Tagged: noves tecnologíes

Free Software, what is this?

“Que es això del programari lliure?”. Pregunta que es fan molta gent i usuaris. Doncs son programes que fan servir llicències lliures com la GPL i altres. Permeten al usuari modificar, compartir i auditar el codi font dels programes segons aquestes quatre llibertats.

  • La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font es una condició prèvia per a això.
  • La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
  • La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Convé tenir en compte que es lliure com a llibertat d’expressió i no tant com lliure de gratuït, encara que si es gratuït. Que sigui gratuït no vol dir que no hi puguis guanyar doblers i tampoc que no generi guanys. Avui en dia moltes empreses l’empren com sistema operatiu a routers, reproductors multimèdia i molts altres que ni ens imaginam. També moltes webs i serveis de la xarxa el fan servir encara que no hi sembli. Molts llenguatges de programació, servidors de bases de dades com MySQL o PostgreSQL son programari lliure. Aquest blog el tenc a un servidor casolà que tenc a casa funciona amb Debian i per el blog WordPress també programari lliure.

“Jo l’empraria però tothom empra Hasefroch (Windows) o Còdol (Mac). Es que necessit el programa super-mega-guai que no funciona a Linux”. Digau-me quin tipus de programa necessitau de veritat i us en donaré un parell o mes de alternatius. Duc prop de vint anys emprant Linux a tots els meus ordinadors particulars i creieu-me puc fer de tot. Editar i gestionar fotos, vídeos i música. Puc per exemple controlar focus i qualsevol aparell d’il·luminació de teatre amb QLC+, programa on col·laboro a traduir-lo al català. Si, pots col·laborar amb altre gent a millorar un programa, no cal ser programador expert per fer-ho es pot fer per exemple traduint-lo a altres llengües o escrivint documentació.

“Es que els programes lliures son de baixa qualitat”. I molts dels programes de pagament també i no hi pots fer res. Amb el programari lliure com deia abans pots ajudar a millorar-lo. Si un programa privatiu i per el que has pagat te un error poc hi pots fer per arreglar-lo, tret que la companyia que l’ha creat ho vulgui fer. Uns bons exemples de programes de qualitat que a lo millor no sabeu que son lliures. Calibre el millor programa per gestionar llibres electrònics. VLC un reproductor multimèdia que funciona a tots els sistemes operatius.

Per anar acabant a la fira Menorca Connecta que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Moltes de les tecnologies presentades o tallers fan servir programari lliure d’una o altre manera. Des de les impressores 3D al Scratch passant per el hackaton o be son programari lliure o l’empren.

Si teniu un ordinador que funciona molt malament, es antic i casi be no els feis servir provau d’instal·lar-hi Debian o Xubuntu, no semblarà el mateix. Al meu portàtil he instal·lat durant el cap de setmana Xubuntu 15.10 fins ara anava amb Ubuntu. Es un portàtil antic un model de mes de vuit anys i que vaig comprar de segona ma, li he ampliat memòria i el disc dur durant els darrers anys i va de primera.

Animeu-vos a fer servir programari lliure, no cal ser un expert i va molt be per aprendre, ho podeu fer també al ordinador que tingueu, molts programes funcionen també a altres sistemes. Podeu començar per Firefox, Openoffice/Libreoffice, VLC o Gimp (editor de imatges i fotos).

 

QLC+ a la pràctica.

Ja us havia xerrat de QLC+ en entrades anteriors aquesta i aquesta. Ara m’agradaría explicar la meva experiència duita a la pràctica. El passat mes de maig vaig fer l’il·luminació del espectacle de la Jukebox Band Menorca Tornam a Obrir. L’any passat ja havia col·laborat amb ells a l’espectacle Obrim Avui.

Enguany però hi havia novetats, per primer cop he pogut emprar el meu ordinador per fer-ho, el meu estimat portàtil amb Ubuntu. A finals de l’any passat vaig descobrir una petita meravella de programa QLC+ que juntament amb un parell de dispositius USB com son el Enttec DMX USB Pro i el Korg nanoKontrol2 converteixen qualsevol ordinador en una consola professional de control d’il·luminació  DMX.

