Programari lliure, benvinguts a l’espectacle

Fa uns dies que he descobert una joia del programari lliure. Com molts ja sabeu he col·laborat durant mot de temps en grups de teatre amateur. El programa es diu QLC+ i permet controlar qualsevol sistema compatible amb DMX512 emprat a la majoria de teatres del mon. Només cal un dispositiu capaç d’enviar els senyals DMX512 als focus, dimmers i altres aparells capaços de rebre’ls per interactuar amb ells. N’hi ha de tot preu i característiques, amb el  DMX USB Pro (o equivalent), un ordinador amb GNU/Linux i QLC+  connectats als aparells a controlar ho tens tot en les teves mans.

Estic provant d’aprendre a fer-lo funcionar i no tenc el DMX USB Pro encara. QLC+ promet i per futures feines d’il·luminació segur que em servirà. Seguiré informant.

 

Programant amb Python

Molts ja sabeu de la meva afició per la tecnologia. Des de petit intentava comprendre com i per que funcionaven les coses. Una de les meves diguem-ne mancances de sempre ha sigut la programació. No tenc formació específica sobre programació, he intentat aprendre una mica durant aquests anys i sobre tot d’ençà faig servir GNU/Linux que te totes les eines i llenguatges de programació que us pugueu imaginar.

Fa unes setmanes a la feina em van proposar extreure dades de una web per fer-la servir a un dels programes de gestió de la empresa. La idea era que enlloc de que els usuaris tinguessin que anar consultant la web fent cerques i anar d’enllaç en enllaç per veure l’estat o unes determinades dades, rebessin la informació ja estructurada i llesta a un formulari de l’aplicació, per que d’un cop d’ull poguessin prendre les decisions adequades.

Ja fa un temps que vaig fent coses amb Python tant a casa com a la feina. A casa tot son proves i a la feina sobre tot tractament i conversió de dades, per exemple agafar un arxiu csv o de text (tarifes o llistes de preus) i poder importa-lo al nostres programes de gestió. Davant la proposta tot d’una vaig dir m’ho tenc que mirar amb calma. Python te llibreries i exemples per fer quasi be de tot. Desprès d’unes quantes proves em vaig decidir per la llibreria BeautifulSoup per extreure dades de la web, pymssql per connectar amb els servidor de bases de dades MS SQL Server i algunes utilitats mes.

A dia d’avui tenc una versió funcional del programa que segons les dades que demanen els usuaris a l’aplicació de gestió, es connecta a la base de dades, mira quines dades es necessiten, es connecta a la web extreu les dades i les actualitza a la base de dades per que els usuaris les puguin consultar.

Python es un llenguatge de programació molt clar i net, la seva sintaxis es de fàcil lectura. Es molt bo per aprendre a programar, sobre tot per els qui com jo no tenen formació específica en programació. Es molt recomanable per els joves com a introducció a la programació. Permet fer programes de tota casta, de consola, per entorn gràfic, entorns web i te multitud de mòduls i llibreries que te faciliten no haver de reinventar la roda cada vegada que has de fer-ne un de nou o per una aplicació determinada. Es multiplataforma i els programes es poden fer funcionar en diferents sistemes operatius amb poques modificacions.

Estic convençut que així com es important aprendre idiomes i llengües estrangeres a l’escola, també ho es tenir nocions de programació i llenguatges informàtics com HTML des de petits. Un bon exemple es el que han implantat  a l’escola la Salle d’Alaior a Menorca on com activitat extraescolar fan uns tallers de Scratch. Scratch es una plataforma per ensenyar i aprendre a programar jugant i incentivant la imaginació del joves.

M’ha vingut molt be també aquesta mena d’immersió per donar-me compte que si be el meu nivell de programació no es molt bo. Si que li he perdut la por i el que abans de posar-mi em semblava una muntanya molt alta i difícil de pujar ara es un petit turó. A mes m’ho he passat molt be i he de dir que he aprés molt.

Abandonat

Fa temps que no escric al blog (nomes uns quatre mesos), ni tant sols als comentaris breus on anava posant entre i entre algun comentari sobre temes d’actualitat . La veritat es que per els comentaris breus Twitter es un molt bon mitjà. Per altre costat la quantitat d’esdeveniments a la xarxa i a la societat m’ha desbordat. Entre els atacs a la llengua, a les llibertats i que ja tenc 50 anys, m’he deixat anar una mica. Tenc una idea que em roda per el cap fa un parell de dies i miraré d’explicar-la a un article mes llarg a aquest mateix blog.

Linux no es per l’usuari normal

Linux no es per l’usuari normal, es per els experts, es molt difícil, solen dir molts quant els hi xerres de Linux. Avui al twitter m’he trobat amb un follower que deia que estava instal·lant Ubuntu a un portàtil. Li he ofert ajuda i hem tingut una curta conversa (he canviat el nom real de l’usuari de twitter per Usuari, no es rellevant).

