de correus que van enviar els ciutadans protestant per les mocions que es volien aprovar en contra de la neutralitat. Davant l’allau de missatges, ens van arribar a qualificar de spammers, quin morro que tenen. Viuen d’esquena als ciutadans fins que s’apropen eleccions i quant reben critiques o se’ls demanen explicacions es fan els desentesos.

Twitter i Facebook estan cada vegada mes presents a les nostres vides. Altres serveis degans a internet pateixen les conseqüències. Usenet i les llistes de correu, estan cada dia mes abandonades per els usuaris, quan vaig començar a internet eren imprescindibles per ampliar i trobar informació dels temes mes variats,  i feien també funcions de xarxes socials tant de moda avui en dia. M’agradaria que se’ls hi dones una segona oportunitat. Però no se si serà possible.

Esper que el nou any que tenim a les portes sigui tant o mes positiu que el que estem acabant. Al menys que deixin a la xarxa lliure, distribuïda i en pau, tal com va ser concebuda i creada.