L’interfície o consola virtual del QLC+ es pot dissenyar a voluntat i a mida de les necessitats. Durant l’actuació fent clic als botons o fent servir els controls de la nanoKontrol2 podia activar o desactivar escenes, colors, efectes. Amb els controls lliscants i el rotatius, pujar o baixar  la intensitat o fer canvis el Fade In, Fade Out o a la durada de les escenes o els passos de una Cue List o dels Chasers. Permetent-me generar o canviar efectes en directe.

Consola Virtual que vaig dissenyar per l'espectacle.

Consola Virtual que vaig dissenyar per l’espectacle.

Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.

Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.

Amb QLC+ es poden emprar multitud de dispositius d’entrada i sortida com consoles de control MIDI,  USB, DMX, rebre i enviar senyals via ArtNet, OLA o OSC. Fins i tot es pot controlar des de una tauleta Android.  iPad o un navegador web. Pot enviar senyals DMX i MIDI a altres ordinadors, dispositius i instruments per reproduir àudios, vídeos o altres efectes sincronitzats. Totalment configurables a la pantalla de Entrades/Sortides que podeu veure mes avall.

Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.

Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.

A la pantalla de Fixtures o dispositius d’il·luminació. Es poden afegir i configurar els focus i altres dispositius a controlar amb QLC+. Molts usuaris van compartint les seves plantilles de focus que fa que la llibreria de focus de QLC+ sigui molt complerta agilitzant la feina de crear de ajustar les escenes. Tenc que dir que QLC+ està orientat als focus, o sigui s’afegeixen els focus a la llista, es configuren i ja estan disponibles des de qualsevol altre pantalla o finestra del programa. A la pantalla Funcions es poden crear les escenes, chasers i EFX necessaris per l’espectacle. També crear grups i col·leccions per tenir-les organitzades.

Captura de 2014-06-29 10:13:23 Captura de 2014-06-29 10:15:36

Hi ha dues pantalles mes a QLC+ son la Taula Simple i Shows. Amb la Taula Simple es poden controlar manualment o crear escenes i/o llistes d’escenes (cue list) per un control mes manual. La pantalla Shows serveix per sincronitzar efectes de llum amb qualsevol clip d’àudio  i molt prest també amb clips de vídeo. Es una mena de editor reproductor lineal a l’estil de molts editors d’àudio i vídeo moderns, es van afegint clips i efectes de llum a la línia de temps per desprès poder-los reproduir sincronitzats.

Captura de 2014-06-29 19:39:30 Captura de 2014-06-29 19:38:47

Com veis el programa compleix perfectament, es pot adaptar i cobreix les necessitats del espectacle ja sigui musical o teatral, fins i tot hi ha usuaris que el fan servir per il·luminació ambiental a sales i locals.  QLC+ igualment que Ubuntu es programari lliure i multi-plataforma, funciona sota Linux, MacOSX i Windows. Cosa que permet que una petita comunitat d’usuaris del programa, programadors, tant  professionals com aficionats col·laborar en el projecte, publicant les plantilles de focus, exemples dels espais de treball, idees per millorar el programa, correcció d’errors, traduccions a diferents llengües. Per cert la traducció al català es meva, no se si havíeu vist a les captures que està en català.

Fitxa Tècnica General:

  • Lloc: Teatre Casino 17 de gener.
  • Interprets: Jukebox Band Menorca
  • Espectacle: Tornam a obrir.
  • Producció:  Artistes per Menorca, Dau Produccions i Jukebox Band Menorca

Fitxa Tècnica Ilu·luminació:

  • Disseny i control: Santi Benejam
  • Portàtil HP-550
  • Sistema operatiu Ubuntu 13.10
  • QLC+ 4.6.1.
  • Enttec DMX USB Pro.
  • Korg nanoKontrol2
  • 2 x Martin MAC-500
  • 4 x Cameo LED RGB PAR56 Can
  • 3 x PC
  • 6 x PAR 64
  • Aquest es l’espai de treball que vaig dissenyar:  JukeBox-2014-backup-final

Fitxa Tècnica So i Vídeo:

El so estava controlat amb una Soundcraft per Luca Pedregosa. El vídeos i alguns efectes de so es reproduïen a una pantalla al fons del escenari amb un portàtil amb Windows i un programa VJ controlat per Manu Torrico. No us puc donar mes detalls.

Els PAR 64 i els PC els emprava per il·luminació frontal, lateral i puntual. Els Cameo LED estaven de contrallums i per crear ambients diferents. Els Mac 500 estaven al terra darrera els tres cantants de primer terme just davant la bateria. Al fons hi havia una pantalla de vídeo on es reproduïen clips relacionats en cada cançó, lletres de karaoke o efectes visuals.