Usuari: Instal.lant Ubuntu al portatil. Te molt bona pinta. No trobare a faltar el windows.
sbenejam: @Usuari si tens cap dubte ja m’ho diràs. 😉
Usuari: @sbenejam quina joia! Detecta la xarxa, li poses el passw. i voilà ja estic connectat. Qualsevol referencia al W és un insult.
sbenejam: @Usuari amb el temps descobriràs que el Win es una patata comparat amb els Linux.
Usuari: @sbenejam No estic molt enfora d’aquest moment. Instal.lació: 4 min, connectar a xarxa 30 seg. Libre office de sèrie. Totalment operatiu ja!
 

Li he demanat els motius del canvi, si ha trobat difícil la instal·lació, que em contés la experiència:

Usuari: @sbenejam Ja feia estona que estava fart del w. Problemes de programari i de funcionament. Vaig baixar-me un disc instal.lació i a instalar.
Usuari: @sbenejam Ho he trobat molt fàcil tot. Especialment la localitzacio i connexió a la wi fi. Ara he de pulir coses idioma, programari, etc.

Com veis Linux no es per l’usuari normal, es per l’usuari que te ganes de fer i aprendre coses noves. Instal·lar i emprar Linux avui en dia no es difícil es un mite. Tampoc com si passava temps enrere hi ha problemes amb el drivers del maquinari, a vegades si. Però per exemple instal·lant Windows a la feina he estat un bon temps descarregant i instal·lant drivers. Una passa mes cap a la “Total World Domination”. 😉

Noves formes d’escoltar música

Al llarg dels anys he anat canviat els hàbits de d’escoltar música. Primer la radio, desprès els cassetes i els vinils. Llavors el CD’s que van ser tota una revolució amb els que va començar la revolució de la música digital. Desprès els mp3 i altres formats digitals, actualment quasi be només escolt-ho música en streaming sobre tot a last.fm.

El mes trist de tot es que per escoltar last.fm a Espanya tenc que fer trampes, ni pagant la subscripció puc escoltar les seves emissores i ràdios en streaming, estàn geo-blocades per manca d’acord amb les entitats de gestió de drets d’autor i la coalició de creadors espanyols.

Primer am els cassetes i vinils la manera de compartir i descobrir noves musiques era o que l’havies escoltada a la radio o que un amic te deixava els suport físic. I o be t’en feies una copia o al cap d’un temps li tornaves (o no).  L’arribada del CD només va facilitar la possibilitat de compartir, fer una copia resultava molt mes senzill i amb una bona qualitat. La radio sobre tot les radio-formules es van convertir majoritàriament en un lloc poc fiable per descobrir nous cantants i músics.

Els següent pas els mp3, ogg i altres formats digitals només eren una evolució dels CD’s, mes fàcils de copiar i compartir. Internet també havia posat la infraestructura per cercar, enviar i rebre arxius d’arreu del mon. Amb last.fm i radios online vaig començar a descobrir que m’estava perdent molt bona música. A poc a poc vaig anar generant un perfil musical a last.fm enviant l’informació de la música que escoltava a l’ordinador o al mòbil i rebent recomanacions de last.fm de nous autors, cantants i grups. A Jamendo o Magnatune i a les pròpies webs dels artistes i cantants també pot aconseguir i comprar música.

A dia d’avui tenc uns quant dispositius que gairebé no faig servir, el reproductor de CD’s de l’equip de música que tenc mig avariat i crec que no el repararé. El CD-Rom dels ordinadors també els faig servir poc. Al cotxe escolt-ho la música des de una memòria  USB. Al mòbil, al portàtil i al ordinadors de casa hi tenc arxius de música però cada vegada mes escolt-ho música online, via streaming de last.fm o altres serveis.

Hi ha tota una industria que està ancorada al passat i li costa canviar. Ho acabarà fent, de fet ho està intentant però els hi falta una mica. Molt del que he exposat aquí es extensible a la manera de consumir vídeo, llibres i televisió, però açò segur que dona per un altre article.

Endogàmia política

Esta bastant clar que els grans partits polítics espanyols s’han convertit en uns cercles endogàmics, tancats i on cada vegada es mes difícil tenir-hi veu i opinió pròpia. El resultat d’aquesta endogàmia es reflexa a l’activitat de la xarxa, que es una extensió amplificada de les relacions humanes. Per això he deixat passar unes setmanes per donar la meva opinió.