Amb els controls lliscants de la nanoKontrol2 controlava la il·luminació frontal i lateral. Al botons estaven assignats a les escenes i moviments dels Mac 500,  tenia unes escenes prefixades “vuit”, “cercle”, “diamant”, etc creades amb el generador de EFX del QLC+, a mes d’unes posicions fixes. Els canvis de colors i gobos els feia amb el ratolí. A mes tenia quatre controls rotatius assignats al Fade In, Fade Out, Durada dels passos dels chasers, amb lo que podia sincronitzar els Cameo LED al ritme de la música generant transicions suaus o mes brusques i ràpides tipus strobe. L’altre control rotatiu controlava la durada/velocitat dels EFX dels Mac500, que anava ajustant segons la conveniència.

El QLC+ el podeu baixar a la pàgina del projecte. Els dispositius Enttec DMX USB Pro i la nanoKontrol2 els vaig comprar a Thomman.

A continuació us deix unes quantes fotos del dia del l’espectacle tant del equipament com del resultat final durant l’actuació.

Ubuntu, QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2

Ubuntu 13.10 , QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2

El portàtil al costat de una SoundCraft.

El portàtil al costat de una Soundcraft. 😉

I el resultat final força espectacular, us deix unes fotos i un petit vídeo de l’espectacle.

1526698_684056044983894_5781121437421666317_n 10012680_754492964581584_6722137822701058765_o 10259313_755654427798771_6553945849509477038_o 10333288_683015305087968_8464910008535529537_o 10271272_755163767847837_7380632973377542991_o 10257374_755015027862711_3193356417037294692_o

10348802_754493171248230_8701200284645610883_o 10338526_754492931248254_6048487109830534657_o 10296118_754492797914934_8485802235072243638_o 10317835_754492904581590_2635193631813777529_o 737336_754492854581595_7605574177160581364_o

QLC+ fet per a l’espectacle

Feia temps que anava darrera d’un programa així, QLC+ es un programa per controlar dispositius d’il·luminació DMX 512 majoritàriament emprats als teatres, concerts i espectacles de tota mena. Amb l’entrada al mon de la il·luminació teatral  dels focus  LED cada vegada es mes necessària una eina versàtil i adaptable als nous focus i aparells.

Aquest darrer mes he estat aprenent a fer-lo funcionar i com el puc fer servir en futurs espectacles i funcions teatrals. El programa en si no m’ha sorprès per ell mateix,  el que mes m’ha sobtat es la força que hi ha darrera, dels seus desenvolupadors i col·laboradors. El protocol DMX 512 es un estàndard i hi ha multitud de dispositius i aplicacions que el fan servir. La majoria de teatres i equips que es poden llogar a empreses especialitzades tenen les seves consoles de control, però tenen un problema les has d’aprendre a fer servir. Amb QLC+ pots tenir el teu espectacle prèviament programat i fer petits ajustos per adaptar-lo a les característiques del teatre, espectacle i material d’il·luminació disponible in-situ.

Hi ha aplicacions sobre tot per OS X d’Apple i Windows que fan el mateix, però QLC+ te una sèrie d’avantatges, es multi-plataforma, programari lliure, empra pocs recursos, està en desenvolupament continu, i a cada versió s’hi afegeixen noves funcionalitats. Te plugins per poder manejar la majoria de dispositius USB del mercat, protocols com ArtNet, Open Lighting Architecture i molts mes.  Te extensions també per manejar dispositius d’entrada DMX, Midi, Audio i OSC.

El programa te  sis pestanyes principals,

  • Fixtures on afegir els equips o accesoris a controlar (dimmers, focus LED, focus robotitzats o mòbils).
  • Funcions, on es creen les escenes, efectes, chasers
  • Shows, on es poden reproduir les escenes, efectes i audio sincronitzats en el temps.
  • Consola Virtual, on es pot dissenyar els controls al teu gust.
  • Taula Simple. On es tenen tots els controls i es pot emprar per programar i reproduir escenes seqüencialment.
  • Entrades/Sortides. Per seleccionar els dispositius de sortida o a controlar i els dispositius d’entrada.

Per crear un nou projecte s’han d’afegir els accessoris o fixtures, dimmers, focus, etc. ( n’hi ha un 300 de predefinits organitzats per marques), es poden organitzar en grups i universos. Desprès a la pestanya Funcions es creen les escenes, efectes especials i les seqüències. A la Consola Virtual es pot dissenyar al gust els controls, botons necessaris. Segons com vulguem o podem connectar amb els focus i accessoris a la pestanya Entrades/Sortides podem fer les combinacions necessàries per controlar un o altre univers de accesoris. Es necessari tenir un dispositiu DMX compatible per enviar els senyal DMX als equips connectats.  A la web del programa trobareu moltíssima informació i tutorials per fer-lo funcionar.

En definitiva un bon programa en continu desenvolupament i programari lliure (Apache 2.0). Us el podreu baixar aquí, on també i trobareu el manual i els fòrums de discussió on us podran resoldre els dubtes.

 

Biblioteques públiques electròniques

Aquesta setmana s’anunciava a la premsa i a la web del Cime la creació d’un portal de lloguer de llibres electrònics. Fins aquí tot molt be les sorpreses venen quant comences a aprofundir en el tema.

Segons la noticia al Diari Menorca es una gran novetat i posarà a l’abast del socis de les biblioteques públiques de Menorca de les principals novetats editorials. El mes xocant de tot son les dades que donen. Resulta que son 300 els títols els que es poden llogar. I mes xocant son els 10.000€ el que ha costat la broma. Tot el sistema es proveït per Libranda, una empresa privada que te els drets de distribució de e-books de un munt d’editorials.  A la web del Consell Insular l’informació no aclareix massa el tema.

Que inclouen aquests 10.000€, les despeses de manteniment de la web, durant quant temps?. No he pogut trobar mes informació sobre el tema ni a la web del CIMe, ni a la de les biblioteques públiques.  I mes quant te trobes amb noticies com aquesta on es posen en dubte la qualitat i els termes dels serveis de préstec.

Libranda des de els seus inicis acusada de no voler vendre llibres mes be de voler mantenir un sistema absurd de distribució dels mateixos. El DRM de Adobe Digitals Editions es potser la pitjor experiència d’usuari que te pots trobar a la WEB per adquirir productes o serveis.  I ho dic amb totes les lletres per que l’he sofert d’ençà vaig comprar-me un lector de llibres ja fa uns tres anys. A part de que l’usuari s’ha d’instal·lar un programa de Adobe i tenir un lector compatible, son les voltes que ha donar l’usuari per poder llegir el llibre comprat o llogat al seu lector. I si no fas servir Apple o Windows, com es el meu cas,  es pot convertir es tot un problema. També es permet la lectura del llibres sense haver-los de descarregar i llegir-los al “núvol”.

Per poder llogar llibres d’aquesta biblioteca virtual t’has de registrar a una de les biblioteques públiques de Menorca, però no ho pots fer via WEB. A aquestes alçades que per emprar  un servei WEB te tenguis que registrar presencialment a unes oficines es impresentable.  Seguiré investigant a veure si puc esbrinar res mes sobre el tema.

Per acabar, dubt molt que aquesta iniciativa sigui eficient, per els cost, 10.000€ son molts i segur que serien mes necessaris per millorar altres serveis de les biblioteques.

 

 

 

Professionals Linux

Llegesc a Linux Foundation aquest article i la seva infografia i me’n alegro molt. La demanda de professionals especialitzats en Linux creix i sembla que seguirà creixent. Creix la demanda de administradors de sistemes, programadors i desenvolupadors especialitzats en Linux i llenguatges de programació que corren sobre aquests sistemes.

No em ve de nou, va començar Apache dominant el mon dels servidors web i la majoria corrien sobre Unix i els seus derivats Linux i BSD. Amb els anys Linux s’ha fet amb una quota cada vegada mes gran. Desprès els llenguatges de programació web HTML, PHP i altres. PHP es programari lliure i cada vegada te mes presència i també guanya presència Python, sobre tot per part de Google. Desprès el gestors de continguts WordPress, Joomla i Drupal, tots ells programari lliure i programats amb llenguatges de programació que també son programari lliure. Aquests conjunt d’eines tecnològiques beneficien a molta gent i molts professionals també se’n poden beneficiar. Ara nomes ens queda que les administracions públiques obrin els ulls, que vegin que seguint per el camí del programari privatiu i les llicències abusives no anam enlloc.