El passat mes de gener un grup de noves generacions del PP va proposar el hashtag #SomMenorquins uns dies abans de la celebració de la diada de Menorca. L’objectiu era reivindicar el seu menorquinisme i diferenciar-se dels partits diguem-ne catalanistes, com podeu suposar el hashtag va estar molt entretingut els dies abans i el dia desprès de la diada. Al cap de tres dies ja no hi havia activitat de fet el darrer missatge es meu. El comportament d’aquestes NNGG em va xocar molt a la xarxa i al carrer. Vaig veure un parell de grups esperant la sortida de la processó i de promoció en vaig veure poca, estaven xerrant entre ells en les mans carregades de polseres amb la bandera menorquina i fulletons, enlloc de oferir-los als ciutadans que omplien la plaça de la catedral. A la xarxa tancats en banda i amollant eslògans de tots els colors molts d’ells sense cap ni peus, al carrer agrupats i molt callats.

Unes setmanes desprès arrel d’un twitt del diputat per Menorca Excel·lentíssim Senyor Juan Carlos Grau Reinés @graurei  al twitter, va amollar una perla que en pocs minuts va donar la volta a Espanya i per mig mon. Venia a dir que si be estudiaria la ILP de la PAH per aturar els desnonaments, votaría el que el partit li manés. Com es normal els usuaris de twitter van col·lapsar el seu timeline i ell enlloc de reflexionar i dialogar va començar a despotricar, queixant-se que els usuaris l’insultaven, que si tenen majoria, que si ell es deu al PP. Be el que estam acostumats a veure de la majoria dels polítics a la xarxa. Repetir el que els hi manen una i un altre vegada sense criteri propi i nul·la capacitat de diàleg. Un parell de dies desprès no sabem encara si per que el mòbil se li va avariar o va esgotar la bateria va deixar de twittejar i ningú n’ha sabut res mes, fins el dia de la votació de la ILP-PAH en la que al final el PP va votar a favor.

Aquesta endogàmia provocada per els mateixos partits no es bona per ningú, han pervertit la democràcia. Han donat l’esquena els ciutadans dels que només se’n recorden mesos abans de les eleccions. Desautoritzen qualsevol opinió que els hi es contrària posant per endavant que com que molts els han votat tenen tota la legitimitat. Si es ver la tenen però ells juren defensar els interessos dels ciutadans i el be comú no els bens o interessos particulars. I tampoc es excusa per que es converteixin en uns autistes profunds que responen a les crítiques de mala manera i repetint una i altre vegada el que el manual els hi marca.

Per acabar-ho de arrodonir estan convençuts que tenir Twitter o Facebook es una mostra de transparència. No senyors, transparència es un altre cosa, mes seria, mes complexa i molt mes important que anar repetint eslògans a les xarxes socials. Transparència es permetre als ciutadans emprar les noves tecnologies per auditar quasi be en temps real a l’administració, però clar això no els interessa.

 

Professionals Linux

Llegesc a Linux Foundation aquest article i la seva infografia i me’n alegro molt. La demanda de professionals especialitzats en Linux creix i sembla que seguirà creixent. Creix la demanda de administradors de sistemes, programadors i desenvolupadors especialitzats en Linux i llenguatges de programació que corren sobre aquests sistemes.

No em ve de nou, va començar Apache dominant el mon dels servidors web i la majoria corrien sobre Unix i els seus derivats Linux i BSD. Amb els anys Linux s’ha fet amb una quota cada vegada mes gran. Desprès els llenguatges de programació web HTML, PHP i altres. PHP es programari lliure i cada vegada te mes presència i també guanya presència Python, sobre tot per part de Google. Desprès el gestors de continguts WordPress, Joomla i Drupal, tots ells programari lliure i programats amb llenguatges de programació que també son programari lliure. Aquests conjunt d’eines tecnològiques beneficien a molta gent i molts professionals també se’n poden beneficiar. Ara nomes ens queda que les administracions públiques obrin els ulls, que vegin que seguint per el camí del programari privatiu i les llicències abusives no anam enlloc.

Us deix uns enllaços d’estadístiques d’us de servidors web, sistemes operatius, llenguatges de programació i gestors de continguts. En quant als gestors de bases dades no he trobat cap comparativa d’us als servidors web, però Mysql i Postgresql que son programari lliure gaudeixen de bona salut.

Us a servidors web. http://news.netcraft.com/archives/2013/02/01/february-2013-web-server-survey.html

Us a servidors web. http://w3techs.com/technologies/overview/web_server/all

Sistemes operatius. http://w3techs.com/technologies/overview/operating_system/all

Llenguatges de programació. http://w3techs.com/technologies/overview/programming_language/all

Gestors de continguts. http://w3techs.com/technologies/overview/content_management/all

OpenXC

Ford Motor Company i Bug Labs han creat una plataforma programari i maquinari obert que es diu OpenXC. Serveix per interactuar amb les dades de la xarxa del automòbil. Mes que interactuar per accedir als valors que indiquen l’estat del cotxe, posició del volant, angle de les rodes, GPS, velocitat i passar-los a dispositius basats en una combinació de Arduino i Android.