Us deix uns enllaços d’estadístiques d’us de servidors web, sistemes operatius, llenguatges de programació i gestors de continguts. En quant als gestors de bases dades no he trobat cap comparativa d’us als servidors web, però Mysql i Postgresql que son programari lliure gaudeixen de bona salut.

Us a servidors web. http://news.netcraft.com/archives/2013/02/01/february-2013-web-server-survey.html

Us a servidors web. http://w3techs.com/technologies/overview/web_server/all

Sistemes operatius. http://w3techs.com/technologies/overview/operating_system/all

Llenguatges de programació. http://w3techs.com/technologies/overview/programming_language/all

Gestors de continguts. http://w3techs.com/technologies/overview/content_management/all

Betabeers Menorca #bbmnk

Dissabte passat vaig assistir a una nova trobada de Betabeers Menorca. Aquesta edició les xerrades anaven a càrrec de Joan Sanchez que ens va xerrar de models de negoci i de Santi Camps, recentment premiat amb el Premi Jove Emprenedor per el seu projecte Social Vane, que ens va introduir al llenguatge de programació Python.

Bona iniciativa de Natanael Oliva per organitzar aquestes trobades de programadors, desenvolupadors i amants dels temes tecnològics.  Esper que tingui continuïtat i enhorabona a tots a qui la fan possible.

 

La punta de l’iceberg

Aquesta setmana s’ha celebrat a el Foro Menorca organitzat per el Diari Menorca. Ho vaig poder seguir a mitges via twitter i els articles a la premsa escrita i digital. La meva primera impressió per el pobre seguiment en línia que vaig poder fer va ser que no s’aprofundia en el tema de referència “Las redes sociales y el desarrollo económico de Menorca”

Dels ponents com es pot veure a l’enllaç lo típic dos representants de la companyia patrocinadora, dos profesionals i un parell de polítics. Els representants de Telefónica van lloar el treball de la companyia per dotar de connectivitat l’illa i donar bones connexions als usuaris. Els professionals un expert en marketing i xarxes socials contrastat en Jimmy Pons i en Tiago Barro president de Acceso (Asociación Empresarial para el Fomento de Informáticos de Menorca). El primer explicant que i com s’ha de moure una empresa per les xarxes socials i les noves oportunitats que se’ls hi obre. I l’altre bàsicament demanant la millora de les infraestructures i sobre tot que es faixi de una vegada el promès Parc Bit d’ Alaior i questionant la qualitat de les connexions a la xarxa actuals. Per part dels polítics la consellera Pilar Pons que va xerrar sobre la xarxa troncal que te projectada el Consell de Menorca i sobre administració electrònica. Per acabar el president José Ramón Bauzá va tancar l’acte dient que ell es usuari de les xarxes socials i que es ell mateix que administra el seu compte de Twitter.

Dels temes tractats només puc dir que crec que tot plegat es la punta de l’iceberg. Internet es molt mes que tot això. Bona iniciativa del Diari Menorca però molt mal gestionada, sobre tot durant i desprès de la celebració de l’acte, pobre el seguiment de l’acte en viu via internet i sobre tot poca informació a l’edició digital del diari i a les xarxes socials els dies següents a l’acte. Per el poc que he pogut esbrinar via twitter van sortir paraules com proximitat, transparència, opengovernment, noves oportunitats de negocis.

Sobre la proximitat dir que Internet i les xarxes socials faciliten la comunicació, aquesta es bi-direccional (a internet la comunicació es així)  cosa que els polítics de moment no tenen massa clara, sembla que confonen aquesta immediatesa, proximitat  i facilitat per comunicar-se en transparència a l’administració. La transparència a l’administració es un altre cosa no hem de confondre tampoc e-Government amb Open Government. Una permet fer gestions que abans requerien de la presencia física del ciutadà a una oficina còmodament des de casa o de les oficines de l’empresa. Open Government va mes enllà, l’administració genera i guarda dades que son de la ciutadania i aquestes dades han de ser accessibles per part dels ciutadans. Amb aquestes dades el ciutadans tenen l’oportunitat de saber exactament que fa l’administració. Per que sigui possible s’han de complir uns requisits que intentaré resumir una mica:

Transparència

  • Dret a saber, dret fonamental de accés públic a la informació amb limitades excepcions.
  • Tota la informació de totes les entitats públiques i totes les que faixin servir doblers públics.
  • De forma gratuïta i lliure per a la seva reutilització.
  • Formats Oberts: La informació emmagatzemada electrònicament han de ser lliurats als que ho sol · licitin per via electrònica i en un format obert. La informació publicada proactivament sempre han d’estar disponibles en formats oberts.
  • Recopilació d’informació: que els organismes públics i les entitats privades ha de recopilar la informació necessària per a la participació pública i la rendició de comptes. S’han d’assegurar que aquesta informació es compila en una manera oportuna, actualitzada periòdicament, i que és clara, completa i comprensible.

Participació

  • Obertura: Donar l’oportunitat de participar en la presa de decisions, incloent a través d’Internet, llistes de correu, anuncis públics i mitjans de comunicació, encoratjant a tots els interessats i especialment clau per participar.
  • Puntualitat: Que els processos participatius estan estructurats per tal de garantir un temps suficient per a permetre que les parts interessades per aprendre sobre la consulta, per revisar el material, i la preparació i qualitat d’entrada considerat.
  • Informació clara i completa: Que els materials de suport disponibles per als servidors públics involucrats en un procés de presa de decisions es posa a disposició, perquè les principals dades i la seva anàlisi s’ha de presentar en una forma que sigui accessible i comprensible per al públic.
  • Col · laboració activa: que els organismes públics són proactius en les seves interaccions amb el públic, l’establiment de canals múltiples per obtenir informació (per exemple, consultes en línia, audiències públiques, grups d’enfocament), garantint així que tots els interessats tinguin l’oportunitat de participar, i que el debat al voltant d’un problema pot evolucionar i madurar amb el temps.
  • Transparència i rendició de comptes: Informes sobre la informació rebuda, en què van participar les comunicacions escrites o en audiències públiques, juntament amb les principals observacions presentades, i el raonament per escrit explicant com els comentaris rebuts es van tenir en compte tots han d’estar disponibles en un lloc que és fàcil per a qualsevol ciutadà de trobar.

Podreu trobar mes informació aquí o aquí.  També ja hi ha iniciatives en marxa com Irekia Gobierno Abierto del Govern Basc o OpenData BCN de la ciutat de Barcelona.

Noves oportunitats de negocis si però sobre tot noves oportunitats de inter-relacionar-se dels ciutadans o de les empreses amb les administracions. D’aquí que sigui molt important una accés universal independent dels programes o sistemes operatius que fan servir els administrats. També l’us de formats oberts per part de l’administració per així garantir que les nostres dades perduraran al llarg dels anys. Cada vegada es mes normal la col·laboració via Internet de petites empreses, per compartir despeses, reutilitzar i compartir coneixement, investigació i programari. Esta agafant molta força el maquinari obert, Arduino, impressores 3D i en general Fes-ho tu mateix (DiY). No es estrany trobar components electrònics de tota mena que podem combinar per fer dispositius mes complexes, les empreses poden crear noves màquines i prototips de productes.

La part visible La punta de l’iceberg no ens ha de enlluernar i hem de mirar per davall del nivell de l’aigua i descobrirem un mon immens d’oportunitats. Oportunitats d’oci, de negoci i per millorar la nostra democràcia.

Llibertat d’us, llibertat d’elecció.

Les polítiques d’us dels serveis que donen algunes companyies com Amazon a la xarxa son abusives. Un usuari ho denunciava aquí i en feien un seguiment aquí.  Sembla que li van bloquejar el compte i a mes li van esborrar tots els llibres comprats legalment que tenia al dispositiu. L’any 2009 Amazon ja va esborrar 1984 i Rebelió a la granja de George Orwell a un munt d’usuaris que els havien comprat. Van culpar a la companyia que havia afegit els llibres de no tenir els drets sobre les obres.

El problema però no es el copyright, el tema es que els usuaris estan indefensos i els hi neguen la llibertat d’elecció. El Kindle es pot connectar a la xarxa, descarregar els llibres comprats, rebre actualitzacions i Amazon a mes pot esborrar llibres i tal vegada fins i tot bloquejar el dispositiu. També hi ha usuaris que empren el Kindle per carregar-hi els llibres que ells volen, sense comprar llibres a Amazon. El DRM als llibres de Amazon i als de moltes botigues de llibres, a part de retallar la llibertat de llegir el llibre a altres dispositius de la teva propietat. També fan que la compra d’un llibre sigui tota una odissea. Amazon no te aquest problema per que s’ha encarregat que la experiència de compra sigui prou satisfactòria, d’aquí bona part del seu èxit. Comprar un llibre amb Adobe Digital Editions es una experiència que no desig a ningú i menys si no emprau sistemes operatius suportats com es el meu cas. Windows i MacOSX tenen versions pròpies i així i tot comprar un llibre i descarregar-lo es molt complicat, no es estrany que molts usuaris faixin servir canals alternatius per obtenir llibres.