S’obre un mon nou per afegir noves funcionalitats als cotxes i permet a tercers desenvolupar aquests nous dispositius per permetre connectivitat sense fils, accés a xarxes socials, dispositius musicals. Les possibilitats que s’obren son molt grans i no tant sols per els fabricants del vehicles també per la resta. Els beneficiats sens dubte serem els usuaris.

Nou any, nous reptes.

Acabam un any 2012  convuls, el 2013 no es que tengui mes bona pinta a primera vista. Esper al 2013 seguir amb aquest aprenentatge que es la vida, també serà un any significatiu per mi, compliré 50 anys. Posats a demanar, m’agradaria que per fi el programari lliure i tot el que l’envolta es faixi mes present a les nostres vides.

Us desitjo tot el millor per el nou any.

Sis anys

Sis anys fa que vaig començar aquest blog, era el 8 de desembre de 2006 quan el vaig obrir a Blogger. La meva intenció inicial com diu el nom La Tecnologia i Jo era intentar relatar la meva relació amb la tecnologia que tant m’agrada i també promocionar dins les meves possibilitats el programari lliure i tot el que l’envolta i s’en deriva. I a mes ho volia fer en la meva llengua el català, llengua que no vaig poder aprendre a escriure a l’escola.

Han passat moltes coses des de llavors, no he rellegit tots els meus escrits i tal vegada me’n penediria d’algunes opinions que hi vaig expressar en el seu moment. La tecnologia ha avançat molt i ens ha canviat la vida. La relació i l’ús que en fan els usuaris de internet i les noves tecnologies crec que es bona, no així l’ús que en fan les administracions en general i moltes empreses. El programari lliure si que gaudeix de bona salut a pesar dels intents de marginar-lo per part de les grans marques com Apple, Microsoft i altres, amb l’ajut de les administracions.

Internet ha rebut molts atacs durant aquests anys, el canon digital, la llei Sinde (finalment llei Sinde-Wert), el cables de Wikileaks així ho demostraven. Els intents de recentralitzar els serveis de internet o sigui el núvol tant de moda els darrers anys, son intents de canviar la internet descentralitzada i resilient a una xarxa centralitzada i controlada per uns pocs. Empreses i governs intenten tenir control del que passa a la xarxa que no han tingut mai, per guanyar mes doblers, per censurar, per espiar i manipular. Per sort el disseny de internet permet que a cada intent de control, la xarxa respongui amb noves maneres de mantenir la xarxa lliure de control centralitzat.

Les xarxes socials tant de moda els darrers anys, son un reflex de la societat i en aquests temps de crisi econòmica s’han convertit en una eina molt important per la societat. Els nous moviments i protestes socials com #nolesvotes, #15m, #stopdeshaucios, els #iaioflautes i molts altres que em deix. Els ciutadans les han aprofitades per organitzar i canalitzar les seves protestes al carrer. O per exercir una mica de control sobre els cercles de poder. Als polítics i administracions no els ha agradat i son ben coneguts els intents per tallar aquestes protestes, desautoritzar-les i desvirtuar-les. El fet es però que la gent ha sortit al carrer a protestar com feia anys que no feia.

Els partits polítics i administracions que no han volgut entendre que la comunicació a internet va en els dos sentits, els mitjans tradicionals premsa, televisió i radio no permeten la interacció, ni la retroalimentació per part dels ciutadans o si la permeten es de una manera controlada i sempre en el seu profit. Ara la xarxa els hi ha romput els esquemes, aquests cercles de poder son endogàmics i han donat l’esquena a la societat a la que han de servir. La societat els ha intentat recordar que han de canviar i tornar a fer feina per a la societat. Han sorgit moviments com OpenData o OpenGovernment que intenten que aquestes noves eines s’apliquin al bon govern i a fomentar la transparència, accès a les dades públiques per permetre auditar contínuament les administracions i a mes que els ciutadans puguin col·laborar a fer millors les lleis que els han de governar. Seria una bona manera d’evitar la corrupció dels governants i tenir la transparència necessària per evitar abusos.

Ja per acabar, mantenir el blog aquests anys ha sigut una bona experiència didàctica per mi. A la xarxa cada dia un descobreix alguna cosa nova o un nou amic. Que m’han ajudat a tenir una visió molt mes ampla de la nostra societat. El blog el vaig passar de Blogger on inicialment al vaig obrir a un WordPress al meu servidor casolà que funciona amb Debian GNU/Linux, per no ser tant depenent del núvol i com que vaig renovar una mica el servidor, tenc mes espai i mes potència per fer-ho funcionar tot. També com haureu vist vaig resgistrar un domini (benejam.cat). Esper que els propers anys em quedin ganes i salut per tirar endavant aquest blog o altres iniciatives que se’m puguin ocorre. I sobre tot esper poder fer-ho en la meva llengua.