No tant sols s’intenten controlar els dispositius mòbils. Microsoft s’ha tret de la màniga i exigeix que els fabricants de maquinari implantin l’anomenat Secure Boot, per protegir als usuaris de programes maliciosos. Si be el Secure Boot es podrà desactivar per part dels usuaris a la BIOS (sempre que els fabricants de maquinari ho permetin), Microsoft no certificarà els ordinadors com a compatibles amb Windows 8 si no duen el Secure Boot activat de fàbrica. El Secure Boot no deixarà arrancar cap altre sistema operatiu si no s’ha obtingut un certificat i signat el programa d’arranc. Això afectarà sobre tot a Linux, ho denuncien la Free Software Foundation i l’associació Hispalinux. Quin dret te Microsoft en erigir-se en el guarda-espatlles dels seus usuaris?. Quin dret te Microsoft de impedir que altres sistemes operatius hagin d’obtenir un certificat per arrancar un dispositiu que no es propietat seva?.

Richard M. Stallman a El Dret a Llegir ja ho explicava allà per l’any 1996. Ens ha de fer reflexionar que deixem a certes companyies decidir per nosaltres. I  que amb les seves polítiques d’us i esgrimint el be i la protecció dels usuaris davant certes amenaces, s’erigeixen en els nostres guarda-espatlles. Impedint-nos que un aparell de la nostra propietat sigui controlat remotament. La veritat es que tot això fa molta por.

Per acabar una recomanació, emprau programari lliure, viureu mes tranquils. Al programari lliure el codi font es contínuament auditat, per tant que ens esborrin arxius o ens puguin controlar els nostres dispositius remotament es fa molt difícil i quasi be impossible. I quant compreu un ordinador o altres dispositius assegurau-vos que les polítiques d’us respectin la vostre llibertat d’elecció.

Innovació a petita escala

El que m’ha cridat l’atenció aquestes setmanes son els nous moviment sorgits a la xarxa. Que proposen alternatives per innovar. Els estats i grans corporacions s’han convertit en monstres inefectius. Hem passat durant els anys de una xarxa centralitzada a una descentralitzada i ara a una de distribuïda. Ara tenim una economia a gran escala i la xarxa distribuïda proposa una economia de petita escala.

El telègraf, el telèfon i altres noves  tecnologies van crear una xarxa descentralitzada. Els estats i grans corporacions avui en dia son descentralitzats, que no vol dir que siguin efectius. Si falla el node central la resta queda incomunicat, si en falla un de perifèric tots els nodes que depenen d’ell queden incomunicats. Internet es una xarxa distribuïda si falla un node la comunicació es possible, simplement es derivada cap a altres nodes per arribar al seu destí.

Les estructures centralitzades van caure i van donar pas a estructures descentralitzades, mes eficients i que ara estan en crisi. Que cauran com van caure les centralitzades en el seu dia. Les estructures actuals descentralitzades fan tot el que poden per tornar a agafar el control que han perdut en favor de la xarxa distribuïda i tornar-la a convertir en descentralitzada. La xarxa distribuïda a permès que el coneixement flueixi i arribi a indrets on abans no arribava. La xarxa distribuïda fa possible a petites empreses competir contra les grans. També que petites empreses col·laborin amb altres com elles per generar llocs de feina i innovar. El coneixement es a la xarxa i es fàcil compartir-lo entre nodes. Per innovar  ja no es necessiten grans infraestructures, els nodes es poden posar en contacte amb altres i compartir la seva experiència, coneixement i feina per crear nous productes, nous llocs de feina o donar nous serveis. On les tecnologies lliures, el programari lliure hi tenen molt a veure. Es poden adquirir coneixements a la xarxa que abans només estaven reservats a classes socials amb gran poder adquisitiu.

Una interessant lectura sobre el tema es El modo de producción P2P. On es dona un repàs a la historia i es fan prediccions sobre el futur.

Incongruències

Vivim a un mon ple de incongruències. Poden semblar futeses però no ho son. Com mes avança la tecnologia pitjor vivim els humans. La culpa però no es de la tecnologia. La culpa es del mal us que se’n fa de la mateixa.

Estem en crisis, en canvi enlloc de aprofitar la tecnologia per sortir de la crisis li donam l’esquena. A un mon cada dia mes inter-connectat deixam de banda la col·laboració per fer cas al que sempre hem fet els humans, els doblers, la rellevància social, el poder de estar per damunt els altres.

Incongruent es que l’estat o alguna autonomia pagui un milionada a empreses que tots coneixem quant amb una mesurada inversió podrien tenir el mateix i a mes donar feina a emprenedors, programadors, investigadors i a empreses d’àmbit local.  Però no, queda millor signar un contracte de col·laboració amb Microsoft per unes llicències que d’aquí a un any tindran que renovar, amb promeses per part de l’empresa de dotar al nostres estudiants de mitjans.  I tot gràcies a la desinteressada ajuda de Microsoft per dotar-los dels darrers sistemes tecnològics que mitjançant pressions i denuncies al jutjats fan que al final la junta d’Andalucia signi un contracte milionari amb Microsoft disfressat de multa per restituir els drets de Microsoft. Tot podria semblar normal si no fos per que la Junta de Andalucia havia creat fa uns anys Guadalinex un distribució Linux per els seus ciutadans i la seva administració. I mentre nosaltres els ciutadans ens hem de pagar la nostra connexió a la xarxa, als diputats del parlament espanyol els hi van donar un kit tecnològic compost de iPad, iPhone i ADSL a casa seva.

Per sort ha casos de iniciatives de implantació o de migració al programari lliure. El darrer cas rellevant que he vist ha passat a una escola dels Estats Units. Si com ho sentiu als Estats Units, tothom es pensa que allà tot es molt polit i que tenen totes les necessitats cobertes. El 2007 aquesta escola no tenia pressupost per una aula informàtica, però tenia un professor preocupat per els seus alumnes. Preocupat per que a pesar de viure a un país amb molts recursos la seva escola no els tenia. Va aconseguir uns ordinadors que s’anavan a tirar i com que els programes de Microsoft que duen no funcionaven be va cercar alternatives. Va començar per cercar-la a Internet i trobar un grup local d’usuaris de Linux. Gràcies a la seva iniciativa amb l’ajut del voluntaris va canviar els sistemes operatius i tot el programari dels vells ordinadors per Linux i el seu programari. A dia d’avui i gràcies a l’ajut d’altres organitzacions que s’han anat involucrant amb el tema tenen ordinadors a les aules que no tindrien per altres mitjans.

I com estem a Menorca?, la veritat es que si be hi ha escoles que si fan us de Linux i programari lliure, l’administració  li dona l’esquena. Quasi be totes les webs institucionals de l’adminsitració local funcionen sobre programari de Microsoft. Uns exemples Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella o l’ajuntament de Maó. I la veritat no s’enten que el servei d’informàtica local de Menorca Silme,  no faixi un us generalitzat de programari lliure sobre tot als serveis web que dona. Silme informa a la seva web dels seus objectius.  Compatibilitat i integració amb quins aplicatius?. Quina es la estrategia de desenvolupar el futur?. La finestreta única sembla que si esta en marxa i funciona, es la anomenada Carpeta Ciutadana, des de on es pot accedir als serveis del Consell o els ajuntaments menorquins. També veig que donen cursos de Libreoffice/Openoffice.  Però la veritat es, que es molt poc bagatge desprès de tants anys. Moltes administracions ja tenen projectes Opendata en funcionament com Opendata Euskadi o l’Ajuntament de Barcelona. Fomentant la transparència de les seves administracions.

Jo també som una mica incongruent, a la feina tenc que fer us de programari privatiu, encara que fem servir bastant programari lliure com Linux, Firefox,  Openoffice/Libreoffice o programes privatius basats en programari lliure. La majoria es privatiu i prou, no hi ha alternativa. A casa ja es un altre tema tots els meus ordinadors i dispositius funcionen amb programari lliure i fins i tot el maquinari es en molts casos reciclat. I si un trist ciutadà com jo apassionat de la tecnologia i gairebé sense formació ho puc fer amb pocs recursos, per que no ho pot fer l’administració?.